Les cinc claus de les dades de l’atur del juliol

Després d’una ratxa de cinc mesos aguantant les inclemències de l’augment de preus i l’escassetat de subministraments, l’ocupació ha registrat la seva primera frenada. Mai al juliol s’havien perdut ocupats i ha passat per primera vegada aquest any, cosa que deixa un primer senyal d’alarma de cara a una tardor complicada. Per la seva banda, l’atur ha tornar a repuntar, s’han donat de baixa autònoms, i tot això convida a parlar de canvi de cicle, tot i que amb unes bases més sòlides amb la nova reforma laboral, ja que, malgrat les males xifres, les contractacions indefinides segueixen a l’alça i l’ocupació continua guanyant en estabilitat. Aquestes són les claus de les dades d’afiliació publicades aquest dimarts pels ministeris de Treball i Seguretat Social. Ocupació: el pitjor juliol de la història De la millor dada de les estadístiques de juny Espanya ha saltat a la pitjor dada de juliol. En les últimes setmanes el refredament del mercat laboral s’ha accelerat i la fins ara fortalesa contra la inflació n’ha patit els primers impactes. Espanya ha perdut 7.365 afiliats a la Seguretat Social, un retrocés modest si no fos perquè mai abans al juliol havia baixat la xifra d’ocupats. Aquesta es manté sobre un total de 20,3 milions de treballadors en actiu, molt a prop del màxim històric recentment arribat, però deixa el primer senyal d’un canvi de cicle i amb una tardor de destrucció d’ocupació. El dubte ara està quant baixarà. El descens s’explica per un còctel de tres factors. D’una banda, els empresaris van avançar les contractacions de cara a la primera campanya d’estiu sense restriccions i això es va notar en les xifres del juny (en positiu) i en les del juliol (en negatiu). Un segon aspecte és la influència de la crisi de l’IPC, que fins ara no s’havia notat i que ha trencat les mateixes previsions del Ministeri de Seguretat Social de fa només 15 dies. I la tercera s’explica pels acomiadaments massius de temporals en educació, un clàssic estiuenc que al setembre torna a recuperar-se i que no hi ha –de moment– reforma laboral que ho solucioni. 115.528 mestres, vigilants de menjador, monitors i altres han posat al carrer els centres educatius aquest juliol, i és on es concentra el gruix de la destrucció d’ocupació. En agricultura i construcció també s’ha perdut feina, tot i que substancialment menys, i el Govern ho atribueix a les altes temperatures de les últimes setmanes. Atur: repunt i la pujada més alta des del 2008 Si l’ocupació sol pujar al juliol, l’atur sol baixar, i aquest mes ni una cosa ni l’altra. L’atur va pujar poc, en 3.230 persones, però va pujar per primera vegada en un juliol des del 2008. L’augment testimonial va permetre al mercat laboral seguir per sota dels tres milions d’aturats, concretament va tancar el mes en 2,8 milions de persones que busquen però no troben feina. La taxa més alta de tota la Unió Europea, malgrat haver-se reduït els dos últims anys en gairebé un milió de persones. L’augment de l’atur no va quedar repartit de la mateixa manera entre homes que entre dones, i va baixar testimonialment el 0,1% entre els primers i va pujar el 0,3% entre les segones. Autònoms: l’emprenedoria perd efectius Més atur entre els assalariats i menys autònoms en actiu. La Seguretat Social va perdre 10.422 treballadors per compte propi, el descens més alt des del 2009, i el primer retrocés en cinc mesos. Els afiliats al RETA havien mostrat des de l’inici de la covid una gran resiliència, reforçada per les ajudes públiques habilitades pel Govern i que per primera vegada van arribar de manera generalitzada entre el col·lectiu. El mes va tancar amb un total de 3,3 milions d’autoempleats, a expenses de com evolucioni durant els pròxims mesos i de com rebi el nou sistema de cotitzacions, que entrarà en vigor a partir del 2023. Erto: lleuger descens Malgrat que la crisi de l’IPC es va notar en les dades d’aquest juliol, aquesta no es va traduir en un augment dels treballadors afectats per erto. Un col·lectiu que ja des de fa mesos representa un percentatge residual dins del mercat laboral. Al juliol estaven en erto, parcial o total, 21.135 empleats, uns 500 menys que un mes abans. És a dir, la xifra es manté pràcticament inalterable malgrat les primeres repercussions inflacionistes i, de moment, les empreses que estan ajustant les plantilles no recorren a aquest mecanisme. La idoneïtat o no d’aquest procés es posarà a prova a la tardor, quan l’ocupació tradicionalment es ressent després de la campanya estival. Catalunya empeny l’ocupació mentre mig Espanya frena Catalunya i les Illes Balears han sigut els dos motors de l’ocupació durant el mes de juliol, mentre que la meitat d’Espanya perdia treballadors. La temporada turística ha marcat l’evolució de l’ocupació, amb la majoria d’autonomies costaneres aportant nous afiliats a la Seguretat Social i dues de les regions econòmicament amb més pes, Madrid i Andalusia, liderant la destrucció d’ocupació. A les províncies catalanes, l’atur ha pujat l’1%, registrant l’augment més alt des del 2009, en la línia del conjunt d’Espanya. L’ocupació ha pujar a Catalunya en 13.306 persones, una xifra semblant a la registrada el juliol del 2019, fins a un total de 3,65 milions de treballadors en actiu, mai abans hi havia hagut tants ocupats a Catalunya. Girona, Tarragona i Lleida han compensat el retrocés de Barcelona i han crescut en cotitzadors, gràcies a les últimes contractacions de la campanya estival.

Les cinc claus de les dades de l’atur del juliol del 2022

El més llegit