¿Recessió al setembre?

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, anuncia una «profundíssima crisi», l’Airef no la veu «de moment» i la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño i el Banc d’Espanya directament la descarten. ¿Qui té raó? Potser no ajuda a arribar una conclusió aquesta sentència de l’historiador de l’economia Jordi Palafox: «La predicció econòmica és un exercici destinat al fracàs». No obstant, hi ha fets indubtables, el principal, una insòlita inflació que està ja en el 10,2%, els efectes creixents de la guerra a Ucraïna sobre l’energia i les matèries primeres alimentàries i els desajustos en les cadenes de subministrament provocades per la covid, sobretot pels confinaments a la Xina. «Poques vegades ha existit un consens més gran que després de l’estiu es produirà un deteriorament encara més acusat de la situació econòmica. Que tècnicament sigui una recessió o no [dos trimestres seguits amb caiguda del PIB] és irrellevant», apunta Palafox, que recorda que ja en termes reals el PIB espanyol «està caient amb força, perquè si, segons el Banc d’Espanya, aquest augmentarà el 2022 un 4% i la taxa d’inflació serà al desembre de gairebé el doble, és obvi que l’economia s’està contraient. I de manera rellevant». Mercats El director de Renda 4 Banco a València, Juan Espinós, assegura que els mercats borsaris i financers, que sempre «van per davant de l’economia real», estan en la mateixa línia i apunta dos factors que anticipen aquest escenari: «La caiguda del preu de les matèries primeres, com el níquel i el coure, que és un indicatiu de contracció en el consum; i el bo dels Estats Units a deu anys, els interessos del qual estan baixant perquè els inversors descompten que la Reserva Federal (Fed) no apujarà tant els tipus com voldria». Segons la seva opinió, hi ha, per tant, «una alta probabilitat de crisi a la tornada de l’estiu i la gran incògnita és si serà tècnica o profunda». Com la Gran Recessió, vaja. En bona mesura, el futur depèn de què facin els bancs centrals. Vicente Pallardó, director de l’Observatori d’Economia Internacional de la Universitat de València, recorda el que va passar a finals dels anys setanta del segle passat, quan la crisi del petroli va donar lloc a un període d’inflació molt elevada que va obligar el llavors president de la Fed, Paul Volcker, a elevar els tipus d’interès per sobre dels dos dígits per contenir els preus, cosa que al seu torn va generar una crisi a principis dels 80 de la qual aquell país va sortir amb les polítiques ultraliberals de Ronald Reagan. Pallardó creu que estem en una situació «similar» i que els bancs centrals «han trigat a reaccionar». «Amb la inflació desfermada, l’economia debilitant-se i els tipus pujant, hi ha més d’un 50% de possibilitats de recessió a finals del 2022 o principis del 2023», segons afirma, abans d’afegir que els tipus «continuen pujant per frenar la inflació, no l’actual, que es mantindrà uns mesos, sinó perquè no es transmeti a les expectatives, és a dir, que la pujada de preus no es traslladi a tots els àmbits, com salaris o lloguers. Si això passa, anem a un desastre, perquè els bancs centrals hauran d’actuar com Volcker». Els bancs centrals «volen convèncer la gent que la inflació es controlarà d’aquí a uns mesos perquè els ciutadans assumeixin que la pèrdua de poder adquisitiu és temporal. Apujaran de forma enèrgica els tipus en els pròxims mesos i després analitzaran com es comporten els salaris o els preus de les empreses. Si estan continguts, pararan, però si no és així ressuscitaran Volcker i el 2023 tindrem una recessió seriosa». Deute públic L’economista, d’altra banda, considera que si la guerra s’allarga i es produeix un tancament en el subministrament de gas i petroli per part de Rússia a Europa, «augmentaran les possibilitats de recessió». Una altra clau, segons la seva opinió, és el deute públic, que «està desfermada». I els mercats ja comencen a mirar-la amb inquietud: «El Banc Central Europeu ha de convèncer-los que serà efectiu en el control de les primes de risc d’Itàlia i Espanya». Joaquín Maudos, des d’un cert optimisme, assegura que «no estem ni de bon tros» en una situació de recessió tècnica, «ja que el que s’anticipa és una menor taxa de creixement, però sempre amb un PIB cada vegada més alt». El director adjunt de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) apunta l’existència de «moltes incerteses que s’ajunten en una espècie de tempesta perfecta», com el final del conflicte bèl·lic, la posició de bloqueig comercial davant Rússia després de la guerra, el restabliment de les cadenes de subministrament després de la covid o l’evolució del preu de l’energia i les matèries primeres. Segons la seva opinió, la gran incògnita està en quina serà la pujada de tipus per part dels bancs centrals per fer front a aquesta inflació. «Si la pujada és intensa, això frena el creixement, però serà el cost a assumir per contenir els preus. I no és fàcil reduir una inflació amb pujada de tipus quan l’origen és sobretot d’oferta (per pujada dels costos de producció). No sabem com de sensible serà el BCE al menor creixement, però és clar que si se cenyeix al seu mandat, que és la inflació, ha d’actuar amb contundència», diu.

¿Recessió al setembre?

La clau estarà en els bancs centrals, perquè si no poden contenir la inflació aniran a pujades de tipus elevades i donaran lloc a una depressió

El més llegit