El Congrés ressuscita dos projectes de llei per abaixar la llum després de mesos al calaix

Després de més de mig any al calaix, la Comissió per a la Transició Ecològica del Congrés dels Diputats ha decidit ressuscitar ‘in extremis’, abans de les vacances d’estiu, dos projectes de llei aprovats fa més d’un any pel Govern per reformar l’estructura del rebut a través de dues vies: d’una banda, retallant els ingressos extraordinaris de les elèctriques per l’alça dels preus dels drets d’emissió de CO2 i, de l’altra, traslladant part dels costos fixos de la factura elèctrica al gas i els carburants. «Entren ja en la fase final de discussió d’esmenes en ponència amb la idea que quedin aprovades al juny», relata el president d’aquesta comissió, el diputat d’Unides Podem, Juan López de Uralde. La ponència se celebrarà el 21 de juny i, un cop sigui aprovada en comissió (la setmana següent), anirà al Senat, com a molt aviat a la tardor, de manera que trigarà a posar-se en funcionament. Les dues mesures aspiraven a reduir la factura domèstica un 15% i la de grans consumidors un 5%, però la crisi actual deixa sense efecte qualsevol càlcul previ. El primer dels projectes és una norma que comparteix filosofia amb el reial decret llei que està en vigor fins a finals d’any i que retalla els beneficis extraordinaris de les elèctriques per la pujada de preus del gas natural, però en aquest cas redueix els ingressos extra de les centrals no emissores (hidràuliques, renovables o nuclears) per l’alça dels preus dels drets d’emissió de CO2. Si la mitjana de les emissions de carboni era de 5,83 euros per tona el 2018, el 2021 va arribar als 53,55 euros i el 2022 se situa en 83,20, però, a diferència del gas, es preveu que l’alça del CO2 es mantingui, ja que forma part de l’objectiu de descarbonització europeu fins al 2050. De les 43 esmenes al que articula aquesta norma, n’hi ha una desena que advoquen per aquestes dues qüestions. Una [Partit Popular, el PNB, Ciutadans, Bloc i PDECat] és que estiguin exemptes de la retallada les centrals elèctriques que disposin de contractes bilaterals a preu fix, una mesura en la qualconfiava fa mesos el president Endesa, José Bogas, després del que havia passat amb la norma anàloga que retalla ingressos per l’alça del gas. En aquest cas, el Govern va haver de modificar el reial decret llei setmanes després d’aprovar-lo per l’enrenou generat en el sector, encapçalat pel president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán. Amb la retallada a les elèctriques per l’alça del CO2, el Govern preveia recaptar 1.000 milions d’euros en un inici, tot i que després es van reduir a 625 milions i, sense els contractes fixos, es reduiran encara més. En el cas de la norma anàloga sobre el gas, després de vuit mesos en aplicació, ni el Govern ni el CNMC han revelat quants ingressos ha generat i les companyies presumeixen que no ha afectat els seus comptes. L’altra esmena [Partit Popular, Ciutadans i PDECat] és que la retallada es realitzi a les centrals renovables instal·lades abans de l’any 2000, no abans de 2003, que és la data que apareix al text actual. «La llei fixa el 2003 perquè és quan va entrar en vigor el comerç de drets d’emissió a Europa, però tres anys abans va ser quan es va conèixer, a través del Llibre Verd, que s’instauraria aquest comerç; per tant, entre 2000 i 2003 els inversors ja sabien que s’aplicaria», defensa el diputat del PP Diego Gago. Malgrat tot, el segon projecte de llei és potser més polèmic perquè enfronta elèctriques amb gasistes i petroleres al repartir els prop de 7.000 milions que paguen els clients de llum de les primes a les renovables (a través dels càrrecs del rebut) entre el sector energètic de forma gradual en un termini de cinc anys, a raó d’un 20% anual. Es tracta de crear el que es denomina Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric, que es nodrirà principalment amb aportacions de les empreses subministradores d’energia. Les més perjudicades són les petroleres, que n’assumirien el 43,7%, segons la memòria econòmica de l’avantprojecte de llei, mentre que les elèctriques els correspondria el 31,50% i a les gasistes, el 24,80%. Les companyies repercutiran el cost en els seus clients. Així, el sector petroler estimava fa un any que el carburant pujaria 7 cèntims al final dels cinc anys, que en la situació actual de preus, a prop dels 2 euros, gairebé sembla una anècdota i, tot i que hi ha qui es posa les mans al cap si entrés en vigor la mesura en plena crisi, d’altres apunten que el primer any la pujada dels combustibles gairebé no es notaria mentre que la baixada de la llum, sí. L’FNSSE té 70 esmenes. Entre elles, algunes [Partit Popular, JxCat i PDECat] advoquen per traslladar aquest cost als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), una proposta que el Govern va descartar, segons indica la memòria de l’avantprojecte de llei, perquè «no era assumible» «des del punt de vista d’ingressos i despeses». A més, elimina un dels objectius del text, que és «donar senyals visibles, constants i predictibles» per impulsar l’electricitat en detriment dels combustibles fòssils de cara a la transició energètica, segons el diputat d’ERC Joan Capdevila. L’àmbit industrial es mostra sorprès amb la reactivació d’una iniciativa que donaven per morta, però confien que almenys es deixi exempt el gas industrial en comptes d’establir compensacions com apareix al text actual [PP, PDECat, PNB i Ciutadans l’inclouen en esmenes]. Mentrestant, les comercialitzadores independents d’electricitat, integrades a l’ACIE, demanen aclarir si hauran de fer front a una quantitat fixa cada trimestre, tot i que no es recapti, perquè consideren que traslladaria un «risc» al sector que «hauria d’assumir el sistema».

El Congrés ressuscita dos projectes de llei per abaixar la llum després de mesos al calaix

Una iniciativa legislativa que retalla els ingressos de les elèctriques per l’alça del CO₂ i una altra que passa els costos de la factura elèctrica al gas i els carburants s’enviaran al Senat abans de final de mes

El més llegit