Rosa Cañadas: «El Cercle ha d’estar més amb els peus a terra»

Rosa Cañadas, presidenta de Trea Capital Partners i de la Fundació Tanja, opta a presidir el Cercle d’Economia, que per primera vegada en 64 anys haurà d’escollir entre dos candidats a les urnes. L’altre és Jaume Guardiola. Proposa una junta de 17 membres en la qual només tres han format part de la direcció del Cercle en alguna ocasió: la mateixa Cañadas, Marta Plana (cofundadora de Digital Origin) i l’economista Rosa Nonell. La resta de membres són Sacha Michaud (Glovo), Gerard Garcia Esteve (Deale); Joan Francesc Bañó (Open House Games i mentor de ‘start-ups’ a través d’Aticco Lab); Josep Gómez Torres (Reby), Ramon Palou (Onsecur), .Maria Rosa Fiol (Unió Patronal Metal.lúrgica), Jorge Lasheras (Cercle Empresarial del Japó); Marina López Sanjurjo (Hotusa); Xavier Prats (assessor especial de Teach for All), Stella Raventós-Calvo (presidenta de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals), Josep Soler (director general de l’Institut d’Estudis Financers), Silvia Sorribas (Telam) i Rafael Vilasanjuan (IS Global) i columnista d’EL PERIÓDICO. ¿Quina serà la primera mesura que prendrà si guanya les eleccions? Hi ha moltes mesures que caldria prendre, però una d’important és canviar els estatuts per facilitar els pròxims processos electorals. El problema essencial avui és interpretar-los. ¿Donarà la mà a l’altra candidatura? Sempre he donat la mà. ¿Ha perdut influència el Cercle d’Economia? Crec que sí. On l’ha perdut és en les notes d’opinió. No hi hem sigut quan havíem de ser-hi i hauríem d’haver opinat. Una nota d’opinió no s’ha de veure només reflectida en els mitjans. S’ha de defensar i aconseguir que es transformi en alguna cosa, que el pensament i la reflexió es transformin en acció. ¿S’ha quedat l’entitat al marge dels canvis socials i econòmics? ¿Donaran més veu als nous negocis i les pimes? L’estructura del Cercle sí que ha quedat una mica al marge d’algunes de les transformacions. Cal estar més amb els peus a terra, identificar els problemes reals del dia a dia. Hem d’incorporar la nova economia, evidentment les grans empreses, que les tenim com a patrocinadors, però també pimes, acadèmia, la part social... En la meva junta he volgut recollir una representació de tot això. El Cercle són quatre potes: l’economia, la política, però també l’acadèmia i la formació i la part social. Aquest mix és el que fa del Cercle una institució singular. ¿En quines matèries s’ha de centrar el Cercle? ¿Hi ha alguna cosa en la qual no hagi d’entrar, com per exemple la política? El tema social afecta tots els altres pilars, l’economia i la política, i hem de ser-hi presents. Veiem que hi ha una desafecció molt important no només cap a la política i els partits, sinó cap a les empreses. Aquesta part afecta totes les altres i crec que ens n’hem oblidat una mica. I la formació. Estem veient que hi ha un ‘gap’ gros entre l’oferta i la necessitat de les empreses de mà d’obra qualificada combinat amb un elevat atur estructural. Una bona FP seria part de la solució i és una cosa en què també ens hem d’implicar. ¿Com cal resoldre, al seu entendre, l’encaix de Catalunya a Espanya? Tenim documents del Cercle. Això podria ser una base per negociar, posant els documents al dia. Catalunya ha de rebre directament la part fiscal que li correspon. A més, el principi d’ordinalitat no s’està complint. Bases per negociar n’hi ha, la qüestió és que hi hagi ganes per totes dues parts d’asseure’s. ¿Ha de tenir el Cercle d’Economia presència fora de Catalunya? La presència no té per què ser física, però sí que ha de ser en debats a tot Espanya i sobretot a Brussel·les, a Europa. Primer cal saber què està passant i opinar, tenir col·laboracions amb altres ‘think tanks’ europeus i tenir una vegada a l’any trobades amb experts per parlar d’Europa i del seu futur. No fa falta tenir delegacions, la tecnologia ho facilita. Som una institució catalana, que té la seu a Catalunya. La reunió anual que organitza l’entitat, ¿ha de seguir a Barcelona? Hi ha socis que m’han dit que en les reunions fora de Barcelona podien parar de la seva vida quotidiana accelerada i pensar, reflexionar i debatre. I això a Barcelona no s’ha tingut tant. El Cercle té capacitat per fer dos actes: un a Barcelona molt més curt amb temes conjunturals. No vol dir que els dos últims no hagin estat gaire bé i potser en aquest moment es necessitava aquesta projecció després de sortir d’una pandèmia. Però m’ha faltat aquest punt de reflexió i debat, que és una cosa que els socis demanen. Per tornar a donar veu al soci, Sitges o un lloc fora de Barcelona és més adequat. ¿Cal rejovenir el Cercle i incrementar la presència de dones? El soci ha d’entendre què és el Cercle i fer-ho més atractiu als joves i a les dones, de les quals només ho són un 15%. Per a això cal integrar-los d’una manera real. Per a mi allò del Cercle Jove o Cercle obert és mantenir els espais separats. Una de les coses que demanen els joves és poder estar amb socis que tenen un recorregut extraordinari, que busquen aquest intercanvi en tots dos sentits.

Rosa Cañadas: «El Cercle ha d’estar més amb els peus a terra»

«No hi hem sigut quan havíem de ser-hi i hauríem d’haver opinat», afirma la candidata

El més llegit