Poc més de dos anys després de l’esclat de la pandèmia de la covid ja és possible fer un balanç de les seves conseqüències econòmiques. No només les que ha afectat el conjunt de la riquesa que es genera al país, amb una caiguda inèdita des de la Guerra Civil de l’11,7% el 2020, sinó en els comptes públics, tant a nivell d’ingressos com de despeses. I quan aquella etapa començava a superar-se, tot i que no del tot, ha sorgit la invasió russa d’Ucraïna, l’impacte de la qual en els comptes públics catalans, tot i que amb una estimació molt inicial, ascendeix de moment uns 750 milions d’euros ¿A quant ascendeix la factura de la pandèmia? En total arriba a un mínim d’11.000 milions d’euros en el dia d’avui, tant en més despeses com en menors ingressos, que són les dues cares de la moneda de les finances públiques. El primer exercici, el del 2020, la factura va ascendir a 4.725 milions d’euros, dels quals 3.601,8 milions van ser despeses addicionals i 1.123 van correspondre a menors ingressos com a conseqüència de la pandèmia. L’any passat, la factura va ascendir a 5.061,9 milions, dels quals 4.750,1 milions van ser despeses addicionals i 311,8, minva d’ingressos. La primera estimació per a l’exercici actual és d’uns 1.400 milions en menors ingressos, si bé falta incloure els costos incorreguts per la Conselleria d’Empresa, que ha portat a terme noves campanyes de recolzament a activitats econòmiques amb 60 milions per a ajudes a empreses i treballadors en erto i 40 milions més a bars i restaurants, un dels secctores més afectats pels tancaments i restriccions. ¿En quines partides s’ha notat més? El 2020, l’impacte més gran en els ingressos es va registrar en l’impost del patrimoni, amb 268,8 milions menys recaptats sobre el previst i en els impostos d’actes jurídics documentats i operacions societàries, amb una minva de 126,1 milions, a l’haver-hi una activitat econòmica molt reduïda o nul·la. En l’apartat de les despeses, les ajudes van ascendir a 828,7 milions, seguit per les transferències per a subvencions, amb 189,2 milions. El 2021, una de les vies d’ingressos més afectades va ser la relacionada amb el transport públic, amb 156,3 milions menys i els impostos sobre el joc, amb una minva de 82,8 milions. En l’apartat de la despesa, l’any passat les ajudes es van emportar la palma, amb 2.120,4 milions seguit per les retribucions al personal sanitari, amb 546,8 milions de més, segons les dades de la Generalitat. El Govern assegura que Catalunya és la comunitat que més ajudes pròpies ha atorgat per combatre els efectes de la pandèmia en l’activitat econòmica. 3 ¿Algun ingrés va millorar durant la pandèmia? Sí. El 2021, l’impost sobre successions i donacions va recaptar 75,9 milions més. L’increment té a veure amb les morts causades per la covid i l’efecte el 2021 al fet que el tribut es liquida als sis mesos. El febrer d’aquest any –última dada disponible– es va produir una reducció del 14,1% al comparar-se amb un període amb «un import extraordinàriament alt» per autoliquidacions del 2020 durant el període de suspensió de presentar autoliquidacions i per l’augment de defuncions per la covid, segons l’informe d’execució pressupostària de l’administració catalana. ¿Com es van finançar les despeses i la minva d’ingressos? L’Estat va crear el denominat fons covid el 2020 destinat a les autonomies i sense exigència de devolució per un import total de 16.000 milions d’euros. A Catalunya li van correspondre 3.294,7 milions el 2020 i 2.161 milions el 2021, cosa que suposa un total de 5.455,7 milions, és a dir, el 55,% de la factura dels dos primers exercicis (2020 i 2021). Per al 2022 no està previst cap fons d’aquest tipus i ho exigeix no només la Generalitat sinó altres comunitats autònomes. També advoquen per un altre fons per pal·liar els efectes de la guerra en les comunitats i un marge de dèficit més gran, del 0,6% del PIB previst a l’1%, cosa que, en el cas de Catalunya, atorgaria un matalàs d’uns 1.000 milions. 5 ¿Quant costarà aquest any? Els 1.400 milions que calcula la Conselleria d’Economia per a aquest 2022 són una estimació a la qual caldrà incorporar altres costos, com els relacionats amb les ajudes a persones, empreses i sectors, així com a Educació, si és necessari un reforç de professorat per al cursos 2022-2023 o drets socials, segons fonts de l’Executiu català. I tot dependrà de l’evolució de la pandèmia. ¿Quant ha destinat la Generalitat a ajudes? La Generalitat ha destinat 3.182 milions d’euros a ajudes i subvencions per pal·liar els efectes de la pandèmia de la covid-19 en les famílies i sectors econòmics. Segons el registre de subvencions i ajudes de Catalunya (RAISC), el 2020 es van destinar 877 milions, el 36% de les ajudes totals, distribuïts en 80 convocatòries. L’any passat, l’import es va elevar fins a 2.305 milions, el 56% de les ajudes totals de l’exercici, distribuïdes en 78 convocatòries. Els recolzaments per atendre necessitats relacionades amb la covid signifiquen el 48,5% del total convocat en el període 2020-2022, que van sumar un total de 6.557 milions. Aquesta proporció revela l’enorme impacte que ha tingut la pandèmia en la política de subvencions de la Generalitat, segons la Conselleria d’Economia. 7 ¿Qui n’han sigut els beneficiaris principals? El gruix dels recolzaments de la Generalitat per pal·liar els efectes de la pandèmia han anat a parar al sector del comerç, el turisme i les pimes, amb 1.464 milions durant el període. En segon lloc es van situar les ajudes destinades al foment de l’ocupació, amb 1.247,1 milions. Els van seguir els àmbits de la cultura, amb 127,8 milions i els serveis socials, amb 118,5 milions. Altres sectors beneficiaris van ser l’educació, amb 108,9 milions; la indústria i l’energia, amb 63,2 milions i la vivenda, amb 18,4 milions. 8 Taula completa de la pèrdua d’ingressos Aquests són els conceptes pels quals s’ha deixat d’ingressar 9 Taula completa de l’increment de la despesa Aquests són els conceptes en els quals s’ha incrementat la despesa