Les 20 grans empreses espanyoles que segueixen a Rússia malgrat la invasió d’Ucraïna

Un suburbi del sud-est de Sant Petersburg que volia ser el Detroit de Rússia, amb referència a l’antiga capital nord-americana del motor. Així s’autodefinia fa una dècada Novosaratovka, municipi d’influència alemanya banyat pel riu Neva que avui amb prou feines supera els 500 habitants. La seva ubicació geogràfica, en canvi, el converteix en un enclavament estratègic de la regió de Leningrad i beneficia complexos allà situats com Utkina Zavod, terminal logística connectada per carretera amb les principals rutes del transport de mercaderies del país. Gestionada per l’empresa Multinational Logistic Partners, compta amb inquilins com Hoff, X5 Retail, Total Terminal i un d’espanyol, Antolin, auxiliar d’automoció propietat de la família del mateix nom. Antolin va aterrar a Rússia el 2011 per acompanyar els clients de l’automòbil a qui subministra components com revestiments de sostres i interiors de portes. Ho va fer de la mà del governador de la regió de Leningrad (Valeri Serdiukov), que a fi de crear un gran centre industrial d’automoció i atraure inversions estrangeres oferia incentius fiscals (sobre l’impost de societats o la propietat comercial). Allà va acudir Antolin, que va construir una fàbrica amb una inversió inicial de 14 milions d’euros. Es va estrenar produint al suburbi de Sant Petersburg plafons per a les portes dels cotxes Hyundai i alçavidres per a Renault. Des de Sant Petersburg, el grup va créixer a una altra zona, Nijni Nóvgorod, a l’est de Moscou, on va instal·lar la seva segona planta de producció el 2014. L’activitat a Rússia, on ocupa unes 149 persones, li va generar unes pèrdues abans d’impostos de 74.414 euros el 2020, últim exercici amb dades disponibles, segons la seva memòria. Antolin és una de les gairebé 20 grans empreses espanyoles que avui continuen a Rússia, malgrat la invasió d’Ucraïna, en diferent estat d’activitat, segons dades que acaba de fer públiques Yale School of Management. La institució acadèmica indica que set continuen operant: la siderúrgica Acerinox, l’empresa de piscines Fluidra, els grups d’alimentació Borges i Fuertes (El Pozo), l’empresa de mineria Maxam –qüestionada aquest dimarts per Volodímir Zelenski al Congrés per fer negocis amb Rússia–, la ceràmica Lladró i la mateixa Antolin. Dues més, l’empresa turística Amadeus i la cooperativa hortofructícola Anecoop, estan en procés de reducció de les seves operacions, mentre que les que han suspès la seva activitat, però sense retirar-se del tot i deixant la porta oberta a reprendre-la, són Amrest, Cíe, Gestamp, Inditex, Mango, Roca, Tendam i Tous, segons Yale. El gruix d’aquestes empreses es va començar a implantar al país a partir del 2003. Va ser així malgrat les dificultats que hi havia a Rússia per la inseguretat jurídica relacionada amb les inversions estrangeres. Hi havia buits legals, corrupció i risc d’apropiació il·legal de la propietat, entre altres problemes. L’arribada d’aquestes companyies a Rússia, sobretot les industrials, no es va realitzar per deslocalitzar i abaratir costos, com sí que succeïa a la Xina. L’objectiu era, en canvi, estar implantat allà per poder vendre al mercat rus. La mida tan gran del país va provocar que aquestes empreses s’instal·lessin amb una visió regional, sent les àrees de Moscou i Sant Petersburg les preferides. Aquest motiu és un dels que provoquen que avui algunes d’aquestes fàbriques continuïn obertes, a l’estar treballant per al mercat rus i tenir clients i contractes per satisfer, segons fonts de les mateixes empreses, malgrat les sancions econòmiques a què s’exposen per part dels EUA i la UE. Antolin explica que ha paralitzat una de les dues fàbriques, mentre que l’altra està treballant per a alguns dels seus clients. «Estem monitoritzant i analitzant la situació permanentment per adaptar-se a la situació dels nostres clients», indiquen fonts de l’empresa.

El més llegit