Viure en un àtic sempre ha sigut un ‘luxe’. Té més llum i bones vistes, no hi ha veïns que empipin i solen tenir una terrassa amplia o, com a mínim, un balcó molt digne. Hi ha menys demanda, i si, a més, inclou una piscina comunitària, benvinguda és. Tots aquests beneficis es reflecteixen en el preu, tant de venda com de lloguer: els àtics sempre són més cars. Ara, el preu s’ha disparat en comparació amb el preu de pisos situats entre plantes: comprar un àtic a Catalunya és un 20% més car que adquirir un pis a una altra altura.

Adquirir l’últim pis d’un edifici costa de mitjana 2.920 euros el metre quadrat (€/m²). En canvi, una vivenda de les mateixes característiques i dimensions té un preu de 2.429 €/m2², tot i que siguin immobles de la mateixa promoció. Malgrat aquestes xifres, Catalunya es manté per sota de la mitjana: a Espanya la diferència de preus entre aquests dos tipus d’immobles escala fins al 23%, segons un estudi de la companyia taxadora Tecnicasa. Això suposa que el comprador paga de mitjana 2.000 euros/m2² en lloc dels 1.650 euros/m² per un pis convencional.

A Madrid, el principal mirall del mercat immobiliari de Catalunya, comprar un àtic és un 23% més car. Els preus també difereixen entre una comunitat autònoma i l’altra: un últim pis a la capital es paga a 4.231 €/m² respecte als 3.451 d’una vivenda més baixa.

¿On són els àtics més cars i els més barats?

Els àtics tenen un sobrepreu més marcat a Astúries, on es paga fins a un 39% més per aquests immobles: el seu valor ascendeix a 2.102 €/m² en comparació amb els 1.507 que tenen de mitjana la resta de vivendes a altres altures. A aquesta regió la segueix Andalusia, amb un sobrecost del 25% (2.031 €/m² en comparació als 1.624 €/m² d’altres vivendes).

Gairebé totes les comunitats mantenen una forquilla d’entre el 19% i el 23% de diferència de preus, però en l’altre extrem de la taula se situa Cantàbria, amb una diferència del 15%.