Becaris: Treball vol eliminar les pràctiques extracurriculars el 2026

La negociació per al nou Estatut del Becari entra en la seva fase decisiva i la intenció del Ministeri de Treball és tenir-la tancada i amb el primer tràmit del Consell de Ministres superat abans d’acabar el mes de juliol. Perquè entri en vigor a cavall del curs que ve i el del 2023-2024. Un dels principals canvis que introduirà la norma serà la supressió de les pràctiques extracurriculars, és a dir, aquelles que un estudiant fa durant l’etapa acadèmica però que no computen per a nota ni formen part de l’itinerari obligatori. I per fer-ho estudia un període de gràcia perquè universitats i empreses s’adaptin a la seva desaparició de tres anys, segons figura en l’últim esborrany a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. L’extensió d’aquest període transitori s’erigeix ara mateix com el principal escull entre l’Executiu, la patronal i els sindicats. Les centrals, que són contràries a la figura de les pràctiques extracurriculars a l’entendre que gran part de l’ús fraudulent de becaris es concentra aquí, són partidàries d’eliminar-les en l’acte, tot i que estan disposades a acceptar una supressió que duri dos anys. Des del Ministeri d’Universitats, reticents a la reforma, demanen més temps perquè els centres s’adaptin al canvi normatiu. I a la CEOE tampoc li agrada renunciar a aquesta figura, i en l’última reunió formal va presentar una nova proposta de 27 pàgines que esmenava gran part de la reforma. Proposta que reconeixen des de la patronal –però de la qual no donen més detalls– i que des de Treball i les centrals no estan disposats a acceptar, segons coincideixen fonts del diàleg social. A falta de com acabin lligant aquest últim punt durant la pròxima reunió, fixada per al 13 de juliol, la idea de Treball és reconduir tot aquest flux de pràctiques extracurriculars cap a les curriculars, és a dir, les que reconeixen crèdits i venen contemplades en el pla acadèmic dels centres. Enteses aquestes com les «que tinguin o superin 60 crèdits ECTS, sempre que la durada de les pràctiques, en el seu conjunt, no superi el 20% per curs acadèmic del temps del total de crèdits de la titulació en qüestió». Així es pretén també augmentar el nombre de vacants disponibles per a aquestes. O, en el seu defecte, cap al nou contracte formatiu contemplat en la nova reforma laboral i que seria assimilable a la clàssica figura de l’aprenent. L’empresa paga el transport Després de l’entrada en vigor de la reforma, quan un estudiant faci unes pràctiques haurà de subscriure una espècie de contracte amb l’empresa o universitat on les porti a terme. Aquest haurà d’especificar un pagament en concepte de compensació de despeses com el «desplaçament, allotjament o manutenció», segons recull l’esborrany (que no estableix un import mínim). L’empresa podrà elegir que, en comptes de pagar-li el transport, pot donar-li directament, per exemple, un abonament per a metro, bus o similars. També l’horari (que no podrà ser nocturn ni en torns), el centre de treball i un sistema de tutories per avaluar durant les pràctiques l’acompliment de l’alumne i fer-li un seguiment. L’estudiant no podrà realitzar pràctiques via teletreball en més del 50% del temps de pràctica. Bonificació del 90% de les quotes L’altra principal novetat de l’Estatut del Becari serà l’obligació dels estudiants en pràctiques de cotitzar a la Seguretat Social mentre les facin. Fins ara només cotitzaven aquells que feien pràctiques extracurriculars i/o remunerades, i ara ho faran també els de les pràctiques curriculars no remunerades (la majoria). Aquesta cotització donarà dret a futures prestacions d’atur una vegada el becari tingui el primer contracte laboral i sigui acomiadat o no renovat. No obstant, l’esforç que requerirà la Seguretat Social a les parts implicades –tant universitats (les principals ocupadores de becaris) o empreses– serà mínim. Hi ha consens entre les parts que l’Estat bonificarà el 90% de les quotes. Aquí el departament dirigit per José Luís Escrivá ha anat pujant la seva contribució durant les negociacions per vèncer les resistències d’Universitats i la Conferència de Rectors, que tant en el seu paper d’ocupadores com d’intermediàries s’han oposat a qualsevol augment de costos. Va començar en el 75% i finalment serà el 90% de bonificacions, que es traduirà en un pagament de menys de 10 euros al mes en la majoria dels casos, segons càlculs de fonts del diàleg social. I per atraure la patronal a un acord, el Govern habilitarà que les empreses puguin finançar-se el cost de les tutories obligatòries mitjançant bonificacions en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social. Sense límit de becaris per empresa Si bé en els primers compassos de la negociació Treball va plantejar establir un límit de becaris per empresa, en funció de la mida de la plantilla, ara aquest límit està descartat. Si bé sí que s’explicita que el nombre de becaris mai podrà superar el 20% de la plantilla. Com a substitut, l’últim esborrany contempla que «cada persona tutora podrà tenir com a màxim, de manera simultània, cinc persones en formació pràctica». I, en cas d’empreses de menys de 30 treballadors, «el límit anterior serà de tres persones en pràctiques per cada persona tutora».

El més llegit