Els grans esdeveniments deixen a Barcelona més de 5.100 milions a l’any

Abans de l’última edició del Sónar i els seus 120.000 assistents, durant dos caps de setmana seguits es va celebrar el Primavera Sound, que va suposar 350 milions d’euros per a Barcelona. És l’impacte econòmic que els organitzadors calculen que deixa aquest festival de música a la ciutat, una xifra –van dir en la roda de premsa de balanç– que el col·locava just després del Mobile World Congress en importància. Alfonso Lanza i Gabi Ruiz, dos dels codirectors de l’esdeveniment, no s’equivocaven en la seva aposta, sobretot aquest any, que el festival ha duplicat els dies de concert i que el congrés de tecnologia mòbil ha tancat encara amb menys assistents que abans de la pandèmia i sense bona part del seu públic asiàtic. Així, la fira tecnològica ha rebaixat aquest any pràcticament a la meitat l’empremta econòmica que deixava a la capital catalana abans de la covid (473 milions d’euros). De tota manera, elaborar el rànquing no és feina senzilla. Ni tan sols saber fins on arriba l’impacte conjunt de tots els grans esdeveniments que se celebren a la ciutat: com a poc, i segons dades del 2019 recopilades per EL PERIÓDICO, la xifra arriba als 5.100 milions d’euros, un volum que se centra tant en el càlcul de despesa diària dels assistents d’un esdeveniment en funció de les seves característiques, com de les empreses que porta a la ciutat la trobada o fins i tot del negoci que es calcula que es crea al seu voltant. «Cada un té la seva metodologia», adverteix una font que coneix bé l’elaboració d’aquests informes i que afegeix a aquest problema que falta informació per fer una anàlisi completa. «Moltes vegades el que passa és que no tenim dades: d’una banda, perquè els mateixos festivals no les generen i per l’altra, perquè és difícil analitzar si un impacte està estrictament vinculat a un únic esdeveniment», explica la professora i investigadora dels estudis d’art i humanitats de la UOC i experta en gestió d’esdeveniments, Alba Colombo. «¿Com es pot saber si algú ha vingut només pel Sónar o també pel Primavera Sound?», exemplifica l’acadèmica. Congressos, festivals i esport Malgrat tot, hi ha fórmules per acostar-se a una xifra. Així, la Fira de Barcelona calcula, amb dades del 2019, que les 155 fires i congressos que es van celebrar a la ciutat aquell any van suposar un impacte econòmic de 4.700 milions d’euros. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assenyala que la quinzena de festivals musicals més importants de la comunitat van generar un impacte de més de 320 milions també abans de la pandèmia, dels quals la immensa majoria va venir del Primavera Sound (120 milions segons els organitzadors) i el Sónar (prop de 125 milions si es tenen en compte les activitats que desplega per tota la ciutat i partint de dades del 2016). Segons els organitzadors, el GuitarBCN i el Festival de Jazz suposen 15 milions més. A això, el Circuit de Barcelona afegeix 192 milions d’euros sobretot entre la fórmula 1 i Moto GP. I, segons l’Institut Barcelona Esport, la Vuelta ciclista afegirà 2 milions més l’any que ve. En total, un mínim de 5.100 milions d’euros que no tenen en compte les convencions, les trobades culturals que no són musicals i altres competicions esportives com la Marató de Barcelona, el World Pàdel Tour o el Torneig Comte de Godó de Tennis, que, de fet, també són clau per a la ciutat. Sense anar més lluny, es calcula que la Copa Amèrica de Vela suposarà 1.000 milions d’euros d’impacte econòmic, un volum tan alt que baixaria en 15 punts el pes dels congressos i les fires en el càlcul total (ara del 90%), i que és més important que quatre dels esdeveniments més importants junts: el Mobile, l’Alimentaria, el Primavera Sound i la fórmula 1. Perquè d’acord amb aquestes dades –moltes encara desactualitzades– els esdeveniments que més diners deixen a Barcelona són el Mobile World Congress (473 milions en la seva edició prepandèmia), el congrés Alimentaria & Hostelco (200 milions), les proves esportives del Circuit (192 milions), el Sónar (125 milions el 2015), el Primavera Sound (120 milions també en l’última edició abans de la pandèmia amb només un cap de setmana, que és la dinàmica que tornarà a prevaler a partir de l’any que ve), el Seafood Expo (100 milions d’euros aquest any), l’Smart City Expo (90 milions), l’ESC Congress, el congrés anual de la Societat Europea de Cardiologia (uns 70 milions partint de dades de bastant abans de la pandèmia) i el saló de reunions i incentius IBTM World (aproximadament 50 milions també segons dades antigues). En aquesta llista es cola ara en segona posició l’Integrated Systems Events (ISE), que ha valorat el seu pas per Barcelona aquest any en 215 milions d’euros. Exposicions universals i olimpíades «Un esdeveniment, bé sigui cultural, esportiu o corporatiu, genera un impacte econòmic que va des de la mobilitat de persones estrangeres o la seva despesa per dia a la ciutat, fins al desenvolupament econòmic que aporti aquest esdeveniment en concret», contextualitza Colombo. «Això genera també turisme, interès de marca... perquè si Barcelona és actualment una marca primer és gràcies a les exposicions universals, després a les olimpíades i en tercer lloc, al Fòrum», continua. Tanmateix, una de les seves grans reivindicacions és que a tot això s’hauria d’afegir l’anàlisi de l’impacte social, perquè hi ha molts esdeveniments a Barcelona molt importants perquè posen persones en contacte, els donen oportunitats o generen identitat comunitària. «Hi ha molts tipus d’impacte i aquests després també en poden generar un d’econòmic», apunta. «Els grans esdeveniments són per a la ciutat de Barcelona un catalitzador d’oportunitats tant per promocionar la ciutat, com per millorar les nostres infraestructures, atraure turisme i generar desenvolupament econòmic i llocs de treball», coincideix el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Segons aquest representant municipal, el fet que la ciutat sigui «un destí aspiracional per a grans esdeveniments internacionals» suposa «una generació de valor tant per a la ciutat com per als mateixos esdeveniments». A més, segons la professora de la UOC, els nous esdeveniments de bandera de la ciutat estan aconseguint que es vinculi Barcelona amb sectors molt específics, com l’art, la tecnologia i la ciència. «Després també tens la visió crítica, perquè hi ha impactes que també poden ser negatius: hi ha esdeveniments que venen de fora a exportar la seva marca, que exploten el nostre territori però que fomenten un tipus de turisme que no interessa la ciutat i que pot ocasionar danys en la convivència,» adverteix Colombo, pensant per exemple en les grans finals de futbol. La conclusió «és que un esdeveniment no serà mai la solució total ni el culpable total: sobretot, perquè cada cop és més complex aïllar un esdeveniment de l’altre», remata. I més a Barcelona, que n’està ple.

Els grans esdeveniments deixen a Barcelona més de 5.100 milions a l’any

Els congressos suposen el 90% d’aquest volum, però la Copa Amèrica de Vela alterarà de forma important la tendència

Es calcula que aquest esdeveniment esportiu suposarà un impacte econòmic de 1.000 milions: més que el Mobile, l’Alimentaria, el Primavera Sound i la fórmula 1 junts

El més llegit