Així lluiten les empreses contra la inflació

Amb l’escalada registrada pels preus, situats en el 10,2% al juny, segons la dada avançada de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que s’haurà de ratificar a mitjans de juliol, les empreses han hagut d’adaptar-se ràpidament. És com tornar gairebé quatre dècades enrere, després de la segona crisi del petroli, una etapa en la qual la inflació de dos dígits era més habitual. El que va començar com un increment que afectava essencialment l’energia, s’ha traslladat a l’alimentació i al conjunt de l’economia. De fet, després d’una etapa en què es va arribar fins i tot a brandir el fantasma de la deflació (la caiguda sostinguda del nivell general de preus, que sol ser l’avantsala d’una crisi profunda), s’ha passat a la situació contrària. L’indicador que millor reflecteix aquest contagi al conjunt de l’economia és la inflació subjacent, que exclou els preus energètics i els aliments no elaborats (els elements amb una evolució més volàtil), que s’ha disparat fins al 5,5% al juny, la cota més elevada des d’agost de 1993, quan es va produir la crisi posterior als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992. En aquest complex escenari marcat per una energia que no para de pujar i pels problemes i interrupcions en les cadenes globals de subministraments s’han d’espavilar els ciutadans, que veuen com els salaris perden poder de compra (els increments mitjans en conveni són més de quatre vegades inferiors a la taxa anual d’inflació) o un estalvi que perd valor cada dia que passa, tot i que la tendència es modificarà amb les primeres pujades del preu dels diners per part del Banc Central Europeu (BCE). Les pujades dels tipus d’interès solen ser l’eina per refredar una economia reescalfada, és a dir, en la qual la demanda està disparada. El problema actual, en canvi, és d’oferta, i si el BCE es passa de frenada amb les alces dels tipus d’interès pot provocar una recessió, alerten alguns experts. En definitiva, que per frenar l’escalada dels preus ens podem veure abocats a una crisi. El temps ho dirà. La primera pujada dels tipus d’interès serà aquest mes, de 0,25 punts, i la següent, al setembre, que podria ser fins i tot superior. En aquest escenari s’han de veure les empreses i cadascú, en funció de les seves característiques i del sector al qual pertany, aplica la seva pròpia estratègia per minimitzar l’impacte d’uns preus (costos) molt elevats. Unes, les que tenen una relació més directa amb els ciutadans a través de productes de gran consum, ho fan per difuminar l’impacte en els preus que paguen els clients; d’altres, per pal·liar l’efecte en els costos de producció, que també s’han disparat al llarg dels últims mesos. Ens hem hagut de començar a acostumar a nous termes, com ara «reduflació», per descriure les pràctiques que porten a terme algunes companyies. Hi ha fabricants d’aliments que estan reduint el contingut dels seus envasos entre un 5% i un 10% i en mantenen els preus o fins i tot els augmenten. És una tendència que afecta l’alimentació, però també productes d’higiene i drogueria i d’altres que es troben als lineals de les botigues i els súpers. Altres companyies opten per acumular estocs, d’altres per negociar amb els proveïdors. Tot per navegar en aquesta tempesta perfecta de preus a l’alça. 1– Firmus Homes: Provisió de material per no aturar les obres El sector de la construcció ha patit una alça del cost dels materials d’obra del 18% en els últims 18 mesos. La xifra equival al marge de benefici amb què treballen les promotores. Davant aquesta situació, algunes immobiliàries han optat per frenar els seus projectes fins que s’estabilitzin els preus. La promotora valenciana Firmus Homes, presidida per Juan Valero, va descartar paralitzar els seus projectes i va optar per fer provisió del material d’obra que necessitava. «Hem fet provisió de vidre i fusta. Amb això hem salvat la pujada», aclareix Valero. Firmus Homes està acabant una promoció de 43 vivendes a l’avinguda de Burjassot de València i treballa en una altra al carrer de Maestro Valls de la capital del Túria. «La fusta va començar a pujar l’estiu passat. La guerra d’Ucraïna va complicar la situació perquè es va aturar la producció d’acer. El cost ha pujat un 100%», lamenta. Valero explica que també han pogut reduir l’impacte gràcies al fet que l’empresa té una branca constructora (amb la qual cosa pot ajustar el marge del 6% del benefici del constructor). Ramón Ferrando 2– Seat: El preu dels vehicles es dispara un 3%, tot i que no només per l’IPC La inflació s’està rabejant en tots els sectors industrials i empresarials. En el món de l’automoció, les diferents marques que fabriquen a Espanya s’enfronten no només a aquesta situació, sinó que arrosseguen els elements de la crisi sectorial que va arrencar amb la pandèmia i s’ha prolongat amb l’escassetat de components i semiconductors, així com últimament amb la guerra d’Ucraïna. El grup Stellantis, Renault, Ford, Mercedes i Seat són els principals fabricants amb plantes al nostre país i estan havent de batallar amb tots aquests fronts i amb una inflació creixent. Tot i que aquesta última no és la principal causa dels canvis en la gestió de compres. A nivell productiu «estem en permanent revisió i adaptació dels processos. El nostre objectiu és ser més eficients, sostenibles i competitius», argumenten des de Seat a Martorell. Tot i que des de la companyia espanyola confessen que totes aquestes previsions «no estan motivades per la inflació en si». Des de les àrees de compres ja fa temps que optimitzen les adquisicions en un sistema complex de distribució. La falta de components ha obligat a buscar les millors opcions de manera gairebé diària amb diferents proveïdors, fent servir moltes vegades microxips d’un model en un altre de diferent per no haver d’aturar les produccions. Es prioritza el ritme de producció i en aquest punt destaquen que la inflació no ha tingut un efecte directe sobre aquestes decisions de compra. A nivell comercial, la inflació sí que ha tingut un reflex més important amb un increment dels preus en tots els vehicles. La mitjana se situa des de principis d’aquest any entorn d’un 3% i un 4%, tot i que l’impacte és diferent en funció de cada marca i model. Els SUV són els models que més han augmentat el preu (alguns més d’un 4%), tot i que aquesta vegada tampoc és un element directament vinculat a la inflació. «Una part sí», confessen des de les marques, «tot i que la major part és per la incorporació de millores d’equipament i tecnologia». Es dona la circumstància que aquest any han entrat en vigor noves mesures de seguretat que han d’incorporar tots els vehicles nous homologats que es venguin a Europa. Per això diverses marques han avançat la pujada de preus associada als canvis de model (‘model year’), una cosa que normalment succeïa cap a l’últim trimestre, però ara pugen amb l’excusa de la introducció d’aquests nous equipaments. Alguns d’aquests elements que escapen purament a la inflació i que encareixen el preu dels vehicles són: assistent de velocitat intel·ligent, interfície de preinstal·lació d’alcoholímetres antiarrencada, sistema d’advertència de somnolència, cansament i pèrdua d’atenció del conductor, senyal de frenada d’emergència i sistema de control de la pressió dels pneumàtics, entre d’altres. Tot això implica un encariment del preu del vehicle que no necessàriament és imputable a l’alça de preus provocats per la inflació./Xavi Pérez 3– Cobadu: Negociar per esmorteir la pujada del cereal La inflació afecta directament el sector agroalimentari i molt concretament els fabricants d’alimentació animal, com Cobadu, una cooperativa amb més de 10.000 socis i uns 300 treballadors establerta a la província de Zamora. Els productors de pinsos han notat, d’una banda, la pujada del cost de l’energia i, de altra, el de la seva matèria primera, el cereal, amb preus disparats arran de la invasió russa d’Ucraïna. «Nosaltres com a cooperativa només podem esmorteir el cop dels preus, l’impacte, però no impedir-lo», declaren des de la directiva de Cobadu. Per això, en els últims mesos, els esforços de l’empresa s’han centrat a mantenir viva la cadena de subministrament perquè els seus socis ramaders rebin tot el que necessiten perquè les seves explotacions segueixin en funcionament. «No hem deixat de fer-ho en cap moment, però sí que hem hagut d’anar adaptant la nostra manera de treballar a aquesta contínua marea de canvis que no podem detenir, surfejant-la de la millor manera possible», recorden els responsables de la cooperativa agroalimentària. Aquest repte inclou negociar amb tots els proveïdors per aconseguir uns preus raonables en aquest context tan impredictible. «Hem d’intentar comprar el millor possible per als nostres socis, per això comptem amb un equip multidisciplinari preparat per conèixer de primera mà, i amb certesa, tots els moviments del mercat nacional i internacional», assenyalen des de Cobadu. D’altra banda, la cooperativa agroalimentària no deixa de reivindicar el compliment de la llei de la cadena alimentària perquè els preus finals cobreixin els costos de producció d’agricultors i ramaders, que no paren de créixer. En aquest sentit, assenyalen el concepte d’«inflació positiva»: que la pujada generalitzada repercuteixi també en la pujada dels preus en origen dels productes agraris./Alejandro Bermúdez 4– Gáldar Llanos de Sardina: El volcà equilibra l’augment de costos dels plataners No és un any fàcil per als plataners canaris i menys encara per als palmers. El volcà, malgrat que fa sis mesos que està aturat, encara en frena l’activitat. Les dificultats en el sistema de reg fa que hagin quedat més de 500 hectàrees sense cultivar i, a més, el 10% de la producció de l’illa –uns dotze milions de quilograms– continua sepultada sota la lava. Hi ha menys producte en el mercat i molts més costos per la inflació i la guerra a Ucraïna. Al gerent de la cooperativa de Gáldar Llanos de Sardina (Gran Canària), Daniel Godoy, produir un quilo de plàtan li costava fa uns mesos 1 euro i ara la xifra arriba a 1,50 euros. Però precisament la falta de producte en el mercat ha permès que els plataners canaris puguin pal·liar l’augment de despeses repercutint part dels costos en el preu dels plàtans. Això equilibra la balança. Ha augmentat el cost de fertilitzants, de l’energia, de les dessaladores i dels nolis marítims. «Tenim despeses importants, sobretot amb les dessaladores, perquè a les illes necessitem recórrer a l’aigua del mar per poder cobrir la demanda de les collites», explica el productor. La major part de l’aigua que es consumeix a l’arxipèlag procedeix de la dessalinització, a causa de l’escassetat de recursos hídrics locals. Una sola planta de plàtan necessita de 25 a 30 litres per dia i aquesta maquinària requereix energia elèctrica, cosa que ha multiplicat les despeses dels agricultors. També han apujat els preus de l’empaquetament a l’encarir-se el cartró, el plàstic i els palets de fusta. «Aquest any no notem tant els sobrecostos perquè el preu del plàtan ha crescut un 60% en el mercat», explica Godoy, que tem que una vegada es recuperi la producció continuïn els sobrecostos i el sector «no sigui capaç d’aguantar sense pèrdues». «Semblava que la situació era conjuntural, però aquests costos han arribat per quedar-se», afirma. Els productors illencs també temen que l’encariment dels plàtans desviï el consum a la banana, per això al sector li preocupa que quan es recuperin les quotes de mercat «sigui impossible» tornar a atraure els clients que s’han passat al producte importat del mercat europeu. Tot i que això no serà fins d’aquí dos anys, quan es recuperi el 90% de la producció a La Palma, i caldrà esperar un lustre per igualar les collites que hi havia abans que la lava arrasés els cultius. «No tenim cap altra alternativa. Al seu moment els preus es tornaran a anivellar i intentarem recuperar quota de mercat i no morir en l’intent», afirma Godoy./Andrea Saavedra 5– Masymas: La distribució alimentària treu les marques blanques i demana menys IVA En el sector hoteler, la pujada global de costos es calcula entre el 15% i el 20%, amb l’energia i l’alimentació com a principals focus de tensió per als marges de les companyies. Una situació que ha portat els empresaris del sector a accelerar els plans per construir instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, allà on l’espai disponible ho permet. En el cas de Magic Costa Blanca, a Benidorm, aprofitarà els pàrquings de dos dels seus principals complexos –el Robin Hood i el Magic Natura– i els terrats de la resta de la cadena amb l’objectiu de generar entre el 40% i el 50% de l’energia que consumeix, amb una inversió superior als cinc milions d’euros, segons explica el vicepresident, Javier García. Però, a més, la companyia ha reforçat el departament de compres a la recerca de nous proveïdors de productes i serveis que puguin ajudar-los a rebaixar una mica els costos i fins i tot s’estan redissenyant els menús que serveixen en els seus restaurants i bufets per substituir els productes que més s’han encarit «per d’altres que resultin més assequibles i que siguin igual o més atractius», explica l’executiu. Una tasca complexa, sobretot perquè s’ha de mantenir la qualitat per no decebre els clients. Des del punt de vista de la comercialització, la pressió sobre els marges ha portat la cadena a reduir les places que reserva als turoperadors, amb les quals obté una rendibilitat més baixa, i apostar encara més per la comercialització directa, una tendència que ja sembla imparable en tot el sector i que no ha deixat de créixer en els últims anys, ara accelerada per les circumstàncies. Això també passa amb els anomenats «preus dinàmics», cada vegada més habituals. No obstant, potser la decisió més dura de prendre, segons explica l’empresari, ha sigut la de no licitar per les places de l’Imserso, que durant anys han contribuït a desestacionalitzar l’activitat turística a Benidorm. Amb tot, davant la negativa del Govern a apujar els preus d’aquest servei, García –igual que altres empresaris del ram– considera que l’única manera de mantenir aquestes places seria assumint pèrdues, una cosa que no està disposat a acceptar en la situació actual. Una decisió que implica que la cadena haurà de tancar aquest hivern l’hotel on concentrava aquesta activitat, en comparació amb el que era habitual en els anys anteriors, quan obria tot l’any. Una decisió que ja ha comunicat al comitè d’empresa. A l’hora de pal·liar els efectes de l’excessiva inflació que sotja el cistell de consum, el sector de la distribució té un paper determinant. Les cinc primeres empreses d’aquesta activitat concentren gairebé el 50% del negoci a Espanya, segons dades de la consultora Kantar. La resta se la reparteixen altres canals de vendes i les cadenes regionals, que durant els anys de pandèmia no han parat de créixer. Una d’aquestes és l’alacantina Masymas, amb una xarxa comercial de 120 botigues al País Valencià i Múrcia i un negoci de 321 milions d’euros al tancament de l’exercici del 2021. El director general d’aquesta companyia familiar és José Juan Fornés, que recorda que la primera «gran conseqüència de la covid és l’elevada inflació». «No podíem imaginar –puntualitza– que després de la pandèmia hi hauria un IPC com l’actual i un important encariment dels costos. Tampoc ningú podia imaginar la guerra actual, que està afectant molt amb pujades de preus importantíssimes que no es poden reflectir en el preu final». ¿Què es pot fer? La «tempesta perfecta» que uneix el desproveïment, la reducció de la collita pel mal temps i la creixent demanda per l’onada de calor fins i tot ha provocat un repunt en les prestatgeries dels súper de síndria i meló, amb uns preus que ja dupliquen els de la temporada anterior. «Tots hem apujat els preus, però en cap cas ha sigut al ritme al qual han pujat els costos. Les empreses han fet un esforç enorme per contenir els preus, fins i tot a costa dels beneficis. En aquest context, la marca pròpia està tenint un paper molt determinant perquè té una relació qualitat-preu més assequible. El seu pes en el conjunt de la compra està pujant. De tota manera, la nostra vocació és que el client esculli, ja que a les nostres prestatgeries hi ha d’haver la marca del fabricant i també la nostra al millor preu possible», afegeix el principal executiu de la cadena Masymas. Segons la seva opinió, «el panorama econòmic a curt i mitjà termini no sembla gaire encoratjador. Per això hem de ser austers i invertir principalment en allò que afegeixi valor», defensa José Juan Fornés. També reconeix que són temps perquè el Govern espanyol abaixi els tributs. «L’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas), a la qual pertanyem, va elaborar recentment un document de mesures per fer front a la situació actual. Entre les mesures s’aposta per la baixada de l’IVA dels aliments. Retallar l’IVA és una decisió que correspon al Govern. En tot cas, s’hauria de garantir que els productes més bàsics siguin més assequibles, mentre que aquells que no ho són puguin incrementar-lo», explica. A més, considera que és difícil anticipar com evolucionarà aquesta situació. En aquest sentit, la patronal Asedas, que defensa els interessos de Mercadona, Lidl i Consum, entre d’altres, afirma que és necessari atendre les necessitats de la població, així com posar en marxa una moratòria en l’aplicació d’impostos especials o taxes que afecten el sector. «En els més de quaranta anys d’experiència que tinc, mai havia tingut sobre la taula tantes variables de tanta importància econòmica i tan transcendentals. Vivim en un món global. No preveig que l’IPC baixi aquest any del 6% i l’any vinent pot ser fins i tot més alt. Anirem pas a pas, el sector és molt resilient i ha de continuar adaptant-se als canvis que arribin», conclou./José Luis Zaragozá 6– Wonders: Comandes més grans i producció constant «Han pujat absolutament tots els components que porta una sabata. Fins i tot els fils per cosir-los», es queixa el conseller delegat de la firma il·licitana de calçat Wonders, Jorge Carbonell, que assenyala, a més, la dificultat que suposa gestionar aquest increment continu en un sector que ha de sortir a vendre les seves col·leccions més de sis mesos abans que arribin a les botigues. «Quan comencem a fabricar, els proveïdors ja ens han apujat una altra vegada els preus», assenyala Carbonell. En el seu cas, la manera que han trobat per defensar-se de la inflació ha sigut aprofitar els recursos propis dels quals disposa la firma per anticipar compres i sobretot realitzar comandes més grans als seus proveïdors amb l’objectiu de negociar preus més ajustats. A més, han apostat per millorar la productivitat de la seva fàbrica mantenint una producció mínima constant davant les aturades a les qals està acostumat el sector, entre temporada i temporada. «Avancem col·leccions. És una manera de treure més profit dels recursos», assenyala l’empresari. Tot i així, Carbonell reconeix que no hi ha hagut més remei que retallar marges perquè consideren que el consumidor no està en disposició d’assumir tot l’augment de costos./David Navarro 7– Magic Costa Blanca: Aposta per l’autoconsum i adeu a les places de l’Imserso En el sector hoteler, la pujada global de costos es calcula entre el 15% i el 20%, amb l’energia i l’alimentació com a principals focus de tensió per als marges de les companyies. Una situació que ha portat els empresaris del sector a accelerar els plans per construir instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, allà on l’espai disponible ho permet. En el cas de Magic Costa Blanca, de Benidorm, aprofitarà els pàrquings de dos dels seus principals complexos –el Robin Hood i el Magic Natura– i els terrats de la resta de la cadena amb l’objectiu de generar entre el 40% i el 50% de l’energia que consumeix, amb una inversió superior als cinc milions d’euros, segons explica el vicepresident, Javier García. Però, a més, la companyia ha reforçat el departament de compres a la recerca de nous proveïdors de productes i serveis que puguin ajudar-los a rebaixar una mica els costos i fins i tot s’estan redissenyant els menús que serveixen en els seus restaurants i bufets per substituir els productes que més s’han encarit «per d’altres que resultin més assequibles i que siguin igual o més atractius», explica l’executiu. Una tasca complexa, sobretot perquè s’ha de mantenir la mateixa qualitat per no decebre els clients. Des del punt de vista de la comercialització, la pressió sobre els marges ha portat la cadena a reduir les places que reserva als turoperadors, amb les quals obté una rendibilitat més baixa, i apostar encara més per la comercialització directa, una tendència que ja sembla imparable en tot el sector i que no ha deixat de créixer en els últims anys, ara accelerada per les circumstàncies. Una cosa que també passa amb els anomenats ‘preus dinàmics’, cada vegada més habituals. No obstant, potser la decisió més dura de prendre, segons explica l’empresari, ha sigut la de no licitar per les places de l’Imserso, que durant anys han contribuït a desestacionalitzar l’activitat turística a Benidorm. Amb tot, davant la negativa del Govern a apujar els preus d’aquest servei, García –igual que altres empresaris del ram– considera que l’única manera de mantenir aquestes places seria assumint pèrdues, cosa que no està disposat a acceptar en la situació actual. Una decisió que implica que la cadena haurà de tancar aquest hivern l’hotel on concentrava aquesta activitat, davant el que venia sent habitual en els anys anteriors, en els quals obria tot l’any. Una decisió que ja ha comunicat al comitè d’empresa./David Navarro 8– Marín Giménez: L’escassetat de matèries duplica els preus Francisco Marín, conseller delegat de l’empresa Marín Giménez, de Caravaca de la Cruz (Múrcia), assegura que la indústria conservera s’enfronta «a una tempesta perfecta» davant la pressió originada per l’increment dels preus de les matèries primeres i de l’energia, que se suma als problemes de subministrament i els logístics, originats pels colls d’ampolla en el trànsit marítim. La conserva va ser un dels primers sectors que va patir l’escassetat de contenidors utilitzats en el transport internacional, el preu del qual va passar dels 1.000 euros als 20.000, «multiplicant per 10 el cost dels nolis». Francisco Marín explica que la sortida de la pandèmia «va produir un efecte fuetada» al qual s’ha afegit «una crisi d’escassetat» i un augment de la demanda per part dels consumidors que «ha contribuït al desordre del mercat». La indústria també ha acusat en gran mesura l’encariment de l’energia, que «ha multiplicat per cinc el preu de l’electricitat» i ha disparat el del gas. A aquestes dificultats s’afegeix l’escassetat de matèries primeres provocada per les pluges i les tempestes de calamarsa registrades aquesta primavera, que han fet minvar la producció. Segons calcula, els preus dels productes destinats a la transformació «gairebé s’han duplicat». Afegeix també que el cost de l’energia «està sent el més difícil de repercutir» als clients, de manera que la companyia ha creat «un grup de treball intern per optimitzar el consum d’aigua, electricitat i vapor». També miren de reduir el del gas natural i el de l’electricitat mitjançant una planta de biomassa i d’instal·lacions fotovoltaiques. L’empresari veu difícil qualsevol previsió de futur perquè a la crisi originada per la guerra a Ucraïna, «que afecta el subministrament d’aliments i d’energia», se sumen cada dia nous focus de tensió, com la ruptura de relacions comercials anunciada per Algèria. Així, alerta del «risc de fam davant l’escassetat dels aliments» que Rússia i Ucraïna subministraven fins ara./María José Gil 9– Sidra Cortina: Sol i un forat més al cinturó perquè la sidra no pugi pels núvols Sidra Cortina va ser un dels primers ‘llagars’ asturians que va automatitzar les seves línies d’embotellament i premsatge, que es va enxufar a la tecnologia sense donar-li l’esquena a la tradició. Ara prepara el salt a les renovables. Ho fa per reduir la seva empremta ecològica, però sobretot perquè l’electricitat que alimenta les seves màquines s’ha posat pels núvols. Els plafons que cobriran la teulada del ‘llagar’ miraran al tímid sol d’Astúries. El projecte d’autoconsum energètic és el pla a llarg termini per fer front a la pujada de preus. A curt termini, l’estratègia és «estrènyer-se el cinturó». Ho afirma Tino Cortina, tercera generació al capdavant del grup Sidra Cortina, fundat al consell asturià de Villaviciosa pels seus avis l’any 1952 i impulsat pel seu pare. «Les ampolles han pujat de preu un 20% l’últim any i el cartró per a les caixes, un 40%. Les de plàstic s’han encarit més pel petroli i els suros fa temps que estaven pujant. Els preus del transport que es van acordar al gener els van haver de renegociar per l’encariment del carburant i, per a la pròxima collita, segur que puja la poma, perquè als colliters també els creixen les despeses. I a tot això s’ha de sumar el preu desorbitat de l’energia», argumenta Tino Cortina. L’empresari assegura que no pot repercutir en el preu de la sidra l’increment de tots aquests costos perquè està en joc, primer, mantenir una clientela fidel al reduït mercat de la sidra natural (que pràcticament són les fronteres d’Astúries) i segon, conservar el caràcter popular de la beguda, que no es converteixi en un article de luxe. «Les empreses familiars tenim més capacitat d’aguant a l’hora d’estrènyer-nos el cinturó. Però tot té un límit», explica el ‘llagarer’. Cortina produeix a l’any més de 2 milions de litres de sidra. «Tenim volum i això ens dona capacitat de negociació amb els proveïdors, però els ‘llagars’ petits ho estan passant malament i algun es quedarà pel camí», augura l’empresari./Pablo Castaño 10– Cabomar: El repte enverinat de fabricar per a tot el món Espanya és deficitària en proteïna marina. Tenint en compte que la flota de pavelló nacional pesca unes 800.000 tones l’any, el conjunt de la indústria ha d’importar més d’1,6 milions de tones de tot el món per proveir tant les seves línies de producció com els canals de venda directa. Un puzle logístic que ara balla a mercè de múltiples factors que no pot controlar: el peix cal portar-lo, tractar-lo, elaborar-lo, envasar-lo, congelar-lo o refrigerar-lo i portar-lo al consumidor final. I tots els processos estan amortallats ara per l’espiral inflacionària, com ja saben a la pesquera gallega Cabomar. Fundada l’any 2006 i dirigida ara per Enrique Freire, s’ha colat ja en el top 20 de ‘players’ del sector, amb 101 milions d’euros de volum de negoci. Malgrat tot. «Vam experimentar un increment del 53% sobre la previsió en costos associats a la producció», exposen fonts de la companyia pesquera. Els capítols que alimenten aquesta desviació són múltiples: energia –el grup compta amb instal·lacions frigorífiques–, oli, plàstics, gas, farina, cartró i transport. Només el cost dels nolis, que és el transport per via marítima en contenidor, de matèria primera i producció, s’ha disparat per a Cabomar un 60%. El remei per alleujar l’escalada de preus, diuen, és «l’eficiència». No hi ha un euro per malgastar. «Acabem d’instal·lar un sistema de digitalització per a la millora de la capacitat d’anàlisi i un altre de manteniment predictiu» per esprémer al màxim el seu múscul industrial. La pesquera invertirà aquest any dos milions d’euros més en les seves instal·lacions: «L’eficiència és indispensable per ser competitius». Estan assentats al port de Marín i donen feina a un total de 250 persones. La prioritat de la companyia és «respondre ràpidament als canvis del mercat, a les preferències del consumidor, amb el desenvolupament de nous productes i formats que aportin valor». El 40% de la seva producció es dirigeix al mercat nacional davant el 60% que dedica a exportar a països com França, Itàlia, Alemanya i Portugal./Lara Graña

Així lluiten les empreses contra la inflació

Reduir el contingut dels envasos entre un 5% i un 10% mantenint el preu de venda, acumular estocs o negociar amb proveïdors. Les companyies prenen mesures per compensar l’alça dels costos

El més llegit