¿Què agrada al Govern i què no del pla anticrisi energètica de Brussel·les?

Mai tot és blanc ni tampoc negre, sempre hi ha una enorme escala de grisos entremig. El Govern espanyol ha sortit rabent a criticar el pla de contingència de Brussel·les per fer front al dur hivern que s’acosta per la crisi energètica, però hi ha matisos. Molesta que no hi hagi hagut un debat obert amb els estats mMembres i que es plantegi un esforç «sobredimensionat» a un país com Espanya, amb una capacitat d’ajuda limitada per la seva excepcionalitat de ser gairebé una illa energètica i que, a més, es troba més ben posicionat que la resta per la baixa exposició a Rússia del seu gas (només el 10%), l’enorme capacitat de recepció de gas natural liquat (un terç del total de la Unió Europea) i el bon ritme d’ompliment dels seus magatzems (al 80%). Però també coincideix amb el pla de la Comissió Europea que cal demanar estalvi i eficiència als consumidors, tant domèstics com industrials. No agrada: La falta de debat L’«absència clara i clamorosa de diàleg» per part de la Comissió Europea és una de les coses que menys ha agradat. «El primer que ens molesta és que no hi hagi hagut un debat obert», ha dit aquest dijous la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. «El primer que un ha de fer quan necessita suport i ajuda és treballar amb aquells a qui demana suport i ajuda», va dir dimecres, quan va anar més enllà en la seva estirada d’orelles a l’Executiu comunitari a l’advertir que «un afer tan important» com el pla de contingència comunitari hauria de comptar amb «l’atenció dels caps d’Estat i de Govern i no només dels ministres d’Energia». A més, Ribera ha recordat aquest dijous un cas no gaire llunyà: quan Espanya i Portugal van voler posar un preu límit al gas que s’utilitza per generar electricitat. Llavors, es va acordar la mesura en un Consell Europeu, després d’un debat que va durar setmanes. «No se’ns va acudir imposar de manera unilateral res ni buscar solucions que poguessin generar problemes per a tercers estats. De fet, la Comissió ens va demanar ser més flexibles del que ens semblava raonable perquè França estava en una situació complicada (per les nuclears parades) i ens va semblar raonable», recorda Ribera. La proposta original de la península Ibèrica pretenia fer una subhasta d’electricitat a França al preu ordinari, sense límit; al final França compra electricitat al preu de la subhasta i està exempta de la compensació. Sí que agrada: Les mesures d’estalvi i eficiència Espanya sí que està d’acord amb la filosofia del pla de Brussel·les que advoca per reduir el consum de gas natural a Europa i cooperar amb la resta de països. «La solidaritat amb la resta d’Europa ha d’estar vinculada a l’ús de les nostres infraestructures i a la capacitat d’estalvi que siguem capaços de generar de forma voluntària», ha dit aquest dijous Ribera. Per aconseguir-ho, la vicepresidenta s’ha reunit amb associacions de consumidors domèstics i industrials, amb el sector energètic, els agents socials i els partits polítics. «No introduirem en una llei una obligació, però sí que creiem que hem d’entendre la situació com a ciutadans i establirem recomanacions (d’estalvi)», ha afirmat, donant algunes pistes sobre mesures, com facilitar l’ús de gasos renovables o d’hidrogen, facilitar un desplegament més gran de renovables o establir subhastes d’interrompibilitat per a la indústria, però també perquè en la mesura que sigui possible cada consumidor decideixi si pot abaixar un grau el termòstat o agafar un autobús en comptes d’anar amb cotxe. ¿Qui no ha passat davant d’algun establiment amb l’aire condicionat posat i les portes obertes? No agrada: Homogeneïtat entre països La segona gran crítica d’Espanya al pla de Brussel·les és aquesta obligació lineal de reduir un 15% el consum –o un 10% en cas de demostrar baixa interconnexió amb altres països– sense tenir en compte les condicions particulars de cada país. El pla de Brussel·les no està escrit en pedra en el sentit que cada país pot reduir aquesta demanda com vulgui i per això es demanen plans de contingència nacionals. El problema d’Espanya, i això és el que preocupa el Govern, és que no té excessiu marge de maniobra en la generació elèctrica (utilitza molts cicles combinats i no té capacitat de substitució, perquè la majoria de les seves centrals de carbó estan tancades) i, a més, la penetració del gas a les llars espanyoles és molt baixa (i, per tant, la seva capacitat voluntària d’estalvi). Però a l’haver d’aconseguir aquest 15% obligatori, la penalització se centraria en la indústria, i el Govern no hi està d’acord, perquè reduir la demanda industrial espanyola perjudicaria el país i no ajudaria la resta per les limitacions físiques evidents (falta de gasoductes). «Un dels think tanks europeus més importants fent una anàlisi plantejava que per a la UE seria important reduir un 15% en termes absoluts el seu consum de gas. En aquest cas, a Espanya, Portugal i en menor mesura França l’objectiu que els correspondria de manera justa és que ens quedéssim a zero, que no hi hagués reducció neta de consum de gas,» ha precisat la ministra. Per això, el Govern planteja estalviar, però sense restriccions generals que no serveixin per a res. Sí que agrada: Garantia de subministrament per a llars En cap moment la Comissió Europea planteja obligar les llars a reduir el seu consum. Els consumidors domèstics i els serveis essencials (hospitals o serveis policials) estan exempts de les restriccions en cas que s’activi la situació d’emergència. Per a ells només es plantegen recomanacions. Això sí, Brussel·les afegeix que «com més alta sigui la reducció a través d’accions voluntàries, menor seran les obligacions de la indústria». Opcions que podrien ajudar a un consum més responsable com utilitzar bombes de calor, sistemes intel·ligents de gestió d’energia o l’ús de menys aigua calenta.

¿Què agrada al Govern i què no del pla anticrisi energètica de Brussel·les?

Espanya advoca per demanar estalvi i eficiència als seus consumidors, però sense obligacions, com planteja la Comissió Europea

L’Executiu espanyol també es queixa de la falta d’un debat previ i rebutja mesures homogènies entre països tan diferents

El més llegit