Tornada a la vaga a Ryanair. Els sindicats USO i Sitcpla han convocat aturades de 24 hores els dies 24, 25, 26 i 30 de juny i 1 i 2 de juliol a totes les bases de la companyia a Espanya en representació dels tripulants de cabina (TCP). Les centrals denuncien que l’aerolínia s’ha aixecat de la taula de negociació del primer conveni col·lectiu després de vuit mesos i després d’arribar a un acord amb CCOO, sindicat sense representació entre els assistents de vol.
L’aerolínia compta, després del tancament de les bases de les Canàries, amb 10 centres de treball a Espanya situats a Madrid, Barcelona, Màlaga, Alacant, Sevilla, Palma de Mallorca, València, Girona, Santiago de Compostel·la i Eivissa.
«Encara no sabem si (CCOO) té algun treballador afiliat, entenem que no estan legitimats perquè no hi ha cap representant dels TCP que treballi en l’aerolínia negociant el conveni. Nosaltres sí que vam fer una assemblea amb una empresa externa per legitimar-nos», ha explicat la secretària general de la secció sindical d’USO a Ryanair, Lidia Arasanz. A Ryanair no hi ha una representació sindical ‘oficial’ perquè la companyia no es regeix per la legislació espanyola, sinó irlandesa.
Precisament, la queixa dels treballadors des de fa cinc anys és que la companyia no es vol acollir la normativa espanyola. El gener del 2019, després de l’última convocatòria de vaga es va firmar un acord amb la companyia en el qual Ryanair reconeixia USO i Sitcpla com els sindicats representatius dels tripulants de cabina en l’aerolínia per començar a negociar el primer conveni col·lectiu. Entre les promeses, una eterna reclamació dels sindicats: Ryanair eliminaria els contractes a través d’agències (intermediaris) i faria contractes indefinits i directament amb l’empresa. Va ser llavors, el juny d’aquell any, quan els dos sindicats van fer unes assemblees entre els seus treballadors per legitimar-se.
A partir d’aquí va arribar el coronavirus, que va deixar en ‘stand by’ el problema amb les aerolínies sense poder volar durant mesos. Però a l’octubre de l’any passat, USO i Sitcpla van començar la negociació amb l’aerolínia fins que Ryanair es va aixecar de la taula, el 8 de maig, coincidint amb l’acord firmat amb CCOO. Segons USO i Sitcpla, aquest pacte recull «millores que no són tals». Així, per exemple, destaquen que l’alça pactada de 1.000 euros el 2022 i 800 euros el 2023 ja s’incloïa en la sentència guanyada a l’Audiència Nacional per USO i Sitcpla com una recuperació del que guanyaven abans de la pandèmia i que, a més, no afecta els empleats nous. I la garantia de salari mínim a què Ryanair es compromet amb CCOO l’havia pactat ja amb ells a la taula de negociació, mentre que les 600 hores de vol garantides havia sigut una reclamació d’aquestes dues centrals sobre la qual Ryanair no es va arribar a pronunciar, però que ha concedit a CCOO. També s’inclou una programació fixa de cinc dies de treball i tres de descans que USO i Sitcpla ja havien «guanyat a l’Audiència Nacional».
A més, Ryanair es compromet amb CCOO a convertir els contractes amb agències en directes amb l’empresa «només per als empleats de Ryanair». «És una perversió dels sindicats», critica Manuel Lodeiro, de la secció sindical de Sitcpla a Ryanair. Amb tot, els dos sindicats insisteixen que l’aerolínia ‘low cost’ segueix sense aplicar la legislació espanyola, cosa que provoca que els treballadors no tinguin dret als 14 dies festius i 22 dies de vacances i s’«obstaculitzi» el dret a reducció de jornada per fills o cures familiars. «Les nòmines continuen estant en anglès i continuem sense tenir dret ni a una ampolla d’aigua», resumeix Arasanz. «Els tripulants de Ryanair continuem sent treballadors de tercera, els nostres drets continuen sense respectar-se», ha afegit.