Les criptomonedes s’enfonsen: ¿qui no vol que triomfin?

El 2009, un misteriós informe publicat a internet va començar a donar forma al somni de crear una moneda digital que es convertís en alternativa al sistema financer actual. Havia nascut Bitcoin. Més de 13 anys després, les criptomonedes han deixat de ser una cosa residual. Amb la pandèmia va arribar el seu apogeu i cada vegada va rebre més popularització i acceptació social. Tanmateix, en les últimes setmanes, el mercat cripto s’està precipitant al buit, una caiguda del sector que ja s’ha comparat a la caiguda de Lehman Brothers, que el 2008 va precipitar la crisi financera global. Així, cada vegada hi ha més veus contràries a l’adopció d’aquests actius que alerten dels seus riscos no només econòmics, sinó també socials. Si el magnat tecnològic Elon Musk, director de Tesla i en camí per ser el pròxim propietari de Twitter, s’ha convertit en una de les veus més favorables a l’ús de divises digitals com Bitcoin, la seva nèmesi és, sens dubte, el magnat empresarial Warren Buffet. Un dels homes més rics del món, aquest prolífic inversor de 92 anys, ha descartat apostar per aquests actius, ja que considera que, a diferència d’una granja o apartaments de vivenda, «no produeixen ni aporten res». «Si m’ofereixes tot el Bitcoin del món per 25 dòlars no ho acceptaria, perquè, ¿què en faria? L’hauria de tornar a vendre», va explicar a l’abril. El somni originari de les criptomonedes és ser una alternativa als diners tradicionals per permetre el pagament entre dues parts sense la necessitat de mitjancers com les institucions financeres, un objectiu que és possible (tot i que no de forma eficient) gràcies al Blockchain. Hi ha qui veu en aquesta promesa tecnollibertària la voluntat d’avançar una agenda política que debiliti la capacitat de l’Estat per controlar la recaptació d’impostos. No obstant, aquest objectiu és encara utòpic. «Les criptodivises neixen com a contrapunt al poder dels bancs centrals [...], però el sector sap que no s’utilitzaran fins que es regulin», apunta el doctor en telecomunicacions José Luis Muñoz, director del màster en Blockchain de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La dificultat per utilitzar-les com a via de pagament fa que actualment el seu ús principal sigui com a actius d’inversió per fer diners i especular. Volatilitat i risc Un dels motius del rebuig de les criptomonedes és la seva volatilitat. El valor dels diners –sigui físic o digital– es basa en un consens social. Quan intercanviem una moneda d’un euro per una barra de pa, el que dona valor a la moneda no és el seu aliatge metàl·lic estampat d’iconografia europea, sinó la confiança que hi tenen els usuaris. I aquesta confiança se sustenta en el suport dels governs, les autoritats monetàries i els inversors. La de les criptomonedes és una fe cega sense una xarxa que aturi els cops. A més del creixent bombo i expectació que desperten, el valor de les criptomonedes emana originalment de dues promeses: la seva escassetat –Bitcoin està limitada en 21 milions d’unitats– i el seu sistema descentralitzat. Ja el 2013, el premi Nobel d’economia Paul Krugman mostrava el seu escepticisme: «Els diners han de ser tant un mitjà d’intercanvi com un dipòsit de valor raonablement estable. I encara no està clar per què Bitcoin ho hauria de ser». Després d’arribar al seu pic històric al novembre, el seu valor ha caigut més d’un 50%. Amb més de 10.120 actius en circulació, el mercat de les criptodivises es troba en plena sagnia. Estafes i elusió d’impostos Aquest sistema descentralitzat significa que les criptomonedes operen en un entorn sense lleis, bancs centrals ni autoritats fiscals. Un salvatge oest en què la febre per l’or és digital. És en aquest entorn que han proliferat tota mena de robatoris i estafes. Els delictes amb criptomonedes es van disparar un 79% l’any passat fins a moure més de 14.000 milions de dòlars, un augment en paral·lel a la seva creixent adopció. Sense cap regulació, les víctimes d’aquests fraus estan totalment desprotegides. «Les famílies vulnerables en pagaran el preu», ha apuntat Krugman. El director executiu del gegant financer JP Morgan Chase, Jamie Dimon, ha dit que són un «frau», que «no valen res» i les ha comparat amb una bombolla que tard o d’hora «esclatarà». D’altres han assenyalat que, sense cap supervisió, les criptomonedes atrauen els grups criminals perquè faciliten l’anonimat i pràctiques com el blanqueig de capitals i l’elusió d’impostos. Això és el que ha fet que governs com la Xina, Turquia i Colòmbia n’hagin prohibit l’ús. Altres països, com els Estats Units o els membres de la UE, han optat per potenciar aquesta tecnologia emparant-la sota un paraigua de regulació.

Les criptomonedes s’enfonsen: ¿qui no vol que triomfin?

Empresaris, inversors, economistes i autoritats s’han posicionat en contra dels actius digitals per la seva volatilitat i pels riscos que pot comportar la seva falta de regulació

El més llegit