Després d’una llarga travessia del desert de vuit anys de tipus d’interès oficials zero i negatius, corrosius per als seus resultats, els bancs no s’han trobat l’oasi que esperaven al final de les dunes, sinó una cosa encara millor per als seus interessos: el que sembla ser un bosc refrescant. «És com la cançó de Golpes Bajos però al revés: bons temps per a la banca», aconsegueix resumir un dels principals directius d’una gran entitat.