L’Espanya postpandèmia anava camí de convertir-se en una festa contínua. El nivell d’estalvi generat durant els últims dos anys a causa d’una caiguda de la despesa en l’oci i els viatges obria les portes a uns feliços anys vint. Madrid, epicentre de la gresca, es manifestava a Europa com la millor ciutat per passar-s’ho bé i gastar el que no estava escrit. Barcelona, per darrere, ja ha començat a despertar. A la resta del país, després de la letargia, els cotxes estaven tornant a les carreteres per passar el cap de setmana, els ponts i els aqüeductes a la platja i la muntanya. L’estiu preveia col·locar el cartell de ple als allotjaments turístics, des d’hotels de primera categoria fins a senzilles cases rurals. Dimecres, sopant en una terrassa a l’aire lliure a la zona noble de Barcelona, un amic advocat m’explicava els seus plans de vacances i oh, sorpresa, el seu interès per comprar-se un pis a Sitges ¡pensant en la jubilació! Beneïts estalvis que tenen alguns. ¿Inverteixes en borsa? Rialles com a resposta. Sempre el totxo, respon.