Millor l’IRPF que l’impost de successions

A ningú li agrada pagar impostos. O almenys no sedueix, però, posats a acceptar-los i a escollir, millor uns que d’altres. És el que conclou un estudi de la Fundació La Caixa basat en una mostra representativa de la població espanyola, en el qual es demostra «més suport a tipus més alts per a l’IRPF» més que no pas, per exemple, al gravamen sobre les herències, l’impost de successions. El de la renda és el tribut directe que més recapta, amb un total de 94.500 milions el 2021 i uns 20 milions de contribuents. El que recau sobre les herències, cedit a les autonomies, es paga en unes sí i en d’altres no. Per exemple, una persona soltera de 30 anys que hereta 800.000 euros del seu pare, dels quals 200.000 corresponen a la vivenda habitual, pagaria a Astúries més de 103.000 euros i res a Galícia, a Cantàbria i a Andalusia. L’estudi, realitzat per Luis Miller, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); José A. Noguera, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Leire Salazar, de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (Uned), afirma que «els ciutadans escullen tipus mitjans per a l’IRPF sensiblement més elevats i progressius que per a l’impost de successions en totes les circumstàncies». Per portar-lo a terme es va distribuir el març de 2020 un qüestionari a una mostra de 1.500 persones representativa de la població espanyola. Mentre que per a les successions «en la majoria dels escenaris hipotètics el tipus triat no arriba al 10%, per a l’IRPF supera el 30% per als subjectes hipotètics amb rendes molt altes». En els dos casos, de tota manera, «s’opta majoritàriament per tipus superiors als vigents en les diferents comunitats autònomes», segons l’estudi, titulat ‘Impost de successions i impost sobre la renda: ¿quant s’hauria de pagar?’. La mateixa anàlisi ofereix altres qüestions destacables. Quan en l’experiment s’anima els subjectes a pensar en la seva posició en la distribució de la renda, opten «per tipus més alts per als dos impostos». La diferència pot arribar a ser de fins a quatre punts. Un altre aspecte important és que «el 90% dels subjectes experimentals s’ubica erròniament en la distribució de la renda». I és que «la majoria s’autoubica en posicions mitjanes: els rics es consideren menys rics del que són i els pobres, menys pobres». I «els que es consideren més pobres del que són, recolzen tipus més baixos en l’impost de successions». Molts estudis basats en enquestes revelen que «la gran majoria dels ciutadans reconeix la necessitat de pagar impostos i aprova la seva existència com a instrument redistributiu i de finançament dels serveis públics». Però aquesta comprensió no és la mateixa per part de tots els ciutadans ni per a totes les figures fiscals. El millor exemple és el diferent suport social a l’IRPF i a l’impost de successions i donacions. De fet, el que grava les herències «s’enfronta en molts països a una resistència social i política més accentuada». Tot això ha conduït «a una acusada reducció en la imposició de les herències i fins i tot a la seva pràctica desaparició en algunes comunitats autònomes», recorden. ¿Per què aquesta antipaties? Diversos estudis les justifiquen en la importància de determinats valors familiars «com a legitimadors de la transmissió d’herència sense gairebé càrrega impositiva, les percepcions del suposat paper dels esmentats impostos per impulsar la igualtat d’oportunitats o el desconeixement sobre com afecten aquests impostos a la llar en funció de la seva situació en la distribució de la renda i la riquesa». Els autors conclouen que una de les implicacions d’aquest experiment és que «intensificar la cultura fiscal dels ciutadans, així com el coneixement de la seva situació en la distribució de renda, podria incrementar la disposició a pagar impostos progressius».

Millor l’IRPF que l’impost de successions

Un estudi de la Fundació La Caixa conclou que els ciutadans accepten més el tribut sobre la renda que el que grava les herències i donacions

El més llegit