Les cinc claus del nou reglament d’estrangeria que obre el mercat laboral a milers de migrants

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres la reforma del reglament d’estrangeria validada pel Govern al Consell de Ministres i mitjançant la qual s’obre la porta al mercat laboral a milers de migrants. Els canvis dissenyats pel ministre José Luís Escrivá incorporen la possibilitat per primera vegada que un estudiant compatibilitzi els estudis amb una feina a temps parcial. També amplien els supòsits i rebaixen els requisits per acreditar situacions d’arrelament, ja sigui social, laboral o formatiu, per consolidar un permís de treball i residència. I reforcen les competències del Ministeri de Seguretat Social per facilitar a les empreses la contractació en origen d’aquells perfils que l’Executiu consideri oportuns. Aquestes són les principals claus del nou reglamenti d’estrangeria. El canvi normatiu entrarà en vigor el 16 d’agost i el Govern el justifica amb l’objecte de «fer front de forma àgil als creixents desajustos del mercat de treball espanyol associats a l’escassetat de mà d’obra des de l’àmbit migratori, així com donar resposta a situacions preexistents no resoltes amb l’actual normativa reglamentària, des de la plena salvaguarda de les condicions laborals», segons recull el BOE. Formació i treball La principal novetat que introdueix la reforma és que a partir d’ara una persona d’origen estranger i amb visat d’estudiant podrà accedir a un contracte laboral. Fins ara això no era possible i ara qualsevol que tingui una autorització d’estada per estudis, formació, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat podrà treballar. Segons càlculs de la Seguretat Social, actualment hi ha unes 50.000 persones d’origen migrant que estan estudiant oficialment a Espanya. ¿Quin tipus d’estudis? Hauran de ser estudis superiors, d’una formació reglada per a l’ocupació o destinada a l’obtenció d’un certificat de professionalitat, o una formació conduent a l’obtenció de la certificació d’aptitud tècnica o habilitació professional necessària per a l’exercici d’una ocupació específica. ¿I a quin tipus de feina donaran accés? De qualsevol tipus, sempre que no sigui superior a 30 hores setmanals i sigui compatible amb els estudis. En aquest sentit, la Seguretat Social no tindrà en compte si falten o no perfils d’aquest tipus a Espanya, tal com identifica periòdicament la Comissió Laboral Tripartida d’Immigració. ¿I quant durarà el permís? La nova norma estableix que l’autorització per treballar serà vigent mentre durin els estudis. I que la pèrdua de la vigència de l’autorització d’estada serà causa d’extinció de l’autorització per treballar. Hi ha la possibilitat que la persona prorrogui el seu permís de residència si els estudis així ho requereixen i això donarà dret a prorrogar el permís de treball. Amplia l’arrelament laboral Escrivá ha justificat la necessitat de la reforma per fer aflorar part de la migració irregular que ja viu a Espanya i que d’alguna manera per subsistir ha de guanyar-se la vida. La norma fins ara exigia que la persona estrangera acredités que feia un mínim tres anys que estava a Espanya i tingués vincles familiars o aportés algun informe que acredités la seva inserció en la societat espanyola. Però també li exigia que aportés un contracte amb una durada mínima d’un any. El problema és que sense permís de treball previ era molt difícil això segon. El bucle de «sense papers no hi ha contracte i sense contracte no hi ha papers». Ara la norma permet a una persona d’origen estranger demanar residència temporal si durant els dos anys previs s’ha treballat legalment un mínim de sis mesos durant 30 hores setmanals. O 15 hores setmanals durant un any. Això facilita als estudiants en formació que encadenin el seu permís de treball una vegada acabin els estudis. Així, si durant la formació accedeixen a un contracte laboral de 30 hores setmanals (el màxim permès pel reglament) i l’allarguen durant sis mesos ja poden accedir a l’arrelament laboral. Menys traves per renovar permisos Un dels maldecaps més freqüents entre les persones d’origen migrant era fins ara la renovació dels permisos de treball. I és que el risc de perdre la feina existeix –com per a qualsevol espanyol natiu– i no sempre és fàcil trobar-ne immediatament una altra. El problema fins ara era que per renovar el permís de treball –que al seu torn condiciona el permís de residència– el migrant havia d’acreditar que tenia un contracte de treball en vigor. A partir d’ara no farà falta, només haurà d’acreditar que ha estat contractat durant un període d’almenys tres mesos –abans eren sis mesos– l’últim any i que està inscrit al SEPE com a demandant actiu d’ocupació. Això li donarà dret a una renovació de quatre anys, quan abans es prorrogava per la durada de l’anterior permís. Incentius per col·laborar amb la Inspecció La Seguretat Social ha volgut ampliar els incentius perquè els treballadors d’origen migrant col·laborin amb la Inspecció de Treball en el cas d’empresaris que incorrin en pràctiques fraudulentes. Si un empleat fa sis mesos que està a sou de manera il·legal d’un empresari, podrà denunciar-ho davant Inspecció i això li donarà dret a un permís d’un any de treball legal. Que, al seu torn, pot aprofitar com a pont per acabar consolidant per altres vies el seu permís de residència. Més contractació en origen La reforma liderada des del Ministeri de Seguretat Social amplia les competències d'aquest per intervenir en el mercat de treball. Una novetat és que ara el Ministeri d’Economia pot, a petició del de la Seguretat Social, afegir aquelles professions que consideri oportunes al «catàleg de difícil cobertura», cosa que amplifica les possibilitats de les empreses per acudir a altres països a contractar professionals. També s’escurcen els temps perquè una empresa pugui justificar que no troba mà d’obra a Espanya i ha d’anar fora. La norma redueix de 25 a 8 els dies que ha d’estar presentada al SEPE una oferta laboral sense cobrir. Transcorreguts aquells vuit dies, l’ocupador haurà de comunicar al SEPE el resultat de la selecció de candidats que s’han presentat per cobrir els llocs de treball vacants. I indicar aquells candidats que han sigut admesos i els que han sigut rebutjats, així com la causa del rebuig. Si l’empresa considera que no hi ha candidats òptims i pot justificar-ho, llavors pot anar a contractar fora. La reforma també retalla els terminis que té el SEPE per emetre el «certificat d’insuficiència de demandants». Abans tenia cinc dies, una vegada finalitzat el procés de selecció, i ara ho ha de fer en tres dies.

Les cinc claus del nou reglament d’estrangeria que obre el mercat laboral a milers de migrants

La modificació aprovada al Consell de Ministres surt publicada al BOE i entrarà en vigor el 16 d’agost

El més llegit