L’efecte coet-ploma bancari: els tipus del crèdit pugen abans que els dels dipòsits

Després d’una llarga travessia del desert de vuit anys de tipus d’interès oficials zero i negatius, corrosius per als seus resultats, els bancs no s’han trobat l’oasi que esperaven al final de les dunes, sinó una cosa encara millor per als seus interessos: el que sembla ser un bosc refrescant. «És com la cançó de Golpes Bajos però al revés: bons temps per a la banca», aconsegueix resumir un dels principals directius d’una gran entitat. La raó rau en el fet que, en contra del que ningú esperava fa tot just uns mesos, els bancs centrals estan entrant en un cicle d’encariment del preu del diner per combatre la inflació que, com a efecte col·lateral, insuflarà aire fresc als ingressos del sector financer a costa de les butxaques dels seus clients endeutats. Per maximitzar l’efecte, a més, les entitats tenen previst aplicar una estratègia assimilable al conegut com a efecte coet i ploma dels carburants. Així es coneix el fenomen segons el qual els carburants pugen ràpidament per acompanyar l’encariment del petroli, però baixen de forma molt més lenta que el cru quan el barril cau de preu. En una línia similar, l’encariment del preu dels diners ja s’està notant en el crèdit, però les entitats pretenen retardar tant com sigui possible que també es tradueixi en el primer increment en anys de l’interès que paguen pels dipòsits. Guanyar cada setmana «L’objectiu és guanyar cada setmana que es pugui que la pujada de tipus que ja s’està produint en l’actiu es traslladi també al passiu», confirmen en un dels principals bancs. Així, mentre l’interès dels dipòsits segueix en encefalograma pla, les quotes de les hipoteques a tipus variable van pujant des del gener cada cop a més ritme per l’alça de l’euríbor, l’índex que reflecteix l’interès que els bancs es cobren entre ells per prestar-se diners i que sol anticipar els moviments dels bancs centrals. A més, l’interès de les noves hipoteques a tipus fix, les més contractades els últims anys, s’està incrementant perquè estan lligades a l’interès del bo del Tresor a 10 anys (que ha pujat del 0,7% al 2,4% des de l’abril). Però, paral·lelament, les entitats estan aprofitant que la pujada de l’euríbor els dona marge per reduir el diferencial de les hipoteques variables (el resultat de la suma serà més alt que en els últims anys malgrat aquesta baixada) per una estratègia comercial: les hipoteques variables els seran més rendibles que les fixes en els pròxims anys. La justificació dels bancs és que s’han de rescabalar d’anys en què els tipus oficials zero i negatius han enfonsat la seva rendibilitat. Així, recorden que el crèdit s’està abaratint de manera gairebé ininterrompuda des de finals del 2008, mentre que no han traslladat a les llars via cobrar pels dipòsits el cost que els suposa des del 2014 guardar els seus diners al Banc Central Europeu (actualment el 0,5%). Això, argumenten, ha posat en qüestió la seva rendibilitat durant anys i, amb això, la seva capacitat de finançar les famílies. Rendibilitat a l’alça Sense negar que la rendibilitat del sector ha estat enfonsada durant anys, el cert és que els seus comptes van començar el 2021 a reflectir increments notables de la rendibilitat després de les abundants provisions extraordinàries i els sanejaments excepcionals realitzats el 2020 per afrontar les pèrdues per la pandèmia. El sistema bancari espanyol, així, va guanyar 26.000 milions d’euros el 2021, davant els 8.000 milions de números vermells de l’any anterior, i la seva rendibilitat sobre el capital (ROE) va passar del -3,1% al 10,5%. Fins i tot sense els esmentats impactes extraordinaris (positius el 2021 per efecte sobretot de la fusió CaixaBank-Bankia), el ROE va millorar del 3% al 9% el passat exercici, i es va situar per primera vegada en anys per sobre del cost que exigeixen els inversors als bancs per prestar-los capital (8,8% de mitjana el 2021, segons càlculs del Banc d’Espanya). I en els primers mesos d’aquest any la tendència s’ha accentuat: la rendibilitat del primer trimestre ha millorat a l’11,7%, mentre que el cost de capital ha baixat fins a situar-se en el 7,3% al març i en el 6,9% a l’abril.

L’efecte coet-ploma bancari: els tipus del crèdit pugen abans que els dels dipòsits

Els bancs pretenen retardar tant com puguin el pagament pel passiu per aconseguir que l’encariment dels préstecs els rendeixi el màxim possible

El més llegit