La reforma laboral n’ha tingut prou amb 150 dies per donar un tomb a les dinàmiques de contractació del mercat de treball a Espanya. Els tres primers mesos de transició (de gener a març) van tenir un efecte més psicològic que normatiu, ja que les noves regles de contractació només imperen íntegrament des de l’abril. No obstant, en aquest temps, la contractació indefinida s’ha multiplicat gairebé per tres respecte als nivells previs a la covid. Una part substancial és feina fixa i a temps complet, tot i que també han repuntat fórmules parcials o intermitents. Que, si bé són més garantistes per als treballadors que un contracte temporal, no són iguals que un indefinit de 40 hores setmanals.