L’economia avança en un estiu optimista abans d’entrar en una tardor de plom

L’economia espanyola s’endinsa en el tercer trimestre de l’any, el de l’estiu, sota l’influx de l’optimisme del sector turístic. Malgrat que els contagis per covid tornen a taxes que es creien oblidades, hi ha ganes de viatjar, de sortir i de socialitzar després de dos anys de restriccions. Ni tan sols les preocupants dades d’inflació estan minvant les reserves hoteleres o la despesa turística. Tot i això, tant famílies com empreses mostren als indicadors de confiança que són conscients que la tardor ja no serà tan feliç: la pujada de preus, les possibles restriccions en el consum energètic i l’alça de tipus d’interès esperen a la cantonada, mentre que la possibilitat que els Estats Units o la zona euro entrin en recessió cotitza a l’alça entre els experts i els mercats financers. Així, les ganes de disfrutar de les vacances coexisteix en les últimes setmanes amb el creixent temor d’una forta frenada econòmica a partir de la tardor. La paraula ‘recessió’ s’ha instal·lat ja en el debat econòmic, amb l’efecte depriment que això exerceix sobre la confiança dels agents econòmics, i hi ha certa coincidència entre els economistes que podria produir-se una caiguda d’activitat i d’ocupació als EUA i també a la zona euro a partir de la tardor si es materialitza el tall total del subministrament rus de gas. El banc d’inversió Nomura també preveu recessió al Regne Unit, al Japó, Corea del Sud, Austràlia i el Canadà. Caiguda de preus en matèries primeres La probabilitat que els inversors atorguen a una pròxima recessió als EUA i a la zona euro és tan alta que en les últimes setmanes s’ha produït un tomb en els preus de la matèries primeres no energètiques. «Davant l’expectativa que la desacceleració econòmica i la recessió en algunes zones portaran menys demanda de matèries primeres s’està produint una rebaixa dels seus preus», explica Javier Pino, d’Analistes Financers Internacionals (AFI). Han caigut els preus dels metalls. El del ferro s’ha retallat entorn del 13,4% i l’alumini, més d’un 30%. També s’estan moderant els d’alguns aliments (el preu del blat ha baixat gairebé el 10%) i estan caient amb força els preus dels nolis en el transport marítim. No així les matèries energètiques, sobretot el gas, que segueix a l’alça per l’efecte dels talls de subministrament russos. No, a Espanya, «de moment» En el cas de l’economia espanyola ningú parla, almenys de moment, de recessió. «Cap organisme té aquest escenari per a Espanya», ha declarat la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, aquest dijous a Onda Cero. Però el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat al Govern que deixi de banda la «supèrbia» davant el «risc de recessió» i la vicepresidenta Calviño l’ha instat a comportar-se com un «líder» i «posar l’espatlla en lloc d’estar vaticinant constantment una catàstrofe i no fer res per evitar-la». Segons la vicepresidenta, «el creixement s’ha accelerat en la segona part de l’any», amb ajuda de la campanya turística. No obstant, Calviño ha admès que els pròxims trimestres «seran complexos» davant un escenari d’inflació «més persistent i elevat» del previst. «No en aquest moment. No per al nostre país». Així va respondre ahir la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, a la pregunta de si l’organisme preveu una recessió en l’economia espanyola. No obstant, Herrero va admetre la preocupació pel que pugui passar a l’hivern a la zona euro, «ja que unes restriccions més dures en el subministrament de gas poden comportar una situació d’emergència a alguns països». I si les grans economies europees, com l’alemanya, sí que entren en recessió, l’ona expansiva acabarà arribant, d’una manera o d’una altra, a l’espanyola. Inflació, hipoteques i crisi energètica Els riscos sobre l’economia collen per tot arreu. A la tornada de les vacances, al setembre, s’hauran materialitzat les dues pujades de tipus d’interès anunciades pel Banc Central Europeu (BCE), l’abast de les quals encara es desconeix. És possible que això alimenti l’alça de l’euríbor i l’encariment de les hipoteques. L’euríbor a un any se situa en una mitjana del 0,9% des d’inicis de juliol, gairebé un punt i mig per sobre de la dada de desembre, i la taxa més alta des de juliol del 2012. El Govern espera una desacceleració de la inflació al llarg d’aquest segon semestre de l’any, però els últims talls de subministrament del gas rus han continuat disparant en els últims dies el preu d’aquest combustible i, si les restriccions van a més, tot pot ser possible. La vicepresidenta Teresa Ribera es reunirà amb els agents socials la setmana vinent abans de dissenyar el pla de contingència que la Comissió Europea ha demanat a tots els països per a l’hipotètic cas d’haver d’abordar restriccions en el subministrament energètic a empreses i llars. Deteriorament de la confiança Amb el parèntesi d’optimisme concedit per les famílies i el sector turístic a l’estiu, el pessimisme comença a guanyar terreny en les enquestes d’opinió. L’índex de confiança de les llars corresponent al mes de juny reflecteix un notable descens respecte al maig. Cau la valoració dels consumidors sobre la seva situació actual, però sobretot empitjora l’índex d’expectatives sobre el futur immediat de l’economia espanyola, del mercat de treball i de les mateixes llars. L’Índex IESE d’Incertesa Econòmica també apunta un important deteriorament, arribant al juny a una puntuació de 144, dins d’una escala de 0 a 200. «Es tracta d’un nivell d’incertesa molt alt, que apunta a un deteriorament econòmic a la tornada de l’estiu, a causa que es mantenen les turbulentes circumstàncies econòmiques dels últims mesos: guerra, inflació, cadena de subministraments, preu i disponibilitat de l’energia, etc.», remarca aquesta escola de negocis. L’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball també anticipa una tardor econòmica «molt amenaçadora». Al juny, a més, es va produir la primera contracció de la producció industrial en dos anys a la zona euro i el flux de comandes es va estancar, cosa que va posar fi a una seqüència de 15 mesos de creixement, segons l’indicador PMI de S&P Global. En particular, els volums de la cartera de noves comandes del sector industrial van disminuir al ritme més pronunciat des del pic del confinament, el maig del 2020. La cartera de comandes industrials també va descendir al juny a Espanya, segons aquest indicador. Matalàs d’estalvi i els fons europeus De moment, el mes de juny, amb una taxa d’inflació del 10,2%, les compres amb targeta han continuat augmentant amb força (el 34% interanual), tot i que a menys ritme que al maig (43%), segons dades de BBVA Research. També va créixer una mica menys la retirada d’efectiu dels caixers (7%, un punt menys que al maig), confirmant els primers indicis de desacceleració de la despesa de les famílies. El matalàs d’estalvi extra acumulat per les famílies espanyoles i europees durant el confinament, el 2020 i 2021, pot ajudar les llars a la inflació i l’encariment del cost de la vida a partir de la tardor, segons l’economista sènior de Funcas, María Jesús Fernández. Es calcula que a Espanya encara hi ha una bossa d’uns 80.000 milions d’aquest estalvi extra La implementació del Pla de Recuperació, amb diners europeus, també serà un al·licient per al creixement de l’economia espanyola, tot i que els ritmes d’execució van més lents del que esperava el Govern. «Creiem que la demanda se sostindrà durant l’estiu i que després la inflació sí que comença a afectar el consum», anticipa l’economista de Funcas. «Esperem bons resultats de consum i creixement econòmic en el segon i tercer trimestre i una frenada en el quart», resumeix. Matèries primeres, un indicador avançat del canvi de cicle

L’economia avança en un estiu optimista abans d’entrar en una tardor de plom

La paraula ‘recessió’ s’ha instal·lat ja en el debat econòmic amb el seu efecte depriment sobre la confiança dels agents econòmics

La bossa d’estalvi de les famílies i els fons europeus es perfilen com els principals al·licients per combatre el fre de la demanda

El més llegit