Càrtels: Envoltats d’aliances il·lícites

Els càrtels empresarials proliferen. Després de la pandèmia, els acords empresarials entre competidors per fixar preus i restringir l’entrada al mercat de noves empreses tendeix a augmentar. En els últims anys, més de 40 càrtels han sigut desmantellats en mercats tan diversos com el de vehicles de motor, ferralla, llet, torrons, papereres, col·legis professionals, indústria militar, venda d’immobles, productes farmacèutics... Cap sector d’activitat se’n salva. La posada en marxa per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) del sistema de clemència, pel qual les empreses denunciants del càrtel en el qual participin queden exemptes de sanció, ha multiplicat la feina del supervisor. Segons la CNMC, l’estalvi mitjà anual generat per l’organisme el 2020-2021 ascendeix a 1.115 milions d’euros. D’aquests, 740 milions corresponen a la persecució de conductes anticompetitives (no només càrtels) i 376 al control de concentracions. Però la CNMC va més enllà i reconeix que «almenys un 80% dels càrtels que hi ha no són detectats ni sancionats». L’impacte negatiu dels càrtels en l’economia espanyola «requeriria multiplicar per cinc aquestes xifres d’estalvi», reconeix. El sistema de clemència ha sigut clau per elevar-ne la detecció. Si l’empresa que denuncia l’existència d’un càrtel aporta prou proves per a la investigació, pot quedar exempta del pagament de la multa si és la primera a presentar la sol·licitud de clemència. Només la primera queda exempta del 100% de la sanció. La segona que accepti càrrecs pot reduir fins a un 50% la multa. Per a la tercera, seria del 30% i, per a les successives, de fins al 20%. Tot això afavoreix les denúncies. L’obertura d’una bústia confidencial també ha fet aflorar acords il·lícits. En la CNMC reconeixen que «una de les prioritats actuals és la desarticulació dels càrtels que operen per via de la col·lusió en licitacions públiques». Amb l’arribada dels fons europeus Next Generation, la tasca de supervisió és més gran. El 2021 es van iniciar cinc expedients relacionats amb la manipulació de licitacions públiques que continuen en fase d’instrucció. En termes de resolucions, l’any passat es van sancionar set càrtels, cinc dels quals estaven relacionats amb la manipulació de licitacions públiques. ‘Big data’ contra l’amenaça de l’algoritme La intel·ligència artificial obre un nou terreny de joc per a les autoritats de la competència. Els sistemes automàtics de seguiment de preus desbaraten la supervisió convencional dels mercats. Les regles que estableixen la prohibició de pactes entre empreses per fixar preus poden ser transgredides amb més facilitat de la mà de programes informàtics autònoms dissenyats específicament per fixar preus en funció de la competència. Els experts entreveuen ja una recrudescència dels conflictes legals, en els quals la prova del delicte és cada vegada més difícil d’aconseguir. Quan un client compra un producte en una web, especialment en un ‘marketplace’ com Amazon, per exemple, dona al responsable del ‘site’ informació molt valuosa. «El mitjancer no és neutre», recorda Albert Poch, especialitzat en reclamacions contra càrtels empresarials del despatx Redi Abogados. Adverteix que els sistemes de preus variables aplicats a molts sectors són susceptibles de ser un altre focus de conflicte. És el cas de serveis de transport com les aerolínies, vehicles de lloguer amb conductor com Uber o empreses de missatgeria, per exemple, en què els preus aplicats per un mateix servei poden fluctuar en funció de sistemes automatitzats basats en la relació entre oferta i demanda i els preus aplicats per la competència. La intel·ligència artificial i l’ús d’algoritmes automàtics fa que, segons Poch, existeixi «una col·lusió potencial amb les lleis de la competència, però això és difícil de demostrar, perquè la decisió la prenen màquines, no persones». La Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) ha posat en marxa aquest any un nou sistema d’encriptació de denúncies anònimes. El Sistema d’Informants de Competència Anònims estableix un sistema de recepció d’informació clau per iniciar investigacions. La Unitat d’Intel·ligència Econòmica de la CNMC utilitza eines de ‘big data’ per analitzar, per exemple, la informació de la Plataforma de Contractació del Sector Públic. El 2021 va analitzar un total de 23 casos. Segons la presidenta de la CNMC, Cani Fernández, aquest departament «és una de les apostes estratègiques», ja que situa l’organisme «en sintonia amb una societat en la qual la digitalització i el ‘big data’ són eines amb què defensar la competència». L’Autoritat Catalana de la Competència també preveu que aquest 2022 s’activin totes les funcionalitats del sistema intel·ligent per detectar acords de preus en concursos públics. El batejat com Ericca (Eina de Recerca Intel·ligent de la Col·lusió en la Contractació Administrativa) haurà de millorar la detecció de pràctiques anticompetitives entre licitadors en concursos públics gràcies a la utilització del ‘machine learning’. En l’àmbit privat també es preveuen demandes contra pràctiques anticompetitives basades en mecanismes automàtics de fixació de preus que pretenen evitar per qualsevol mitjà l’entrada de competidors en mercats amb poques alternatives per als clients.

Càrtels: Envoltats d’aliances il·lícites

Els acords empresarials anticompetència proliferen per l’èxit de pactes de clemència pels quals es denuncia els aliats

El més llegit