El SIL i el bullici logístic de Barcelona

Logística, transport, intralogística, inmologística, cadena de subministrament, comerç, indústria, interessos geogràfics, multinacionals, ‘start-ups’... el Saló Internacional de la Logística (SIL) és una d’aquestes fires amb menys aparences que negoci i més rellevància que fotogènia. El bullici empresarial s’ha donat cita aquest dimarts al saló 8 de la plaça d’Espanya fins dijous amb molts retrobaments que van ser posposats per pandèmia i fòrums d’intercanvi d’informació privilegiada tan vitals al comerç internacional. No hi ha en les formes del SIL gaires concessions per a l’ostentació estètica, derivades també del context alguna cosa ‘demodé’ de la instal·lació firal, però sí àgores oberts i més densitat d’intercanvis d’idees que en la majoria de salons professionals. Mentre en un extrem de l’hangar firal s’analitzaven aquest dimarts les possibilitats del metavers en l’àmbit de la logística, amb la conclusió que ha arribat per quedar-se però que «a ningú se li acudeixi comprar un immoble per mitjà d’un NFT» (per falta de suport legal), a l’altre extrem Nicolas Mouzé, responsable de Màrqueting de DHL, analitzava la necessitat d’assessorament en matèria aranzelària i duanera a l’hora que les empreses afrontin una expansió internacional. I al davant, responsables de Port de Barcelona explicaven les seves estratègies i èxits, mentre el president del saló i del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Pere Navarro, enaltia el contingut internacional de la trobada en una preinauguració: «Volem establir aliances per reforçar el nostre paper com a pont de negocis entre Europa, Amèrica, l’Àfrica i els països del Mediterrani», explicava Navarro davant notables del sector. En un lateral del recinte, un jove Alec Shuman explicava les bondats dels nous contenidors de fibra per a transport marítim, ideals per monitoritzar la situació dels enviaments gràcies a sensors. Molta tecnologia aplicada amb suport digital, d’aquesta que permet ser més eficient i rendible que el competidor. Un altre exemple, els carretons (o toros) amb mecanismes, càmeres i sensors a favor de la seguretat. O camions d’alt tonatge de nova generació. I en el geogràfic, companyies procedents d’Alemanya, França, la Xina, l’Argentina, Itàlia, Mèxic, Taiwan, el Perú, Eslovàquia, l’Equador, Colòmbia, Portugal, el Regne Unit, Xile, els Països Baixos, Romania i Polònia disposades a guanyar pes internacional. I Extremadura amb un desplegament sense precedents en aquesta edició del SIL a Barcelona. I el port sec d’Antequera, un exemple d’aquestes noves zones logístiques que presumeixen d’eficiència. Ontime i IDEC han dissenyat un magatzem de 20.000 metres quadrats de «fred negatiu» situat en una ubicació estratègica entre els ports de Màlaga i Algesires i els corredors ferroviaris de l’Atlàntic i el Mediterrani. El magatzem del port sec d’Antequera formarà part d’una gran zona logística de 372.000 metres quadrats, amb terminal ferroviària de 156.000 metres quadrats i amb edificis industrials i de serveis. La logística, sempre germà petit de la indústria, pugna per reivindicar-se, per ser alternativa.

El SIL i el bullici logístic de Barcelona

El saló exemplifica l’activitat frenètica en un sector que guanya protagonisme en l’economia

El més llegit