Iberdrola haurà de tornar la meitat del terra de Núñez de Balboa, la planta fotovoltaica més gran d’Europa

Fins a 500 megawatts, la potència més gran instal·lada per a una central fotovoltaica a Europa, una inversió pròxima als 300 milions d’euros, i un miler d’hectàrees de superfície sobre la qual es distribueixen 1,4 milions de panells solars. Són algunes de les xifres de la planta Núñez de Balboa que la seva promotora, Iberdrola, va definir com de «rècord» quan la instal·lació va abocar a la xarxa elèctrica el seu primer megawatt hora d’energia. Va ser l’abril del 2020. Poc més de dos anys després, una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura (TSJEx) posa en dubte la continuïtat d’aquesta central a l’obligar la multinacional a tornar una mica més de la meitat de la superfície sobre la qual s’assenta al seu anterior propietari, ja que declara nul el procediment pel qual aquest terra va ser expropiat. La sentència afecta més de 500 hectàrees de la instal·lació, situada entre els termes dels municipis d’Usagre, Hinojosa del Valle i Bienvenida (Badajoz), i que va ser promoguda en col·laboració amb Ecoenergías de la Guadiana. La sentència estima parcialment el recurs de l’empresa Natura Mananger SL, propietat de Santos Lázaro, contra l’Acord del Jurat Provincial d’Expropiació Forçosa de Badajoz que va fixar un preu just de 3,3 milions d’euros pels terrenys. El recurs es va ampliar posteriorment a una resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines per la qual es va atorgar l’autorització administrativa prèvia per a la instal·lació i construcció del projecte i es va declarar la seva utilitat pública, aspecte aquest últim que és el que es qüestionava. L’alt tribunal extremeny declara la nul·litat de tot l’expedient expropiatori argumentant l’existència d’un contracte d’arrendament previ que tenia precisament per objectiu la construcció d’aquesta planta i per al qual determina la seva plena validesa. «No té fonament algun demanar l’expropiació d’unes finques quan mesos abans ens hem assegurat de la seva disponibilitat mitjançant un contracte d’arrendament per un període de 25 anys. És a dir, la sol·licitud d’expropiació no tenia causa o justificació per privar del dret de propietat», s’al·lega en la sentència, en la qual es considera que al sol·licitar la declaració d’utilitat pública es va produir «un autèntic frau de llei i un abús de dret». Segons el parer dels magistrats «es constata amb palmària claredat» que la promotora va disposar «en tot moment de títol hàbil» per poder construir la fotovoltaica i que malgrat això va portar a terme «totes les actuacions que depenien de la seva voluntat per aconseguir que s’iniciés el procediment expropiatori». «El despropòsit no té nom», s’arriba a assegurar en un text que és crític també amb el paper de l’Advocacia de l’Estat pel «seu desesperat intent» d’evitar la nul·litat. «Així les coses, hem de reconèixer el dret a la devolució in natura, és a dir, al reintegrament de les finques lliures de la planta fotovoltaica amb totes les seves instal·lacions», conclou. L’estimació és parcial ja que rebutja una indemnització per danys i perjudicis com se sol·licitava. Contra aquesta sentència es pot presentar recurs de cassació davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem. «A l’empara d’un títol vàlid» Un recurs que Iberdrola ja avança que presentarà. «La planta va ser construïda a l’empara d’un títol vàlid i legítim, pel que Iberdrola considera que no hi haurà desmantellament», van afirmar ahir fonts d’aquesta empresa, que van ressaltar que la instal·lació disposa de tots els permisos per produir energia per la qual cosa seguirà funcionant amb normalitat. «El contenciós parteix de només un dels tres propietaris dels terrenys en els quals es troba la instal·lació. El 50% d’aquest terra és propietat de dos arrendataris que no han plantejat en cap moment cap reclamació i que mantenen i responen al contracte subscrit en el seu moment i, inicialment, pels tres propietaris», van defensar les fonts esmentades, mentre van argumentar que el procediment expropiatori «va ser portat a terme per l’administració competent, seguint els procediments legalment establerts i respectant-se tots els drets i garanties existents». Per a l’advocada de la part demandant, Dorinda Aventín, la sentència reconeix, en canvi, «la violació del dret de propietat del meu client i que Iberdrola s’ha valgut o prevalgut dels poders de l’Estat per aconseguir una expropiació il·legal». Aventín va criticar el comportament de la multinacional elèctrica que «ha demostrat una vegada més una ètica lamentable que sobrepassa l’àmbit de la moralitat i recala sobretot en el de la il·legalitat» i la va acusar d’actuar «amb mala fe i atropellant els drets d’un ciutadà. El tribunal amb aquesta sentència ha vetat aquesta manera d’entendre els negocis, el dret i la legalitat», va reblar. La lletrada va remarcar igualment que el TSJEx també sanciona «l’actuació de les administracions públiques que van possibilitar aquesta expropiació». «L’Estat és qui expropia sent Iberdrola la beneficiària i per tant la sentència, al declarar nul·la l’expropiació, també reprova la tasca dels diferents funcionaris que hi han participat». Des de l’Ajuntament d’Usagre es va indicar aquest dimecres que l’alcaldessa d’aquesta localitat, Nuria Candalija, no realitzaria cap valoració de la sentència.

Iberdrola haurà de tornar la meitat del terra de Núñez de Balboa, la planta fotovoltaica més gran d’Europa

L’elèctrica recorrerà al Tribunal Suprem i no contempla el «desmantellament» de la instal·lació

El més llegit