Finançament autonòmic

Catalunya ja és la segona comunitat que més ingressos aporta a l’Estat, però la desena en recursos rebuts

La Conselleria d’Economia i Hisenda denuncia que en relació amb la mitjana general, el territori paga un 17% més i rep un 1,5% menys

Ferran Nadeu

L’últim balanç del Ministeri d’Hisenda espanyol torna a portar males notícies per a Catalunya. Amb les dades del 2020 ja disponibles, la comunitat escala un lloc i es converteix en la segona autonomia que més ingressos aporta a les arques de l’Estat. Tanmateix, el territori manté el seu desè lloc entre els territoris que més recursos reben. «Per onzè exercici consecutiu, Catalunya torna a situar-se per sota de la mitjana territorial en recursos per habitants rebuts a través del model de finançament», carrega la Generalitat en un comunicat.

En concret, Catalunya va aportar l’any de l’esclat de la pandèmia 2.779 euros per habitant, uns 600 euros menys que Madrid (3.347 euros), però superant ja per poc la xifra de les illes Balears (2.759 euros) que solia ostentar la segona posició. A canvi, l’autonomia va rebre aquell mateix any 2.519 euros per habitant, en aquest cas per darrere de Cantàbria (3.220 euros), Castella i Lleó (2.965 euros) i La Rioja (2.956 euros), que lideren la llista, i de sis comunitats més, entre les quals tampoc figura Madrid, que queda fins i tot una posició per darrere de Catalunya.

Segons denuncia la Conselleria d’Economia i Hisenda catalana en un comunicat, en percentatges, Catalunya se situa 17 punts per sobre de la mitjana en ingressos contribuïts, però 1,5 punts per sota en la posterior redistribució.

A més, d’acord amb el mateix departament, el quadro empitjora si es té en compte el diferencial de preus o el cost de la vida. En aquest supòsit, Catalunya passa a ser la catorzena comunitat amb més recursos per habitants: se li calculen 2.263 euros, un 11,5% per sota de la mitjana del conjunt de territoris que participen en el règim comú de finançament. En aquest cas guanyen Extremadura (3.571 euros), i de nou Castella i Lleó (3.408 euros) i La Rioja (3.187).

«Repartició arbitrària dels recursos»

«Els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten una repartició arbitrària dels recursos entre comunitats», critica el titular del departament, Jaume Giró. «Així, mentre que Catalunya perd sempre entre 7 i 8 posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitants que Catalunya», afegeix. Com a exemples més evidents, Extremadura (que figura la 14 quant a aportació, però és la quarta amb més recursos), Castella i Lleó o La Rioja, totes dues amb cinc llocs de diferència entre un rànquing i un altre.

Les dades també demostren, a ulls de Giró, «l’infrafinaçament històric de Catalunya, els milions d’euros que cada any genera Catalunya i que s’evaporen, i les limitacions de recursos de la Generalitat», remata aquest, aprofitant el moment per insistir en la necessitat d’elaborar uns pressupostos que permetin «una distribució justa i representativa d’aquests recursos tenint en compte el context econòmic actual».