Els tribunals ultimen les primeres sentències contra les marques de cotxes que van pactar preus

Aquest serà l’any de les sentències contra el càrtel d’automòbils. Es calcula que entorn de set milions de víctimes (tant consumidors com empreses) que van comprar el seu cotxe entre el 2006 i el 2013 tenen a l’abast la possibilitat de reclamar als fabricants d’automòbils fins al 15% del que van pagar al seu dia després de provar-se que va existir un càrtel de fabricants. I durant aquest any, els afectats que van presentar la corresponent demanda començaran a tenir una resposta judicial. En general, els que van comprar vehicles amb matrícules entre DVF i HVF poden o podien reclamar, però convé assessorar-se per a cada model de cotxe i marca. Estan fora de termini, segons alguns bufets d’advocats, els vehicles Citroën, Seat, Skoda, Volkswagen, Audi, Porsche, Chevrolet, Kia i Peugeot. En determinades dates de maig venç el termini per presentar denúncia per a les marques Renault, Volvo, Alfa Romeo, Chrysler, Dodge, Fiat, Ford, Jeep, Lancia, Hyundai, Mazda i BMW. Per a Mitsubishi i Nissan (principis de juny); Honda i Mercedes (17 i 29 de setembre); Opel (5 d’octubre); i Lexus i Toyota (la sentència compleix un any l’1 de desembre). Alguns advocats consideren que el termini per reclamar pot ser de més d’un any ja que existeix una «responsabilitat solidària» per part de tots els integrants del càrtel. Així, seria possible, per exemple, reclamar per la compra d’un Seat a Toyota fins a final d’any i han de ser les marques les que ajustin els comptes entre elles. El 23 de juliol del 2015, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va imposar una multa de 171 milions d’euros a 21 empreses d’automoció i a dues empreses consultores per la comissió de pràctiques anticompetitives. En concret, en 13 sentències del Tribunal Suprem es van estimar les consideracions de la CNMC el 2021 i ratificat les multes. Els particulars que reclamin cobraran entre 1.500 i 3.000 euros de mitjana. En el cas del càrtel dels automòbils, el termini màxim teòric per interposar la reclamació és d’un any a partir del moment en què la sanció imposada al fabricant esdevé ferma pel Suprem, tot i que en l’entorn jurídic encara hi ha dubtes sobre si és lícit ampliar el termini a cinc anys o de quina manera es pot aplicar el fet que totes les marques formaven un únic càrtel i han de respondre de manera conjunta. Els jutges tenen l’última paraula. En termes de sancions en general, la CNMC reivindica la seva funció supervisora, però es desmarca de les conseqüències i procediments judicials posteriors. L’organisme va decretar l’any passat set sancions relacionades amb els càrtels i cinc implicaven manipulació de licitacions públiques, una cosa que s’ha convertit en el principal focus de preocupació de l’organisme. Així, es van iniciar el 2021 un total de cinc expedients sancionadors relacionats amb la manipulació de licitacions i que continuen en fase d’instrucció. Entre ells, l’expedient relatiu als préstecs ICO va ser el resultat d’una investigació per les denúncies rebudes en una bústia confidencial. Segons l’opinió d’Albert Poch, advocat especialitzat en reclamacions contra càrtels empresarials del despatx Redi Abogados, la imposició de sancions als acords anticompetència no paren de créixer a Espanya malgrat que la figura del càrtel és un «gran desconegut» i els particulars i l’Administració «no reclamen els danys causats tant com haurien de fer-ho», assegura. «És sorprenent que els ciutadans i, sobretot, l’Administració, no recorrin més als tribunals per defensar els seus drets», opina Poch. Aquesta «desídia», afegeix, és «sorprenent», ja que l’Administració s’ha vist directament perjudicada per múltiples càrtels, sense anar més lluny el dels fabricants d’automòbils, per exemple, però, «no obstant, no reclama els danys causats malgrat que puguin ser milionaris», opina. Els professionals que intervenen en la reclamació (advocats, pèrits i procuradors) cobren entre el 20% i el 50% dels guanys obtinguts després de la demanda, però Poch assegura que amb les sentències del Suprem que confirmen els expedients de la CNMC, els perjudicats que reclamin tenen altes probabilitats de guanyar els litigis. L’organització de consumidors Facua adverteix que el procés és complex i qualsevol reclamació judicial requereix un informe pericial «que valori i quantifiqui el dany econòmic que li ha causat la conducta del fabricant, el sobrecost sofert per l’adquisició del vehicle». La càrrega de la prova recau en el demandant. Denúncia interna En el cas concret del càrtel automobilístic, la investigació es va iniciar arran d’una denúncia presentada per Seat i la resta d’empreses del grup Volkswagen, que van denunciar l’existència del càrtel de fabricants d’automòbils al mercat espanyol a canvi que no se’ls imposés la multa. Les empreses sancionades, una vintena, van intercanviar informació confidencial comercialment sensible, actual i futura sobre venda de vehicles nous, utilitzats, prestació de serveis de taller, reparació, manteniment i venda de peces de recanvis oficials i van encarregar a dues empreses consultores que controlessin l’organització i el funcionament dels intercanvis d’informació. Segons la CNMC, «aquests intercanvis van provocar una disminució artificial de la incertesa de les empreses en relació amb la política comercial de les seves competidores». Ara totes les firmes automobilístiques, incloent-hi les del grup Volkswagen, han de fer front a les reclamacions particulars. Per Poch l’augment de càrtels és evident i, segons la seva opinió, «els més alarmants són els que no han sigut sancionats encara», a més d’assenyalar sectors com la distribució de gasolina o d’electricitat, com exemple de mercats la falta de competència dels quals es veu reflectida de manera directa en els alts preus que paguen els consumidors. Però la varietat de sectors afectats per acords il·legals és sorprenent. Des d’indústries làcties fins a radiofàrmacs, material militar, sobres de paper, gels de dutxa, mudances, serveis fotogràfics, transport per ferrocarril... La feina per fer és ingent. La CNMC ressalta que no intervé de manera directa en els procediments judicials de reclamació d’indemnitzacions (cosa que es coneix com a aplicació privada del dret de la competència). Per Poch, hi ha una relativa falta de seguiment dels casos després de les sancions, ja que s’intueix, opina, que els efectes de qualsevol acord demostrat es mantenen en el temps malgrat la imposició de multes i que les empreses eludeixen abordar una competència real en preus gairebé sempre, ja que «les sancions no són dissuasòries». Bústia confidencial La CNMC assegura que «una de les prioritats de la CNMC és la desarticulació dels càrtels que operen per via de la seva col·lusió en licitacions públiques». És aquesta una de les modalitats d’acords empresarials que impacten de manera més directament a l’erari. Activitat el 2021 El gran repte en l’actualitat és abordar l’ús d’algoritmes d’encreuament de dades que suposen en realitat un mecanisme de control de preus il·legal. La CNMC ha creat una Unitat d’Intel·ligència Econòmica amb eines d’anàlisi basats en ‘big data’ que monitoritza la plataforma de contractació pública per avaluar irregularitats. La presidenta de la CNMC, Cani Fernández, considera que la utilització de tècniques d’anàlisi massiva de dades «són eines bàsiques per tirar endavant la tasca de defensa de la competència». Per la CNMC, el 2021 va ser destacable l’augment significatiu de fusions, que va suposar bona part de l’activitat de l’organisme. La missió de la CNMC és garantir la competència i prevenir l’abús de poder de mercat, i la mitjana de temps de resolució d’aquests expedients de fusió va ser de 18 dies.

El més llegit