Estudiants en pràctiques: final de l’abús

Tasques tècniques estructurades en jornades de vuit hores, remuneració simbòlica, falta de supervisió del tutor... els drets i l’impuls al mercat laboral dels joves és una cosa que no ha acompanyat històricament a la figura dels becaris. «Al finalitzar un any de pràctiques em van deixar de contestar», explica la Susanna, una universitària estudiant de disseny gràfic que va fer pràctiques extracurriculars per aconseguir una mica de diners. «Em demanaven la feina més tècnica, la que ningú vol fer», afegeix. L’encara estudiant de grau es dedicava a crear models de samarretes, però els dissenys no veien mai la llum. «Em va afectar l’autoestima i vaig pensar que no servia», es lamenta. El Ministeri de Treball ja està desenvolupant un Estatut del Becari per acabar amb l’abús d’aquesta figura i que aborda aspectes com la compensació de les despeses, entre les quals hi ha el material o el transport. «Entenem que les pràctiques no laborals no tenen perquè estar remunerades perquè l’objectiu és formar-se, no produir», assenyala Adrià Junyent, el responsable de joventut de CCOO. Actualment, hi ha uns 450.000 alumnes en pràctiques a Espanya, segons un estudi del sindicat, tot i que no hi ha cap registre oficial al país. «Quan cotitzin a la Seguretat Social sí que hi haurà registres», afegeix Junyent. Aquest és precisament un altre dels punts més rellevants que es plantegen en el nou estatut, tot i que ja es va incloure en un bloc de la reforma de les pensions el juliol del 2021. Actualment, ha expirat el termini màxim de tres mesos a què es va comprometre el Govern central per tenir-lo aprovat. El representant sindical de CCOO destaca un eurobaròmetre del 2013 que revela que el 60% dels que desenvolupen pràctiques no laborals estan en frau. «De forma generalitzada, hi ha persones que fan pràctiques no laborals i cobreixen llocs estructurals, cosa que suposa un abaratiment del cost dels treballadors», afegeix el responsable de CCOO. L’Íñigo és un estudiant universitari de 23 anys que va fer 350 hores de pràctiques curriculars, de 8 a 13 hores i de 16 a 17h. «Arribes a l’empresa a cegues, a veure què és el que ve, i les tasques moltes vegades no estan definides», explica l’alumne d’informàtica de Navarra. En el seu cas, no va rebre cap mena de remuneració, malgrat que feia quatre trajectes diaris de transport públic, cada un de tres quarts d’hora. En el seu cas, va tenir un seguiment del tutor, tot i que explica que alguns dels seus companys no el van tenir en absolut. La nova ordenança també incideix en una col·laboració més gran entre la universitat i les empreses. «No hi ha contacte continu entre l’alumne i els tutors. Hi hauria d’haver interès pel que està fent l’estudiant més enllà del final de l’avaluació», afirma Eduardo Magaldi, portaveu de RUGE-Revolució Ugetista. Un altre estudi fet per RUGE denuncia que les pràctiques no laborals dels més joves substitueixen uns 300.000 llocs de treball. «Hi ha plantilles amb un 70% de becaris», descriu Magaldi. Per això, un altre aspecte que especifica l’esborrany és limitar-ne el nombre segons la mida de l’empresa. En general, hi podrà haver des d’un becari a les empreses de fins a 10 empleats, fins a un 5% de la plantilla en empreses de més de 60 treballadors. «L’Estatut del Becari és un catàleg de drets, com les hores màximes o el dret a vacances», explica Nicolás Hernández, president de la Coordinadora de Representants d’Estudiants d’Universitats Públiques (CREUP). El Ministeri de Treball va convocar la primera taula de diàleg social per regular l’estatut el 22 d’abril passat i preveu enviar l’esborrany final al Consell de Ministres «a finals de mes», indica Junyent. Tanmateix, queden serrells per resoldre. Perquè hi hagi un acord, els sindicats veuen «bàsic» que s’eliminin les extracurriculars, alternatives al pla d’estudis. «És determinant perquè és on hi ha un frau més gran, al quedar desregulat», afegeix CCOO. Altres propostes serien sancions econòmiques d’entre 5.000 i 10.000 euros per a les empreses que tinguin becaris que facin un treball laboral, permetre faltar a les pràctiques per anar al metge, extrapolar als estudiants el servei de transport o ampliar la capacitat d’inspecció. Alguns dels canvis estan a l’espera de si finalment es tramita com a reglament o com a llei. Tot i que el més important, segons les fonts, és garantir una bona formació en el període que els estudiants són a les empreses perquè si no «la resta de punts no serviran de res».

Estudiants en pràctiques: final de l’abús

Cotització, seguiment i compensació econòmica, a l’estatut del becari

El més llegit