L’infern dels treballadors de la fórmula 1 a Montmeló: sense aigua, sense horari i sense cobrar

- «¿Algú podria portar un parell d’ampolles d’aigua a la zona 6? - ¿Podeu portar aigua a la porta 3? I a la [porta] 1 aigua també, sisplau. - ¿A quina hora acabem? Necessitem saber-ho. - I a la porta 7 aigua, sisplau. - Si podeu portar aigua als que estem a la recta sispli. - A la [porta] 5 aigua també. - Aigua a tribuna principal. Ens estem cremant. Sisplau, els que estem a la recta fa una calor inhumana, pica el sol molt fort. ¿Hi ha aigües? - La meva llengua és una pansa - [Membre de l’‘staff’] Nois, ens han comunicat que no hi ha aigües. Aguantar (sic) com valents. Aquest és un extracte del grup de xat que tenien els treballadors auxiliars i de seguretat del Gran Premi de Fórmula 1 d’Espanya, disputat al Circuit de Montmeló durant el cap de setmana del 20 al 22 de maig. Es tracta de centenars de persones (els treballadors parlen de 200) que van ser contractades per l’empresa catalana de seguretat Wakeful, amb seu al municipi de Mataró. Wakeful és una contracta externa aliena al circuit. S’encarrega de gestionar el personal de nombrosos esdeveniments massius a Catalunya, com concerts al Palau Sant Jordi o aquest tipus de competicions esportives, com la fórmula 1 i MotoGP. El personal que contracta, amb categoria de personal auxiliar, s’encarrega d’acomodar a les grades, assenyalar accessos o controlar entrades. El problema, denuncien els treballadors que s’han posat en contacte amb aquest diari, és que l’empresa no ha complert el que havien pactat. Ni en matèria de condicions laborals (especialment en matèria d’hidratació de les persones), ni quant a horari. I a més, dos mesos després de l’esdeveniment, asseguren que encara no han cobrat. Fins a cinc treballadors d’aquell cap de setmana han donat el seu testimoni a aquest diari, on coincideixen en els principals problemes que van haver d’afrontar especialment durant la jornada de dissabte. Horari incomplert Horari incomplert«Per començar, no van complir el que ens van dir de l’horari. Ens contractaven per a 9 hores i el nostre horari acabava a les 4 de la tarda. Però ja sabien que no acabaríem a aquesta hora, perquè l’última carrera començava a les 17.40 h i ells ho sabien», assegura la Claudia, una de les afectades d’aquell infaust dissabte. «Jo hi vaig anar a treballar amb el meu nòvio. Per començar, ens van citar a les 6.30 h, però ens van fer fitxar des de les 7. Després van començar amb la primera mentida. Ens van dir que a les quatre de la tarda ja podríem anar-nos-en perquè hauríem acabat, quan tots sabem perfectament que els horaris de la fórmula 1 estan posats de fa mesos abans de l’esdeveniment i l’última carrera de fórmula 2 començava a les 17.40 h. Per tant, a les 16 h no hauria acabat ni la fórmula 3», explica l’Aitana, una de les afectades. ¿Quina va ser la resposta a aquest desfasament horari? L’Aitana explica que la resposta «me la van donar per Whatsapp i amb fanfarroneria», i mostra la contestació que va rebre de l’empresa: «Et garanteixo que jo no ho sabia i els meus companys tampoc, són coses que passen. Quan us vaig trucar per telèfon us vaig dir que l’hora prevista eren les 16-16.30 h. «Si s’ha allargat fins a les 18.30 h, mala sort o més hores per cobrar el dia 5, segons com ho miris». El Marc, el nòvio de l’Aitana, protesta per aquesta resposta: «No pots parlar així a un treballador que acaba d’estar 12 hores treballant per a tu. I ni tan sols ha sigut això que ens va dir de “més diners per cobrar el dia 5”, perquè ja han passat dos mesos des de l’esdeveniment i encara no hem vist ni un trist euro. També hi hem insistit trucant i escrivint per WhatsApp, però passen de nosaltres». Fins a la nit Fins a la nitTambé denuncien que van passar d’ells des de l’empresa quan van veure l’intent de revolta: «Teníem un grup de WhatsApp en què els anàvem fent arribar les queixes, especialment amb el tema de l’aigua. Però el que van fer va ser canviar les condicions del grup, perquè només poguessin parlar els administradors. És a dir, ells. Ens van impedir continuar escrivint». El Javi, un altre dels testimonis consultats per aquest diari, explica que «hi va haver més problemes d’horari i transport. Jo no en vaig tenir perquè vaig venir amb el meu cotxe. Però hi havia gent que havia d’anar-se’n en un bus que havien habilitat. Havien de facilitar aquest transport. Però eren les 10 de la nit i encara no els havien portat a destí. Un amic meu em va escriure cap a aquella hora per dir-me que no aniria a treballar l’endemà, perquè era tardíssim, encara no havia arribat a casa, estava rebentat i l’endemà començaven molt aviat». De la mateixa manera, el Javi explica que «no van ser els únics problemes en qüestió d’horari. Volien que fes servir només 10 minuts per menjar. Quan en feia 12 ja m’estaven cridant l’atenció i dient que havia de tornar ja al meu lloc. Quan els vaig dir que jo coneixia aquesta mena de contractes i sabia els meus drets, m’hi van deixar estar 20 minuts». El Rubén, un altre dels treballadors afectats, mostrava la seva última intervenció per xat, en què es queixava (a les 10 de la nit, quan la seva jornada acabava a les 4 de la tarda) que ningú els estava donant solucions: «Són les 10 de la nit i encara no hem arribat a casa. No podem dormir prou per a la jornada de demà, en arribar a casa hem de fer el sopar i el dinar per portar a la feina l’endemà. A més dels diners perduts en transport i taxi, perquè estava tot tallat. I al tren de Parets i Montmeló hi havia gent per a dues hores» Sense aiguaPerò el principal problema a què es van enfrontar aquests treballadors, almenys durant la jornada laboral, va ser la falta d’aigua. Denuncien que no es van preocupar des de l’organització de subministrar-los ampolles per hidratar-se. Que els hi demanaven i els hi negaven. I que van haver de passar gairebé mig dia al sol, en el context de les altes temperatures que hi va haver aquells dies a Espanya. El Carlos, un altre dels treballadors que s’ha posat en contacte amb aquest rotatiu, explica que «a la part en què estava jo sí que teníem aigua, però com si no en tinguéssim perquè no es podia beure. La tenien en una espècie de magatzem per al material i allò era com una sauna. L’aigua estava cremant». No obstant, és conscient que altres dels seus companys «ni tan sols tenien l’aigua cremant que teníem nosaltres. Ho sé perquè conec més treballadors, perquè m’ho van dir dos nois amb qui vaig coincidir i perquè era el problema més recurrent al grup de WhatsApp mentre vam poder parlar: tothom demanava aigua. Passar tantes hores al sol és inhumà», conclou. Aquest diari ha tingut accés a alguns d’aquests grups de xat, on s’aprecia l’agonia de molts dels treballadors. Des de l’«aigua sisplau que ens estem cremant» al «tinc la llengua com una pansa», passant per «la calor és inhumana i és molt forta, necessitem aigua», la preocupació per la deshidratació és el leitmotiv del grup. Com valents «Ens van dir que ens anirien donant ampolles d’aigua i tal. Ens van donar una ampolla de 50 cl en 12h i un descans de 20 min per dinar. El pitjor de tot plegat és que ells et continuaven mentint dient que sí que hi hauria aigua. Que al cap de 10 minuts la portarien, que ens garantien que hi hauria més aigua. Però no va ser així», sentencia el Marc. Les queixes no van tenir cap mena d’efecte. Quan l’empresa per fi va assumir que no entregaria les ampolles que els estaven sol·licitant, la persona que ho notificava per WhatsApp als treballadors es va limitar a dir-los que no hi hauria aigua i els va comminar que aguantessin «com valents». Un problema, d’altra banda, que podria haver acabat en desgràcia. Especialment aquells dies. I és que les altes temperatures ja han segat massa vides a Espanya. El càlcul de morts per l’onada de calor a Espanya es xifrava en 510 entre el 10 i el 16 de juliol. L’Institut de Salut Carlos III situa el pic màxim dissabte passat, i atribueix 150 morts a les altes temperatures. Sense cobrar I l’últim dels problemes que assenyalen els treballadors és el realment crucial: no han cobrat. «És molt estrany, perquè jo ja he treballat amb Wakeful en altres ocasions. Per exemple, per al campionat de MotoGP. Aquell el vaig cobrar a temps i sense problema. Però del de la F1 encara no he vist un euro», indica el Javi. Aquesta queixa és generalitzada. Cap dels treballadors amb qui s’ha posat en contacte aquest mitjà han percebut cap remuneració per la feina feta. Per norma general cobren entre el 5 i el 10 del mes següent (en aquest cas hauria d’haver sigut entre el 5 i el 10 de juny), però la setmana passada es van complir dos mesos i encara ningú els ha pagat. La Laura, una altra habitual d’aquesta empresa, insinua que no és l’únic esdeveniment que l’empresa no ha pagat; explica que «a mi personalment m’havien pagat fins ara, tot i que alguns mesos es passaven del dia 10. Però a tot estirar dos o tres dies. Però això d’ara ha sigut passar-se. Des de la fórmula 1 no paguen a absolutament ningú. Ni la formula 1 ni tots els esdeveniments i concerts que s’han fet després». Prossegueix dient que «jo personalment no vaig anar a la fórmula 1, però he anat a dos concerts el mes de juny: el de Camilo i el de Red Hot Chilli Peppers, que no m’han pagat, i haurien d’haver-ho fet del 5 al 10 de juliol», concloent que «he anat a bastants concerts i esdeveniments, uns 20-25. En tots, l’organització és horrible. De vegades he plegat a tal hora de treballar i m’han apuntat que he sortit mitja hora abans amb excuses». El mateix que la Laura denuncien els altres. Ni el Carlos, ni el Javi, ni l’Aitana, ni el Marc han vist encara cap cèntim per la seva feina. «Vam trucar, vam escriure per WhatsApp..., però sempre ens donen excuses. Que estava en camí, que ben aviat ho rebríem, que hi havia problemes amb el servidor... Però al final, ningú ens ha pagat per la nostra feina», remata el Marc. Silenci de l’empresa Silenci de l’empresaAquest diari s’ha posat en contacte amb Wakeful, des d’on van rebutjar contestar a les nostres preguntes. L’únic que va declarar el responsable va ser que «els treballadors, el que han de fer és posar-se en contacte amb l’empresa pels canals corresponents i no anar a un diari». Respecte als impagaments, el portaveu de l’empresa va negar «que nosaltres tinguem cap impagament amb ningú». Al ser informat que havíem parlat amb diversos afectats i ser requerit per les qüestions de l’aigua i els horaris, es va mantenir en silenci, no va contestar a aquestes preguntes i va rebutjar donar explicacions a aquest diari. «Jo et diria que no ho publiquis», va ser l’últim que va dir el responsable abans de penjar. També ens hem posat en contacte diverses vegades amb el Circuit de Montmeló. Però són males dates per trobar cap responsable d’aquestes instal·lacions. Tant la persona de premsa com l’advocat estan de vacances, per això no han pogut contestar a les preguntes d’aquest diari, malgrat que ho hem intentat per telèfon i via correu electrònic. I, mentrestant, els treballadors segueixen lluitant pel que consideren que és una injustícia. No només van haver d’aguantar la calor infernal d’un dia sencer a la intempèrie, amb aquelles temperatures i sense aigua. A més d’haver vist els seus horaris incomplerts, ara continuen esperant que algú els pagui o els doni les explicacions pertinents.

L’infern dels treballadors de la fórmula 1 a Montmeló: sense aigua, sense horari i sense cobrar

Treballadors contractats per l’empresa Wakeful per al Gran Premi de Montmeló es queixen de les condicions laborals.

Protesten perquè no els van proveir d’aigua, els van obligar a treballar més hores i encara no han cobrat després de dos mesos.

El més llegit