Els bancs reserven 49.000 milions per cobrir impagaments en plena guerra

Els bancs també tenen la seva guardiola. El Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell i Bankinter guarden més de 49.800 milions d’euros per protegir-se de la morositat dels seus clients en un context d’incertesa econòmica per l’impacte de la guerra d’Ucraïna. Aquest és l’import dels fons per a insolvències que tots cinc disposen al tancament del primer trimestre de l’any. La xifra suposa un increment del 2,9% respecte al trimestre anterior, el quart del 2021, període en què l’economia creixia per la remissió de la pandèmia, la millora del mercat laboral o el desplegament dels fons europeus. Tampoc s’havia produït encara la invasió d’Ucraïna per Vladímir Putin. Ara, en canvi, les entitats reconeixen en els seus comptes que l’optimisme que tenien a finals de l’any passat es modera. Els fons per a insolvències serveixen per mitigar el risc de crèdit dels bancs, és a dir, la possibilitat que els clients a qui concedeixen finançament, ja siguin empreses o particulars, incompleixin les seves obligacions o es retardin en el pagament. Si aquest és el cas, els crèdits d’aquests clients reben la qualificació de dubtosos i han de ser sotmesos a vigilància per part de les entitats financeres. Aquestes també estan obligades per llei a dotar els esmentats fons amb què protegeixen la qualitat dels seus balanços de l’impacte de les insolvències dels clients. La normativa fixa una part mínima obligatòria a desemborsar, que després les entitats poden ampliar voluntàriament per criteris de prudència. D’aquesta manera, l’augment de la guardiola dels cinc grans bancs registrat durant el primer trimestre de l’any es produeix en paral·lel al creixement dels crèdits dubtosos. Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankinter compten amb préstecs en aquesta condició per uns 72.000 milions d’euros a 31 de març, un 4,8% més que tres mesos abans. Al comptar amb més crèdits deteriorats, han hagut d’augmentar el matalàs contra la insolvència. La protecció més elevada també coincideix amb canvis legals per part dels reguladors, que, en alguns dels mercats que operen les entitats financeres, obliguen ara a un reconeixement més primerenc del deteriorament dels actius. La invasió d’Ucraïna «tindrà un impacte substancial tant en l’activitat econòmica com en la inflació, a través de l’encariment de l’energia i les matèries primeres, un tensionament més gran de les cadenes de subministraments globals i un deteriorament de la confiança dels agents», indica CaixaBank, que ha revisat a la baixa el creixement del PIB espanyol per al 2022 fins al 4,2% des del 5,5%. El cop en l’economia serà asimètric, per regions, i s’espera una clara incidència negativa sobre els països europeus. «A nivell sectorial, aquells sectors intensius en energia amb més dependència del gas, així com els que utilitzen gas natural com a entrada, són els que mostren més sensibilitat a aquest nou entorn. Destaquen l’alumini, el paper, l’acer i el vidre a nivell general, i la química bàsica, els materials de construcció i els fertilitzants específicament pel gas», afirma el BBVA. La preocupació per la qualitat dels actius de les entitats ja ve sent advertida per organismes com el Banc d’Espanya, que en el seu últim informe d’estabilitat financera destaca que el 2021 la banca acumula 94.000 milions en crèdits amb alt risc d’impagament. Aquesta xifra equival al 8,1% del finançament que tenien concedit a empreses i llars.

El més llegit