Els vuit financers que han retirat l’oxigen a Celsa

Steve Tananbaum és un financer nord-americà col·leccionista d’art compulsiu que volia tres escultures de Jef Koons (Magenta, Eros i Diana). Tant que les va encarregar a través de la galeria Gagosian entre el 2013 i el 2015 i en va pagar com a avançament 6,4 milions de dòlars. Però el 2018 encara no les havia rebut i va demandar Gagosian i Koons. Aquests van al·legar que el retard era culpa del perfeccionisme extrem de l’escultor. Dos anys després, van arribar a un acord extrajudicial del qual es desconeixen els termes. Només es va fer públic que Tananbaum es declara admirador de Koons i que aquest esperava continuar produint obres per al financer, que posseeix peces de Damien Hirst o William de Kooning i que viu a cavall de Palm Beach (Florida) i Nova York. La demanda, una de les de més repercussió en el món de l’art, reflecteix el caràcter de Tananbaum, fundador de Golden Tree Asset Management, una gestora especialitzada en la gestió oportunista de deute i amb més de 47.000 milions de dòlars en actius sota gestió. El financer, el fons del qual va fer la seva primera operació coneguda a Espanya el 2018 amb la compra d’una cartera de crèdits tòxics a Bankia per 300 milions d’euros, no té por de res ni de ningú ni defuig els enfrontaments acarnissats. Ni amb Koons ni amb la família Rubiralta, propietària de l’empresa siderúrgica Celsa Group, a qui finança a través d’un dels seus fons oportunistes. Ell és un dels vuit creditors que han retirat l’oxigen a la companyia, que espera aconseguir un rescat de l’Estat a través de la SEPI. Grans fortunes Al costat de Tananbaum s’enfronten a Celsa altres financers nord-americans, britànics, alemanys i indis que han fet grans fortunes a través dels seus fons d’inversió oportunistes com Graham Goldsmith (de Cross Ocean), Jimmy Levin (Sculptor), Victor Khosla (Strategic Value Partners), Kevin Ulrich (Anchorage)y Jan-Christoph Peters (Attestor). També s’han posat del seu costat enfront dels Rubiralta les unitats de banca d’inversió del grup alemany Deutsche Bank (dirigit per Christian Sewing) i el nord-americà Goldman Sachs (David Salomon). Aquests fons oportunistes en ocasions van de la mà de les operacions que executen i es caracteritzen per buscar els màxims guanys a través de la compra de deute deteriorat. Moltes vegades adquireixen aquests actius de baixa qualitat als bancs tradicionals que se’n volen desfer perquè el seu deteriorament perjudica els balanços i els obliga a realitzar fortes provisions per cobrir-se davant d’hipotètiques pèrdues. Els venen amb grans descomptes per atraure compradors com els fons oportunistes que al pagar preus de demolició poden vendre’ls després a preus superiors amb grans rendibilitats. Així ha sigut en el cas dels fons oportunistes que financen Celsa, que van comprar deute de l’empresa de la família Rubiralta integrada a un crèdit sindicat que la siderúrgica havia subscrit amb la majoria de bancs espanyols, amb el BBVA com a agent principal. Els bancs espanyols van alienar aquests actius perquè volien evitar noves provisions i perquè desconfiaven de la capacitat de repagament dels amos de la siderúrgica catalana. En ocasions, com passa amb Celsa, els fons oportunistes poden quedar atrapats amb el deute, si no el venen. Si l’empresa impaga els préstecs poden haver d’executar les garanties i arribar a convertir-se en accionistes de la companyia, una cosa que desagrada als gestors de les empreses, com passa amb els Rubiralta. Alguns d’aquests creditors ja s’han enfrontat als tribunals amb la família catalana pel pagament del deute. Batallen per aquest pagament igual que per una escultura de Koons.

El més llegit