Jaume Guardiola «No crec que les eleccions del Cercle deixin ferides»

Jaume Guardiola, exconseller delegat del Banc Sabadell i president del patronat d’Esade. Membre de la junta actual del Cercle d’Economia, aspira a presidir l’entitat després de les eleccions del dia 12, les primeres en els 64 anys de l’organització en què dues candidatures s’enfronten a les urnes. L’altra aspirant és Rosa Cañadas. Guardiola proposa una junta de 21 membres, amb dues vicepresidentes, Teresa Garcia Milà (Barcelona School of Economics) i Núria Cabutí (Random House). D’aquests, 17 ja formen part de la junta actual i 4 hi entrarien per primera vegada: Clara Campàs (Asabys Partners), Pol Morillas (director del Cidob), Dani Aicart (Barcelona de Serveis Municipals), que ha sigut un dels impulsors del Cercle Obert; i Rita Almela (emprenedora, inversora i experta en transformació digital, innovació i tecnologia i sòcia fundadora de 101 Ventures). La resta són Camino Quiroga (notari); Carmina Ganyet (Colonial); Oriol Aspachs (CaixaBank); Marc Puig (Grup Puig); Miguel Trias Sagnier (Cuatrecasas), Jordi Amat (filòleg i escriptor), Maite Barrera (fundadora de la consultoria Bluecap), Mercè Conesa (Incasòl), José María Lassalle (consultor estratègic, escriptor i analista polític), Núria Mas (IESE i consellera del Banc d’Espanya), Alfonso Rodés (Havas Media Group), Francesc Rubiralta (Celsa Group), Laura Urquizu (Red Points) i Xavier Vives (IESE). ¿Quina serà la primera mesura que prendrà si guanya les eleccions? D’entrada s’ha de programar el primer curs fins a la pròxima reunió anual. M’agradaria fer sessions de presentació dels actius de la ciutat. Ha arribat un moment de cert optimisme que té a veure amb la Copa Amèrica, la pròrroga del Mobile... Com que crec que Barcelona i Catalunya tenen actius que la fan guanyadora en moltes activitats, la idea és explicar-los als socis. ¿Allargarà la mà a l’altra candidatura? Són dues candidatures amb gent del Cercle, que són semblants i pròxims, per tant la mà estesa hi serà sempre. Em pregunten si crec que les eleccions deixaran ferides i la meva resposta és rotundament no. ¿Ha perdut influència el Cercle d’Economia? Crec que no, però en general, totes les institucions com el Cercle, que són de reflexió llarga i profunda, en aquesta societat de la immediatesa, ho tenen més difícil. Hem d’entendre com, sense perdre l’essència, ens hem de moure en aquest món en què els codis de comunicació han canviat. ¿S’ha quedat l’entitat al marge dels canvis socials i econòmics? ¿Donaran més veu als nous negocis i les pimes? Afrontem un moment en què s’ha superat una etapa difícil com la del procés. Amb la nova economia, Barcelona té una gran oportunitat perquè té un ecosistema d’investigació, universitats, etc. Quan dic que hem de moure el Cercle cap on s’ha mogut la societat és perquè aquesta ha canviat la seva composició i al Cercle està una mica infrarepresentada. Evidentment que els donarem veu. ¿En quines matèries s’ha de centrar el Cercle? ¿Hi ha alguna cosa en què no hagi d’entrar, com per exemple la política? La vocació és opinar i participar en el debat públic i mirar d’influir-hi. El que ha de fer el Cercle és parlar de les polítiques públiques, de les institucions. Un exemple és l’educació. El Cercle s’ha d’obsessionar a aconseguir models educatius consensuats perquè són potser l’element més important de la productivitat i el que permet ser un país competitiu no basat en salaris baixos. El Cercle ha de ser una gota malaia i no permetre que els polítics no afrontin aquesta necessitat de consensos amplis en matèries que millorin la productivitat del país. ¿Com s’ha de resoldre, al seu entendre, l’encaix de Catalunya a Espanya? El Cercle ha emès moltes opinions sobre el model territorial, el pacte fiscal i sobre una reforma del sistema de finançament. El que sembla estructuralment injust, i passa el mateix amb les infraestructures, és que passi el temps i es vagi acumulant la insatisfacció en la ciutadania i no s’aportin solucions. ¿El Cercle d’Economia ha de tenir presència fora de Catalunya? Tenim socis a Espanya i el món. Proposo una espècie de clústers perquè els que viuen a Madrid o Brussel·les estiguin identificats, puguin estar connectats i ser una antena del Cercle en zones tan importants. També fer una o dues sessions l’any, ja que la tecnologia ho permet i que escoltin experts en geopolítica o economia espanyola i europea. Al meu cap hi ha crear una mena de ‘Cercle overseas’ per interconnectar gent que tenim repartida pel món. La reunió anual que organitza l’entitat, ¿ha de seguir sent a Barcelona? Ha de ser a Barcelona. Hi va haver un moment que es va passar de la Costa Brava a Sitges. L’esperit de la Costa Brava es va mantenir a Sitges, però es va anar diluint i la decisió de fer-ho a Barcelona, propiciada pel president actual, dos anys després s’ha confirmat com un èxit, amb la presència de Mario Draghi el 2021 i Ursula von der Leyen aquest any. ¿Cal rejovenir el Cercle i incrementar la presència de les dones? En general, al Cercle hi ha gent amb la vida professional una mica consolidada, d’entre 40 i 50 anys. El tema és que la mitjana de socis és més alta. La meva reivindicació no és tant buscar gent superjove, sinó els que ocupen els lideratges empresarials. Si venen, automàticament el Cercle es rejovenirà. I en el cas de les dones, la junta proposada és la primera de la història paritària. El percentatge de nous socis que són dones és del 40%, però no el 50%. El 15% total actual ens costarà apujar-lo i per això la idea és fer polítiques actives per augmentar-lo.

Jaume Guardiola «No crec que les eleccions del Cercle deixin ferides»

«Hem de ser una gota malaia i no permetre que els polítics no afrontin la necessitat de consensos amplis en matèries que millorin la productivitat del país», afirma el candidat.

El més llegit