Les mutualitats no volen ser com les caixes

Les mutualitats previsió social s’han reduït substancialment en l’última dècada a Catalunya. De més de 70 entitats el 2010 s’ha passat a 31 en l’actualitat després de la liquidació de moltes de caràcter local i petita dimensió així com fusions, just quan la Federació de Mutualitats de Catalunya (FMC) commemora els seus primers 125 anys. És una cosa que el president d’aquesta patronal, Jordi Busquet, atribueix al fet que moltes petites entitats es van transformar en associacions ja que tenien un negoci molt reduït però havien de complir els requisits de qualsevol companyia d’assegurances. També hi ha hagut fusions i liquidacions. En total hi ha 31 entitats, segons aquesta organització, que comptabilitza totes les que tenen la seu social a Catalunya. Hi ha discrepància amb la Conselleria d’Economia, que en té registrades 29, ja que són les que realment supervisa. I és que quan tenen negoci fora de la comunitat passen a estar sota el control de la Direcció General d’Assegurances del Ministeri d’Economia. Les mutualitats exerceixen una modalitat asseguradora de caràcter voluntari complementària al sistema de Seguretat Social obligatòria, mitjançant aportacions a prima fixa o variable dels mutualistes, persones físiques o jurídiques, o d’altres entitats o persones. Per garantir la seva supervivència al mercat i evitar el destí de la caixes d’estalvis, Busquet no veu cap altra sortida que ser solvents (actualment superen per set vegades els nivells legals, assegura) i «no perdre la identitat i la singularitat». En aquest sentit afirma que no aspiren «a ser els més grans, sinó a ser rellevants» i mantenir la seva naturalesa, a diferència del succeït amb la majoria de caixes, sense polítiques comercials agressives o expansionistes. Com a exemple que mantenen la seva quota al mercat destaca que malgrat reduir-se el nombre d’entitats a menys de la meitat en una dècada el d’assegurats es manté entorn d’1,2 milions a Catalunya des del 2017. Assegura, a més, que una de les seves característiques és que «no han de retribuir els accionistes ni es veuen forçats a obtenir un capital creixent» i que la pandèmia no els ha afectat com a altres negocis. El conjunt d’entitats mantenen entorn de 1.300 empleats de manera bastant estable, el 2020 van tocar sostre en primes amb 266,8 milions, una quantitat gairebé igual que la del 2019; i van obtenir un resultat de 6,9 milions, davant els més de 16 milions del 2019, segons la FMC. Durant l’última dècada es va produir, per exemple, l’absorció de L’Aliança, que era el més gran de totes, per part de la valenciana Divina Pastora el 2013. Una de les últimes fusions ha sigut la protagonitzada per MGC Mutua, que ha integrat els 1.781 mutualistes de Mutua Igualadina. Al seu torn, altres de més dimensió, com Previsora General, van passar a ser supervisades per la Direcció general d’Assegurances, a l’operar en altres autonomies. Reducció dràstica Tot això ha reduït de forma molt dràstica el nombre d’entitats. Segons les dades d’Economia, que recull només les de les entitats que supervisa, el 2020, les 29 entitats inscrites llavors van donar cobertura a 652.174 persones, un 11% menys que el 2019; amb un volum de negoci de 75,01 milions d’euros en primes, l’1,63% menys, i 107.435 socis. El 2010, eren 75 les entitats inscrites, més del doble que el 2020; amb un volum de primes de 267,4 milions, el triple que l’any passat; 1,14 milions d’assegurats, gairebé el doble que en l’actualitat, i 386.030 socis, 3,5 vegades més. Les dades de la FMC eleven totes les xifres a l’incloure totes les entitats de previsió social amb seu a Catalunya, estiguin o no supervisades per la Generalitat. Respecte a les registrades per la Conselleria d’Economia al capdavant del rànquing per nombre de socis se situa en l’actualitat, amb 17.999, Mútua Veïnal Sinera, fundada per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), la Federació Comarcal del Baix Llobregat, la FAV de Barcelona i la FAV de l’Hospitalet. En nombre d’assegurats, la primera és Mútua de Terrassa, amb 317.840, gairebé la meitat de les persones cobertes per les mutualitats registrades per la Generalitat. I per ingressos per quotes, la líder és Montepío de Conductors Sant Cristòfol de Girona i Província, amb 13,9 milions. A més hi ha alguna entitat que destaca per una clara i difosa vocació independentista, com l’antiga Mútua Manresana, que el 2015 es va rebatejar com Mutuacat, que compta amb 7.913 socis, 128.634 assegurats i ingressos per quotes de 7,1 milions i ofertes específiques per als membres del Consell per la República impulsat per l’expresident Carles Puigdemont. L’entitat destaca com una de les seves senyes d’identitat que compten amb «assegurances 100% catalanes». Des del Govern, que als anys 90 utilitzava aquestes entitats per recol·locar ex alts càrrecs públics, van assegurar després de difondre’s l’últim estudi sobre aquestes entitats que «el sector es caracteritza per l’estabilitat, la fermesa i una situació de solvència molt saludable, malgrat els efectes de la pandèmia de la covid-19». I remarcava els elevats superàvits del capital de solvència, així com un nombre creixent d’assegurats.

Les mutualitats no volen ser com les caixes

Catalunya ha reduït en una dècada d’una setantena a unes 30 les firmes de previsió social, però mantenen entorn d’1,2 milions el nombre d’assegurats

La patronal del sector celebra 125 anys amb la defensa de la solvència i la identitat com a eixos per sobreviure i no acabar com les entitats d’estalvis

El més llegit