Espanya es prepara per rearmar la seva seguretat de subministrament i busca fórmules per ajudar a blindar els sistemes energètics de la resta de països d’Europa en cas que la crisi energètica s’agreugi per l’amenaça de Vladímir Putin de tallar el subministrament de gas en ple xoc per la guerra a Ucraïna. La tensió va creixent per la por que Rússia aprofiti l’aturada tècnica de 10 dies per a tasques de manteniment al gran gasoducte Nord Stream I, que va començar aquest dilluns, i decideixi no reobrir-lo.

La Comissió Europea presentarà la setmana vinent una proposta de pla de contingència amb mesures per fer front a una eventual interrupció brusca de l’arribada de gas de Rússia, però el Govern espanyol ja s’ha llançat a dissenyar un mapa de riscos en el subministraments de llum, gas i combustibles per conèixer la capacitat de resistència dels sectors energètics i el seu potencial per ser solidari amb altres països europeus.

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha encarregat informes en què plantegin els diferents escenaris de riscos a Red Eléctrica de España –operador del sistema elèctric–, a Enagás –gestor tècnic del sistema gasista– i a la Corporació de Reserves Estratègiques, Cores –encarregada de garantir la seguretat de subministrament d’hidrocarburs–, segons confirmen fonts coneixedores de l’elaboració dels estudis.

L’objectiu del Govern és fer una mena de test d’estrès per calibrar com es pot veure afectat el funcionament dels mercats de llum, de gas i de combustibles i la capacitat dels diferents sistemes energètics espanyols per ajudar altres països europeus facilitant l’exportació de més subministraments, singularment de gas i de productes derivats del petroli.

Red Eléctrica de España, com a gestor del sistema elèctric nacional, està elaborant un estudi amb diferents escenaris sobre les necessitats de disponibilitat de plantes de producció elèctrica. És en el marc d’aquest informe general sobre el sistema elèctric integral en el qual el Ministeri per a la Transició Ecològica ha sol·licitat a REE conèixer si la central de carbó d’As Pontes (la Corunya), d’Endesa, pot tancar definitivament com s’esperava de manera imminent o si ha de retardar-ne la clausura per si fos necessari tenir-la preparada en cas de requerir que produeixi electricitat, com ha transcendit en els últims dies.

Revenda de gas a Europa

Europa tremola davant la possibilitat de greus problemes de subministrament de gas si Rússia decideix tallar l’aixeta (fins ara, origen del voltant del 40% del gas que consumeixen els països europeus). Davant l’enorme dependència del gas rus que tenen alguns països del centre i el nord d’Europa, Espanya compta amb una situació privilegiada per la baixa exposició a la compra de gas rus i perquè compta amb sis plantes regasificadores en les quals es concentra un terç de la capacitat de regasificació de la UE i el 44% de l’emmagatzematge del gas natural liquat (GNL), el que ve amb barco.

Espanya té capacitat per disparar la reexportació de gas a Europa en cas de ser necessari. Segons les xifres que té Enagás, el sistema gasista espanyol pot exportar al continent 7 milions de metres cúbics de gas (7 bcm) a l’any a través dels dos gasoductes amb França i actualment també té capacitat per enviar 4 bcm més per barco des de les plantes de regasificació. Però si es posen les regasificadores a màxim rendiment, es poden afegir gairebé 10 bcm addicionals i elevar la quantitat redirigida a altres països europeus fins als 20 bcm cada any (aproximadament el 13% del volum de gas que compra Europa a Rússia).

La Unió Europea ha posat en marxa una estratègia per anar reduint la dependència del gas rus i està aixecant un escut per pal·liar l’impacte si el Kremlin decideix tancar l’aixeta, que inclou l’obligació per als estats membres d’anar omplint els seus magatzems de gas per blindar-ne el consum. Espanya està fent els deures i ja supera els nivells d’emmagatzematge marcats per la UE.

El pla comunitari inclou arribar a l’1 d’agost amb els magatzems de gas de cada país per sobre del 71% de la capacitat i arribar a l’1 de novembre amb el 80%. Els tres magatzems subterranis espanyols guarden ja gas equivalent a més del 73% de la seva capacitat total, fins a gairebé els 25.900 gigawatts hora (GWh) emmagatzemats, segons els registres d’Enagás.

A més dels magatzems subterranis, el sistema gasista espanyol també compta amb sis plantes de regasificació operatives amb possibilitat d’emmagatzematge addicional. Les sis plantes guarden actualment més de 19.000 GWh de gas més, l’equivalent al 84% de la seva capacitat i el registre més alt dels últims cinc estius. En total, Espanya compta actualment amb gas emmagatzemat per cobrir les necessitats de consum per a 40 dies de tot el país, segons confirmen fonts d’Enagás.

Reunions amb els sectors

Amb aquest mateix objectiu de muntar un pla de contingència nacional, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha mantingut aquest dijous reunions amb les patronals d’elèctriques (Aelec), gasistes (Sedigás) i petroleres (AOP) que s’han centrat en la petició de propostes a les companyies energètiques sobre fórmules per reduir el consum d’energia i vies per garantir la solidaritat amb Europa en cas de ser necessari.

Les associacions sectorials s’han compromès a fer arribar les seves propostes en els pròxims dies, amb l’objectiu d’alimentar la proposta de pla de contingència que portarà el Govern a la reunió extraordinària del Consell de Ministres d’Energia de la UE que se celebrarà el 26 de juliol.

El Govern i el mateix sector energètic remarquen que per a Espanya no hi ha risc de seguretat de subministrament, per la baixa dependència del gas rus i per la diversificació dels països d’origen de les importacions. Però fins i tot amb el subministrament garantit, tant l’Executiu com els grans grups energètics alerten del cop que suposaria per a l’economia espanyola un tall del gas rus a través d’una nova espiral de pujada dels preus energètics.

El mateix president del Govern, Pedro Sánchez, ja va advertir explícitament en el debat sobre l’estat de la nació del risc que Vladímir Putin utilitzi com «una altra arma de guerra» un tall de subministrament de gas a Europa i de les enormes conseqüències econòmiques que tindria. El Govern reconeix que pretén llançar un pla d’estalvi energètic en els pròxims mesos per prevenir aquest impacte econòmic, en el qual s’inclouran mesures d’impuls del teletreball, de foment del transport públic o d’altres com «abaixar una mica la temperatura de la calefacció o apujar la de l’aire condicionat», així com accelerar el desplegament de renovables i de l’autoconsum en edificis. «Ho hem de fer i ho farem», va sentenciar el president.