Una vintena d’obres de l’Estat estan paralitzades o retardades a Catalunya

Al voltant d’una vintena d’obres de l’Estat en carreteres i xarxa ferroviària a Catalunya es troben en l’actualitat paralitzades o acumulen importants retards, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO amb dades de fonts del sector. En aquest apartat hi ha des de trams de l’N-II o l’A-27 Valls-Montblanc fins al desdoblament de l’N-340/A-7 i el de la línia R-3 de Rodalies Montcada-Vic, amb 25 anys de retard. El catàleg és llarg i coincideix amb la polèmica que ha esclatat amb les dades de la baixa execució pressupostària el 2021 per part de l’Estat a Catalunya, amb tot just el 35,8% del previst, 10 punts per sota de la mitjana espanyola, mentre que a Madrid va superar el 180%. I el problema és que aquesta qüestió, que s’ha enquistat i que fa que Catalunya rebi només el 9% de la inversió territorializada de l’Estat quan aporta al voltant del 19% del producte interior brut (PIB) i representa el 16% de la població, ha generat un clamor general en contra, des de les patronals fins als sindicats i entitats econòmiques i socials. 95,1 euros per habitant Segons les dades a què ha tingut accés aquest diari, Catalunya és el tercer territori amb una despesa més baixa per habitant en aquesta matèria, amb només 95,1 euros. Només queden per sota el País Valencià, amb 92,7 euros i Navarra (territori foral), amb 75,6 euros. Experts consultats destaquen que és preocupant «el recurrent incompliment pressupostari» malgrat l’evolució positiva de la licitació pública. El problema, segons les dades a què ha tingut accés aquest diari, no és només de paralització de projectes, sinó de demores. Un exemple: l’A-27 Valls-Montblanc, de 7,3 quilòmetres, amb una inversió de 150 milions, es va licitar el 2008 i està previst que entri en funcionament el 2023, 11 anys després de les primeres previsions. O el Pla de Rodalies. Del pla per al període 2008-2015 s’ha executat el 14% dels 4.000 milions d’inversió prevista el 2015 i no s’han realitzat línies noves, ni desdoblaments ni la majoria de les estacions previstes. En l’actualitat està en vigor un nou pla del 2021 al 2030, que segons diverses fonts va a millor ritme. Del «pla de xoc» del 2014 al 2016 es van executar el 35% dels treballs, d’una inversió total de 306 milions. Hi ha projectes que acumulen retards històrics, com és el cas del desdoblament de la línia R-3 de Rodalies Montcada-Vic, la posada en marxa del qual està prevista en el tram Parets del Vallès-la Garriga, una quarta part del projecte amb un pressupost de 650 milions, i 25 anys després de la seva licitació, o el soterrament de la línia de tren a Montcada, amb les obres licitades a Montcada i amb el projecte redactat a Vallbona i en fase de supervisió. Aquesta inversió de 300 milions, que havia d’estar a punt el 2015, s’espera que tingui un retard de 10 anys respecte als plans inicials. Sense data per a l’Hospitalet El mateix passa amb el soterrament de les vies de tren a l’Hospitalet de Llobregat, amb una inversió prevista de 608 milions i que 20 anys després del primer protocol per executar-la només s’ha redactat el projecte constructiu, que a més ha de tornar a fer-se i no hi ha previsió de posada en marxa. Un altre dels exemples és l’accés ferroviari a la T-1 de l’aeroport de Barcelona. Està previst que entri en servei el 2024. La seva primera adjudicació va ser el 2010 i les obres es van reiniciar el 2015. D’unes característiques similars, les obres a l’aeroport de Madrid es van adjudicar el 2007 i van acabar el 2011, 13 anys abans del que, en principi, entrarà en funcionament una obra similar a l’aeroport de Barcelona. Quant als accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona, la previsió és que entrin en funcionament el 2028, amb 16 anys de retard. També es manté el coll d’ampolla del tram de via única al nus de Vila-seca, del Corredor Mediterrani i un retard de 9 anys en l’adaptació de l’ample de via en el tram Castelló-Tarragona-Martorell, amb un pressupost de 425 milions. En altres casos, les obres s’estan executant, però a un ritme molt baix. És el cas de la B-40 Olesa-Viladecavalls, un tram de sis quilòmetres d’una infraestructura de 15 quilòmetres. Es va licitar el 2006, els treballs van començar 10 anys més tard i actualment s’executen trams per 9 milions el 2022 i 14 milions el 2023, any en què s’espera que estigui finalitzat, d’una inversió total prevista de 264 milions. Segons fonts del sector, el ritme mitjà d’execució d’aquesta obra és d’un quilòmetre a l’any per a tot el tram Abrera-Terrassa. Hi ha altres vegades que les demores es deuen a protestes dels territoris, que s’oposen a determinades obres. És el cas del desdoblament de l’N-340/A-7. En el tram del Penedès, amb una inversió prevista de 237 milions, després d’alliberar-se el peatge de l’AP-7 i el compromís d’ampliar amb un quart carril aquesta via, no hi ha prevista una data per a les obres. Hi ha actuacions compromeses el 2005 que estan paralitzades, com l’A-14 Almenar-Alfarràs; les variants de l’N-420 Gandesa, Riudecols i Corbera, i l’A-26 de Besalú a Figueres, entre d’altres. També està paralitzada, amb 12 anys de retard la connexió Ronda Litoral / C-32 a Sant Boi, un tram de dos quilòmetres amb una inversió prevista de 68 milions. Respecte a l’N-2 de Maçanet a la Jonquera, està paralitzat l’enllaç a Vidreres, un tram de dos quilòmetres i 24,4 milions. No té data prevista de posada en marxa. A la mateixa via també està paralitzat el tram Vilademuls-Orriols. La supressió del peatge a l’AP-7 preveu desdoblar només la variant de Figueres i s’ha aprovat un nou projecte. L’estació de la Sagrera, una de les grans obres, es va adjudicar el 2010. Els treballs es van parar el 2014 i es van reiniciar el 2017. L’estat d’execució se situa entorn del 60%. Està previst que les obres, amb una inversió total de 744 milions, acabin el 2025. El Govern espanyol, a través de la ministra de Transport, Raquel Sánchez, argumenta que està posant «tota la carn a la graella per poder accelerar el ritme de les execucions» de les inversions a Catalunya, i ha assegurat que l’Executiu actual és el que més ha invertit en aquesta comunitat en els últims anys. La ministra, que ha mantingut una reunió breu amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha insistit que pròximament es convocarà la comissió de seguiment d’Infraestructures, per analitzar projecte a projecte la situació de l’execució de les infraestructures a Catalunya.

El més llegit