M. José Landaburu (Uatae): «Si els autònoms tenen més drets hi haurà menys economia submergida»

María José Landaburu és secretària general d’Uatea, una de les tres principals organitzacions d’autònoms a Espanya. Actualment es troba immersa en les negociacions perquè els treballadors per compte propi cotitzin en funció del que el Govern ha vingut a anomenar «ingressos reals». Una negociació per modificar el règim especial de treballadors autònoms (RETA) que ha d’estar tancada abans del 30 de juny i que porta mesos encallada. Si paréssim 10 autònoms pel carrer, ¿quants creu que sabrien que estan cotitzant per aturada d’activitat [l’atur dels autònoms]? Segurament menys de la meitat. I molts menys de la meitat l’hauran disfrutat mai, perquè pràcticament no li ha arribat a ningú del món. La prestació per incapacitat temporal (IT) la coneixeria algú més, sobretot des de la pandèmia. Tot i que continua formant part de l’imaginari col·lectiu que un autònom no pot estar malalt. ¿Per què no ha funcionat fins ara l’aturada d’activitat? Perquè és una prestació que va néixer morta. Un comitè d’experts ja va avisar que perquè qualsevol sistema mutualista tingués sentit havia de ser obligatori. I no va començar sent-ho. A més, es va combinar perversament amb una mena de requisits lleonins. Per exemple, has de tenir pèrdues durant tot un any i això gairebé ningú ho pot assumir. Has d’acreditar que ha sigut en contra de la teva voluntat. I a sobre l’actitud de les mútues ha sigut totalment obtusa. ¿És més difícil que els autònoms entenguin el per què de la nova reforma si no coneixen que pagar més quota implica tenir més drets? Sí, però el que tinc molt clar és que és una reforma molt necessària. No podem permetre’ns tenir una classe A [els assalariats] i una B [autònoms] de treballadors. Tothom diu estar-hi d’acord però després tot són excuses. Fa any i mig hi havia gent que deia que els autònoms cotitzessin en funció dels seus ingressos era tècnicament impossible. Ara l’excusa ja no és aquesta, sinó si és el moment idoni o no o si tenim o no totes les dades... Arguments polítics per no prendre una decisió que és imprescindible des del punt de vista social. La reforma del sistema de cotització porta uns quants mesos en curs. ¿A la taula s’ha parlat més de quotes que de prestacions? Sí, absolutament. Des del principi des d’Uatae hem exigit a la Seguretat Social una transformació en profunditat de la prestació per aturada d’activitat. Ells ens diuen que la tenen pensada, però no l’hem vist escrita. Necessitem prestacions eficients que protegeixin la gent quan ho necessiti. ¿Quin import proposen per a l’aturada d’activitat? Ha de tenir relació amb la cotització de l’autònom, exactament igual que passa amb l’atur dels assalariats. El Govern va prometre a la UE que la reforma estaria aprovada abans del 30 de juny S’ha de canviar el sistema de cotització, però també el de protecció. Una cosa sense l’altra no té sentit per nosaltres. S’han de millorar les prestacions i rebaixar els requisits per accedir-hi. El nostre objectiu és que els autònoms accedeixin a l’Estat del benestar i trencar aquest mantra que un autònom és un defraudador. En depenen milers de milions d’euros en fons europeus. ¿És un avantatge negociar amb aquesta data límit? Sí. Fa moltíssims anys que estem sentint que els autònoms cotitzaran en funció dels seus ingressos i ara això passarà. Crec que cap Govern s’ho ha plantejat seriosament fins ara. Hi ha hagut una pressió des dels grups polítics, des de les organitzacions d’autònoms com nosaltres, dels sindicats... La Cambra de Comerç considera que la proposta d’Escrivá, en tant que gravarà més qui més ingressi, augmentarà l’economia submergida ¿Per què? Si un autònom sap que necessàriament al llarg de la seva vida necessitarà prestacions, òbviament voldrà cotitzar per tenir unes prestacions dignes. Tots els assalariats estan preocupats pel que els quedarà de jubilació i intenten tenir les bases màximes. Amb els autònoms ha de passar igual. El problema és d’inici, perquè quan es va crear el sistema no era en absolut protector i llavors, ¿per què havia de cotitzar la gent? ¿Llavors més drets serà sinònim de menys economia submergida? És clar. Escrivá sondeja un acord a tres anys, ¿hi estan a favor? No ens agrada, volem assentar les bases d’un sistema més proporcional. Ara mateix plantejar cobrar-li 200 euros de quota a una persona que ingressa 600 euros em sembla una barbaritat. ¿Una quota mínima menor als 200 euros és una línia vermella? Ho és sempre que no hi hagi bonificacions. La protecció mínima la volem, el pagament mínim és el que no veiem assumible. És a dir, que part del cost l’assumeixi l’Estat. Fins ara Escrivá hi ha estat en contra... No és un escenari especialment exòtic, tenint en compte els milers de milions que fins ara aquest país s’ha gastat a bonificar contractacions, impostos o per a la implantació de noves activitats. No em sembla desproporcionat bonificar gent que sobrecotitzarà per garantir-los una mínima protecció. No hauria de cotitzar el mateix el bisbe de Barcelona que un mossèn de Granollers. Expliqui’s. Hem d’estudiar-ho molt bé i diferenciar. Per exemple, un treballador que està en pluriactivitat i que està protegit com assalariat no fa falta que se’l bonifiqui. I les bases màximes, ¿s’han de destopar? Si el Govern pretén, en el marc de la negociació de les pensions, destopar les bases màximes per als assalariats, ¿per què no per als autònoms? La negociació encara està molt verda i això és perquè no s’ha afrontat amb serietat per totes les parts des del minut zero. No és el moment que alguns paguin més, sinó que comencin a pagar pel que els toca per poder tenir prestacions.

M. José Landaburu (Uatae): «Si els autònoms tenen més drets hi haurà menys economia submergida»

La líder d’una de les tres principals organitzacions d’autònoms veu «verdes» les negociacions perquè els treballadors per compte propi cotitzin pels seus ingressos reals

El més llegit