La banca planteja portar l’efectiu a municipis de menys de 5.000 habitants

La banca espanyola està avançant en aquests dies en el seu pla de mesures per millorar l’accés als serveis financers bàsics, particularment a l’efectiu, de més de mig milió de persones a l’Espanya rural. Les patronals AEB (bancs), CECA (antigues caixes d’estalvi) i UNACC (cooperatives de crèdit) treballen en un esquema que divideix els municipis beneficiaris en quatre grups en funció de la seva població: menys de 300 habitants, entre 300 i 500, entre 500 i 1.000, i entre 1.000 i 5.000, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. En funció d’aquestes dimensions, expliquen fonts coneixedores dels treballs, s’aplicaria a cada grup de municipis un còctel diferent de les mesures que inclourà el pla d’acció. La iniciativa sectorial, així, contempla instal·lar més caixers automàtics; augmentar els acords amb Correus per utilitzar les seves oficines per prestar serveis financers bàsics (una pràctica estesa en països com Irlanda, el Regne Unit o Austràlia i que a Espanya ja han incorporat el Santander i algunes entitats de mida més petita); ampliar la flota d’oficines pròpies mòbils (els anomenats ‘ofibusos’); incrementar el nombre d’agents financers (persona o empresa que actua per compte d’una entitat de crèdit sense pertànyer a aquesta); i arribar a més acords de ‘cashback’, és a dir, de retirada d’efectiu en establiments comercials com gasolineres i farmàcies. Aquestes són les línies mestres de la proposta d’autoregulació que el sector ha traslladat al Ministeri d’Economia, però encara no han sigut pactades amb aquest, amb la qual cosa encara poden patir variacions. De fet, està en l’aire que el pla hagi de ser presentat abans de vacances, com es pretén. Un dels aspectes que no està clar, així, és com es decidirà quina entitat haurà d’implementar les mesures en cada municipi. La idea és instrumentar el pla com una nova ampliació del protocol per «reforçar el compromís social» del sector que les patronals van firmar fa un any i que incloïa una sèrie de mesures en matèria d’inclusió i educació financera, així com laboral, salarial, de sostenibilitat mediambiental i digitalització. Població exclosa A l’esmentat document, es preveia la creació d’un Observatori per a la Inclusió Financera que elaborés un «mapa de l’accés a serveis financers a l’Espanya rural», que es presentarà aquest dimarts i que les patronals van encarregar a Joaquín Maudos (catedràtic d’anàlisi econòmica de la Universitat de València i director adjunt d’investigació de l’Ivie). Per desenvolupar-lo, s’han utilitzat eines de geolocalització per conèixer, en cas de no haver-hi accés bancari en un municipi, a quants quilòmetres de carretera i en quin temps de trasllat hi ha el punt d’accés més a prop. Com va avançar aquest diari fa un mes, les seves dues principals conclusions preliminars són que entorn d’un 3,3% de la població (1,56 milions de persones, amb dades del tancament del 2021) resideix en poblacions sense sucursal bancària, tot i que sí amb alguna altra via d’accés físic als serveis més bàsics (com els caixers o els ‘ofibusos’). En canvi, l’1,4% de la població (prop de 665.000 espanyols) no té accés a l’efectiu al seu municipi. Sobre aquest col·lectiu de municipis es planeja desplegar els principals esforços, ja que a més d’estar més desatesos, presenten en molts casos una edat mitjana dels habitants entre set i vuit anys superior al conjunt del país, així com un nivell de renda una mica més baix. Cost compartit La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ja va urgir públicament el sector el gener passat a adoptar noves mesures per millorar el seu servei a les persones grans. Després d’un mes de negociacions, d’això en va sorgir un paquet d’iniciatives que les patronals van subscriure com una primera ampliació del protocol de l’any passat. Ara es tracta de donar-li un altre pas de rosca centrat en l’Espanya rural. «Cal dir que no només és un problema dels bancs; el problema de la despoblació és un repte de tots. Hem vist que també hi ha un tema allà amb els serveis públics. Però els bancs sens dubte tenim el compromís de treballar en això com a màxima prioritat perquè no es quedi cap client enrere, independentment del seu lloc de residència i de les seves capacitats digitals», va assegurar la presidenta de l’AEB, Alejandra Kindelán, fa uns dies. El sector, això sí, demana compartir els costos. «Es buscaran solucions, però han de ser solucions compartides, perquè el sector financer és un servei essencial però no un servei públic. Han de combinar-se amb les administracions públiques, que sí que han de garantir el servei públic. Hi ha d’haver per tant una col·laboració publicoprivada», va argumentar unes setmanes abans el portaveu de l’esmentada associació patronal, José Luis Martínez Campuzano.

La banca planteja portar l’efectiu a municipis de menys de 5.000 habitants

Les patronals proposen al Govern dividir les poblacions en funció dels seus habitants i un catàleg de mesures adaptades a la seva mida

El més llegit