Ismael Clemente (Merlin): «El tema de Nissan a la Zona Franca amenaça de ser economia subvencionada»

Ismael Clemente és conseller delegat i vicepresident del grup immobiliari Merlin Properties. Aquests dies ha estat a Barcelona amb motiu de la celebració del Saló Internacional de la Logística (SIL). Merlin és una de les principals companyies immobiliàries cotitzades a la borsa espanyola. Ara té el focus en ‘datacenters’ i plataformes logístiques. Veu nuvols negres en l’horitzó i critica l’aposta industrial per als terrenys de Nissan a la Zona Franca. ¿Com està el tema dels terrenys de Nissan? Era una oportunitat excel·lent per situar projecció i capacitat d’expansió al rerepaís immologístic del port de Barcelona, però per les raons que sigui no s’ha volgut tirar endavant. No ens volen ni veure. ¿No hi ha hagut canvis més favorables per a la logística de cara a l’obertura del concurs? No sé per què, però no volen la logística. Al final s’està parlant de superfícies de 70.000 metres quadrats que és una minúcia dins els 500.000 metres disponibles. ¿Al final no seran per a la logística la meitat dels terrenys? Queda per veure com queda. El Consorci de la Zona Franca (CZFB) ja ha arribat al límit en la negociació i traurà un plec de concurs que li permeti assegurar els seus ingressos. Els últims intents dels negociadors eren sobre la reducció de les rendes, i això és una cosa que el CZFB no pot admetre. El que es pretén és que l’empresa logística pagui el cànon a la part industrial perquè els surti tot gratis i rebi ajudes del PERTE. Amenaça de ser economia subvencionada. Reindustrialitzar... El terme d’industrialització és dels segles passats. ¿És que és més de coll blanc collar cargols en una línia de producció que ser en una nau logística amb un carretó? ¿És que la logística és de coll blau? Però el CZFB ha defensat repetidament l’opció logística... Sí, però no se li ha fet cas a la taula de reindustrialització. El cànon és prioritari. Via Cilsa (l’empresa de Merlin que participa en el concurs de Nissan) es farà el que es pugui. Ja es va fer una proposta interessant, amb una infraestructura de centre de dades per a la ciutat de Marsella, però no ens van fer cas. I era un projecte híperescalar molt important, però no va ser possible per l’oposició de la taula. Hi ha elements que han marginat el nostre projecte i no en sabem les raons. D’aquí uns anys potser es descobreix però serà segurament per la via de la fiscalia. Hi ha alguna cosa, pel que sigui, que fa que no ens hagin fet cas. Tot per la indústria... Estem bojos. La indústria la podem posar gairebé a qualsevol lloc. A Montcada o al Baix Penedès, però no té sentit que es facin instal·lacions industrials a la primera isòcrona de Barcelona en una situació de falta de sòl. No ho entenem ni aspirem ja a entendre res. Moment d’eufòria en el sector logístic mostrat en SIL... La situació és delicada. Es veu una crisi a mitjà termini. Pot donar-se ja una crisi d’oferta, que no entela per res la tendència primària del mercat, però a qui l’agafi... ¿Mig termini? Potser tres anys. Però si un projecte tarda cinc anys a gestar-se, hi haurà a qui l’agafi la crisi pel camí. Crisi de sobreoferta. ¿No és una mica aviat, en plena eufòria logística, per parlar de sobreoferta? Sembla aviat. I tothom del sector s’enfada quan ho dic. Però s’estan donant les primeres condicions perquè això passi. Cada vegada hi ha més companyies asseguradores i gent que no ha fet logística en la seva vida que estan invertint. Si en un moment hi ha una contracció de la demanda els afectarà més que a ningú. Un exemple són els EUA, que Amazon hagi frenat la seva expansió logística és un signe clar que la penetració del canal ‘online’ té límits. D’estar amb creixements anuals del 30% o el 35% s’ha passat a ‘creixements’ sub 20% als EUA. L’expansió logística s’ha parat en sec. Amazon va arribar a representar el 26% del mercat logístic als EUA. ¿Hi ha una parada de projectes? A tot arreu. Totes les empreses han paralitzat projectes per l’augment dels costos de construcció. En residencial tot s’ha parat. Ja no és possible traslladar l’increment dels costos als preus de la vivenda. ¿Una crisi greu? Les crisis de sobreoferta són absolutament comunes en el sector immobiliari. Es tracta de reaccionar amb tranquil·litat, reduir els desenvolupaments i moderar els preus. ¿Com veu la pujada de tipus? ¿A quin interès deixaria qualsevol a Espanya a 10 anys? A la incertesa se li ha de posar un preu. Però el deute estarà entre el 3% i el 3,5%. I les hipoteques no baixaran del 5%. Dramàtic. Un no s’ha de deprimir. La situació no serà la del 2008. Llavors, el nivell de palanquejament del sector immobiliari cotitzat a Espanya era del 77%. Ara, el nivell mitjà és del 40%. Nosaltres tenim uns ingressos de 440 milions per rendes i 75 de deute. Podem estar tranquils.

Ismael Clemente (Merlin): «El tema de Nissan a la Zona Franca amenaça de ser economia subvencionada»

El conseller delegat i vicepresident de la immobiliària Merlin avança una crisi de sobreoferta logística i critica la prioritat industrial en l’ús de terrenys pròxims a la ciutat de Barcelona

La pujada dels tipus i els costos de construcció introdueix nous elements d’incertesa al voltant dels actius immobiliaris

El més llegit