Brussel·les fa un toc d’atenció a les Canàries per les renovables

La Comissió Europea aprovarà dimarts la nova estratègia per a les regions ultraperifèriques (RUP), entre les quals es troben les Canàries. Es tracta d’unes recomanacions destinades a reforçar l’associació de les regions ultraperifèriques i els seus respectius estats membres, així com a reafirmar el compromís d’Europa de recolzar aquests territoris en el seu camí cap al creixement, donada la seva llunyania i insularitat. L’última comunicació és d’octubre del 2017. Des d’aleshores s’han produït avanços, indica la Comissió Europea en diferents estudis per traçar aquesta nova estratègia, sobretot, després de la pandèmia, però llança missatges clars: s’han d’accelerar i centrar els esforços, a tots els nivells, en sectors clau per abordar el canvi climàtic, protegir la biodiversitat, introduir l’economia circular i orientar-se cap a les energies renovables. La inversió en aquests sectors és especialment important per garantir un creixement sostenible en aquestes regions vulnerables, remotes i aïllades, afirmen els documents sobre els quals treballa la Comissió Europea. El 2019, Brussel·les va recomanar que França, Portugal i Espanya invertissin els fons de la política de cohesió a les seves regions ultraperifèriques en sectors essencials com l’economia circular, blava, la connectivitat o les capacitats per frenar l’abandonament escolar prematur. La pandèmia ho ha accelerat tot i bona prova d’això són els fons Next Generation, que arribaran a les illes, principalment per a la transició energètica i el canvi climàtic i per buscar fonts alternatives al turisme. Europa veu essencial el tractament dels residus i les noves energies marines eòliques Les regions ultraperifèriques de la UE –Guadalupe, la Guaiana Francesa, Martinica, Mayotte, la Reunió i Saint-Martin (França), les Açores i Madeira (Portugal) i les Canàries (Espanya)– s’enfronten a limitacions permanents relacionades amb la seva llunyania, superfície reduïda i insularitat que retallen el seu creixement i desenvolupament. En aquest context, el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, a l’article 349, estableix mesures específiques de recolzament a les RUP, que inclouen condicions adaptades per a l’aplicació del dret de la UE en aquestes regions i per a l’accés als programes europeus. Des del 2017 s’han produït avanços, destaca un dels informes de la UE, però és necessari continuar aprofundint-hi. Indica que les regions ultraperifèriques estan configurant les estratègies de l’economia blava destinades a aconseguir un ús sostenible dels recursos marins i preservar la biodiversitat. Amb el recolzament del Fons Europeu Marítim i de Pesca algunes regions estan millorant l’ordenació de l’espai marítim per a un millor ús dels oceans, en particular les Açores, Madeira, les Canàries i la Reunió. Aquestes regions han desenvolupat mesures de recolzament, entre els quals instruments financers per als operadors a petita escala (a Madeira, línies de crèdit per a petites empreses; a la Guaiana Francesa, préstecs als petits operadors, i a Mayotte, ajudes per a l’adquisició de barcos). A les Canàries destaca la Plataforma Oceànica (Plocan) com una eina per desenvolupar sectors emergents, en aquest cas d’investigació, o les energies eòliques renovables marines. Quant a les energies renovables, la Comissió entén que atesa la dependència de les regions ultraperifèriques dels combustibles fòssils importats, es necessiten esforços constants per accelerar la transició energètica, en particular invertint en l’emmagatzematge i les xarxes intel·ligents, en fonts d’energia renovables (inclosa l’energia marina), en solucions de transport net i en eficiència energètica, de manera que es contribueixi a l’autonomia energètica en aquestes regions remotes, així com a la neutralitat en carboni. A més, la CE afirma que les regions ultraperifèriques tenen molt a guanyar amb la implantació de models d’economia circular com a condició essencial per al creixement sostenible. És important accelerar els esforços en matèria de gestió de residus, en particular en el tractament dels bioresidus i en la reducció de residus mitjançant la seva reutilització o reparació, recomana. Defensa corregir les desigualtats en les RUP perquè «ningú es quedi enrere» Les regions ultraperifèriques són especialment vulnerables als fenòmens meteorològics extrems lligats al canvi climàtic. Per això, des de Brussel·les indiquen que és necessari adoptar mesures sostingudes i coordinades a tots els nivells i en les diferents polítiques, a fi de canalitzar les inversions cap a la millora de la capacitat d’adaptació, el reforç de la resiliència, la prevenció i la preparació davant el canvi climàtic. El desenvolupament del potencial d’investigació i innovació de les regions ultraperifèriques és fonamental per impulsar el creixement en aquests territoris. Augmentar la seva participació a les xarxes internacionals d’investigació i a les cadenes de valor mundials, tant dins d’Europa com amb tercers països, pot ajudar les regions ultraperifèriques a reforçar els seus sistemes d’innovació i crear ocupació, afirmen els estudis de la CE. En aquest sentit, indiquen que queda molt per corregir les desigualtats, però una estreta cooperació entre la Unió Europea, les regions ultraperifèriques i els respectius estats membres continua sent fonamental per desenvolupar el potencial d’aquests territoris remots i recolzar la seva transició cap a una economia verda que situï les persones en primer lloc i que no deixi «ningú enrere». En relació amb aquest mateix assumpte, Rodríguez s’entrevistarà amb el director de Política Regional i Urbana de la Comissió Europea, Marc Lemaitre, per abordar també la renovació de l’Estratègia RUP de la Unió Europea i l’impacte de la pandèmia. Així mateix es reunirà amb la directora responsable dels assumptes de l’Àfrica de la Direcció General d’Associacions Internacionals de la Comissió, Sandra Kramer. La visita acabarà dimecres amb la reunió entre Rodríguez i el director general de Fiscalitat i Unió Duanera de la Comissió, Benjamin Angel, amb la finalitat d’analitzar la proposta de directiva sobre harmonització fiscal, que pretén l’establiment d’un tipus mínim del 15% en l’impost de societats Negociació de Rodríguez

El més llegit