L’èxit de l’economia espanyola

Va causar sorpresa en una part dels espanyols el fet que el president del Fòrum de Davos preguntés a Pedro Sánchez sobre la «recepta de l’èxit del reinici de l’economia espanyola» després de la pandèmia. Tanta sorpresa com abans havia causat al mateix grup d’espanyols sentir la presidenta de la Comissió Europea dir que «Espanya era avui al cor d’Europa» i que «la vostra recuperació té bases sòlides». I, com que on n’hi ha dos n’hi ha tres, pocs dies després Bill Gates escrivia a Twitter, després d’haver-se reunit a la Moncloa amb Sánchez, que era «genial veure el lideratge i compromís [de Sánchez] per abordar alguns dels reptes globals més urgents». No obstant, el que ens hauria de causar sorpresa i fins i tot indignació és que alguns «patriotes» no tinguin objeccions, per empènyer la seva causa politicopartidista, a desprestigiar Espanya, dins i fora, per tal d’intentar perjudicar el Govern. Aquesta política del «tot s’hi val» contra l’adversari, convertit en enemic, és la que hauríem de desterrar del nostre país. Perquè hi ha raons per preocupar-se davant una situació internacional molt complicada que més aviat ens hauria de fer posar l’espatlla i acordar solucions, però també n’hi ha per abandonar el catastrofisme del qual alguns fan gala, repeteixo, buscant desgastar el Govern de torn. Va passar quan va sortir el PIB del primer trimestre (fins que després vam veure que era millor que la mitjana de l’OCDE) i ha passat amb la mala dada de l’IPC al maig (8,7%), fins que es va publicar que la mitjana de l’eurozona estava en el 8,1%, una xifra que evidenciava un problema internacional de preus que no és imputable al Govern; a més, no sembla que altres governs ho estiguin gestionant millor que nosaltres. En la mateixa línia, resulta curiós que, amb les bones dades d’ocupació (superem, per primera vegada, els 20 milions de cotitzadors de la Seguretat Social), les mateixes forces polítiques que des dels governs autonòmics que presideixen s’ho apunten en el seu historial ho neguin, alhora, el Govern de la nació. Ridícul, ¿oi? Passem un moment de molta incertesa mundial, en un context marcat per la política xinesa de covid zero, per la guerra de Putin a Ucraïna i pels efectes adversos del canvi climàtic sobre les collites de blat de l’Índia i el Pakistan. Un moment en què es combinen restriccions de subministraments, amb pujades del preu del petroli (120 dòlars/barril de Brent) i del gas, amb una crisi alimentària derivada, entre altres coses, de la guerra d’Ucraïna. Un moment en què s’està redefinint la globalització (el Govern d’Espanya ha fet una aposta forta per convertir el nostre país en la fàbrica europea de microxips) i s’està accelerant la transformació de les fonts energètiques on tenim capacitat de ser la plataforma europea de gas i, sobretot, l’exportadora d’energia renovable més gran a Europa, on tots reconeixen el lideratge espanyol. Diguin-me ingenu, però m’agradaria, en aquests tres assumptes transcendentals per a nosaltres, escoltar el líder de l’oposició mostrar el seu suport al Govern i a les empreses que ho poden fer possible, en benefici d’Espanya. ¿Per què li resulta impossible fer-ho si ell, si fos president, estaria intentant fer el mateix? Misteris de la polarització. Una de freda i una de calenta El Banc d’Espanya informa que mantenim un envejable superàvit en la balança de pagaments, superior, fins i tot, al de l’any passat. A l’altura de març, la capacitat de finançament de l’economia espanyola acumulada de 12 mesos era de 23.000 milions d’euros, amb un compte de capital que emprenyia a l’alça com a conseqüència dels fluxos rebuts de la Unió Europea. Com a senyals negatius, la pèrdua experimentada per la confiança, tant de consumidors com de la part empresarial, sens dubte per les notícies de la guerra d’Ucraïna i la seva traducció en pujada de preus i escassetat de matèries primeres. En concret, l’índex de confiança del consumidor (CIS) es va desplomar al març 36 punts respecte al mes anterior, previ a la guerra, incloent-hi els seus dos components: situació i perspectives. Per la seva part, l’índex de confiança empresarial (INE) aguditza en el segon trimestre de l’any la caiguda (-4,0) que ja es va viure en el primer. De fet, excepte el transport i l’hostaleria, la resta dels sectors mostren una caiguda, sobretot en les expectatives. El dèficit conjunt de l’Estat, la màxima preocupació per a alguns, s’ha reduït en el primer quadrimestre de l’any un 68% respecte a l’any anterior, una de les caigudes més marcades mai comptabilitzades. Els ingressos pugen a un ritme molt fort, empesos per la inflació, mentre que les despeses s’han retallat a un ritme del 4%. Sens dubte, una dada molt positiva, tot i que poc representativa, encara, del que passarà a finals d’any. Les recomanacions recents de la Comissió Europea Vam conèixer la setmana passada les preceptives recomanacions semestrals de la Comissió, de les quals en destaquem dues: una política pressupostària prudent que limiti el creixement de les despeses corrents al creixement del PIB potencial a mitjà termini i un esforç addicional en inversió i coordinació per millorar les taxes de reciclatge d’escombraries, en què estem molt per sota de la mitjana europea, i impulsar l’economia circular. No obstant, tan valuosos com les recomanacions són els comentaris fets al llarg de dotze folis intensos d’anàlisi en els quals ressalta el suport a la tasca del Govern en la implementació del pla de recuperació i resiliència, molt qüestionat per l’oposició espanyola. En concret, assenyala que estem molt per darrere en reducció de gasos amb efecte d’hivernacle i, especialment, en mesures d’estalvi i eficiència energètica, i que la perspectiva de patir una seriosa escassetat d’aigua hauria de prioritzar mesures d’estalvi, reciclatge i reutilització. En la mateixa línia de preocupació, assenyala l’elevat deute extern, públic i privat, com a motiu de vulnerabilitat, en un context d’alt atur, així com que els riscos a mitjà termini associats a l’elevat deute públic. Tot això, després d’haver assenyalat com la invasió d’Ucraïna per Rússia ha significat una alteració substancial del context geopolític i econòmic, amb un fort impacte en els preus energètics i alimentaris per a tots els països de la UE, inclosa Espanya. En conjunt, un balanç més positiu del que alguns fan aquí entre nosaltres i que assenyala deures que s’han d’abordar des del consens i amb nul catastrofisme, a diferència del que alguns mitjans nacionals han volgut recollir. De vegades, és millor llegir l’original.

L’èxit de l’economia espanyola

Aquesta política del «tot s’hi val» contra l’adversari és la que hauríem de desterrar del nostre país

El més llegit