Herència o donació: ¿què és més barat?

¿Donar o deixar el patrimoni en herència? Aquesta és la reflexió que s’han fet molts arran de la pandèmia. I és que el repunt de la mortalitat i la incertesa pel futur va fer que el 2021 deixés xifres rècord d’aquestes operacions. Concretament, es van acceptar a Espanya un 22,2% més d’herències que l’any anterior, fins a les 365.649. Les donacions, en la mateixa línia, van créixer un 30,7% l’any passat, fins a les 174.866, segons dades del Consell General del Notariat (CGN). «L’augment de les herències és efecte de la pandèmia. No obstant, no s’ha vist fins al 2021 per un decalatge temporal pel retard en la seva formalització, que pot ser de mesos o anys», segons explica María Teresa Barea, portaveu del CGN. I la tendència seguirà en augment, almenys un parell d’anys més. Una entrega es fa en vida i l’altra és ‘mortis causa’. No obstant, l’opció més beneficiosa «dependrà del valor dels béns, el grau de parentiu –més car com més llunyà– i les bonificacions, entre altres factors», segons Barea. Tot i que el més important és consultar les condicions de cada comunitat autònoma. «L’impost de successions i donacions té una sèrie de conceptes bàsics i comuns. Després, el tipus de gravamen i les bonificacions són competència autonòmica», afegeix. És a dir, cada comunitat podrà establir reduccions pròpies que millorin l’estatal, que estableix una tarifa del 7,65% al 34% sobre la base liquidable. A més, com que es tracta d’un impost progressiu, com més s’hereta, més es paga. Per exemple, en el cas de l’impost de successions, si una senyora mor als 80 anys amb un patrimoni de 500.000 euros, al deixar-los en herència a un sol fill, aquest haurà de tributar zero euros a Andalusia, 711 a Madrid i 27.265 euros a València, segons un cas hipotètic realitzat per Abel Marín, soci del despatx Marín & Mateo Abogados. «Catalunya i València són de les més cares en aquests impostos», aclareix l’advocat. Però no tot queda en l’impost de donacions i successions. «La gran mà negra de les herències són les despeses de la plusvàlua municipal, que depenen dels municipis, perquè és realment car», diu Marín. A això se li sumen les despeses de notaria, el registre de propietat i l’IRPF en el cas de donacions. Si es tracta d’immobles, «en general és millor l’herència», perquè s’evita el pagament de l’IRPF, segons Marín. I és que, si la diferència entre el valor d’adquisició de l’immoble i el valor real en el moment de la donació crea un guany, aquest bé tributa en l’IRPF del donant. Per contra, les herències no tributen en la renda. Agustín Fernández, secretari general del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), també opina que, tot i que depèn de cada cas, sol sortir més barat heretar que rebre una donació. Segons ell, l’element determinant és que en l’impost de successions «hi ha reduccions i bonificacions en la norma estatal per parentiu». A Galícia, per exemple, la tarifa en l’impost de successions per als cònjuges té una reducció d’un milió d’euros i tipus del 5% al 18%, amb un límit molt per sota de l’estatal, segons l’estudi ‘Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2022’ de la REAF. Un factor que també afecta la manera de planificar la transmissió patrimonial de béns immobles és tenir en compte el nou valor de referència per a la seva valoració, en marxa des de l’1 de gener. Aquest valor determina la base imposable d’impostos com donacions i successions, a més de transmissions patrimonials, actes jurídics o d’immobles. «S’aprecia que no afavoreix les donacions o herències tenint en compte que s’han registrat valors una mica superiors», segons el secretari general del REAF. Marín posa com a exemple, a més, que, amb el canvi de normativa, dues vivendes del mateix barri, del mateix any i els mateixos metres quadrats, a només 1.000 metres l’una de l’altra, estaran valorades de la mateixa manera, malgrat que una estigui destrossada i tingui okupes i l’altra es trobi en perfecte estat i amb bona convivència. Qui hereta també pot renunciar als béns per motius personals, familiars o morals. Les renúncies, concretament, van créixer un 25% el 2021, amb un total de 56.557 operacions, un altre rècord històric. Aquesta evolució podria estar relacionada no només amb l’augment d’herències, sinó també el dels deutes per la crisi, assenyalen els analistes. De fet, la sospita de càrregues financeres és un dels principals motius per renunciar a aquests llegats. Convé saber, en aquests casos, que hi ha la possibilitat d’acceptar en benefici d’inventari, cosa que «permet rebre-la i quedar protegit dels possibles deutes», explica Barea. Mentre que si s’accepta una herència de forma simple es respon a les obligacions del mort amb el patrimoni, d’aquesta manera només es respondrà amb el rebut del difunt. Tot i que acceptar sempre comporta riscos a nivell familiar. El 10% dels casos acaben en conflicte i el 5%, als jutjats.

Herència o donació: ¿què és més barat?

Poder restar impostos dependrà de l’autonomia, el parentiu i el valor del bé, entre d’altres

El més llegit