La inflació s’acarnissa econòmicament i mentalment amb les dones

Les hamburgueses d’1 euro de les populars cadenes de menjar ràpid ja no costen 1 euro, i això perjudica més les dones. No perquè siguin les principals consumidores d’aquest producte, de dubtós gust culinari i segur que perjudicial per a la salut en cas d’ingesta massiva o recurrent. Sinó perquè aquesta pujada de preus, o el que és el mateix, la inflació, perjudica més les dones que els homes, i és un risc real tant per al benestar de les seves butxaques com el de la salut mental. El concepte fins i tot ha sigut batejat amb un anglicisme: ’She-flation’. La inflació és el que els economistes anomenen un ‘impost regressiu’, és a dir, afecta més a qui menys té i és més suportable per als més acabalats. «I les dones estan sobrerepresentades entre els col·lectius de més vulnerabilitat econòmica», explica la professora d’economia de la UB Judit Vall. Segons les últimes dades disponibles de l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE, una de cada quatre dones cobrava menys de 901 euros el mes abans de la covid. «O, per exemple, el 84% de les famílies monoparentals les encapçalen dones», afegeix Vall. «Les persones amb menys recursos dediquen una part més important de la renda a béns de primera necessitat com podria ser el consum d’aliments, i per això es poden veure més afectades per la inflació», explica la professora d’economia aplicada de la UdG Sara Ayllón. Segons una anàlisi recent de l’OCU, l’últim any el cost de la cistella de la compra ha pujat el 9,4%. Aliments com l’oli de marca blanca s’han encarit el 53% i aliments com la pasta, els plàtans de les Canàries o el salmó en rodanxes entre un 30 i 40%. Fet que es tradueix en una despesa addicional de prop de 500 euros anuals per a les famílies. Aquests productes tenen això que els economistes denominen una ‘demanda molt rígida’, és a dir, que dificulta buscar-ne substituts. «Algú pot deixar d’anar de vacances si li surt molt car, però resulta més difícil limitar la calefacció en els mesos d’hivern», segons explica la investigadora de Caixabank Research Rita Sánchez Soliva, en un article recent. Així ho constaten les últimes dades publicades per Eurostat referents a aquest tema. Segons els resultats, abans de la pandèmia les llars amb menor renda dedicaven el 13% de la seva despesa en aliments, i entorn del 20% en vivenda, gas, electricitat i calefacció; mentre que les llars de més renda en destinaven menys del 10% i del 5%, respectivament. Qüestió de classe Partint de les xifres esmentades, l’economista Sánchez Soliva estima que, en el conjunt de la UE, la inflació està sent més elevada per a les rendes més baixes que per a les altes. Entre les primeres és del 7,3%, mentre que per a les segones del 6,5%, vuit dècimes de diferència. I, en aquest sentit, les primeres anàlisis donen xifres preocupants per a les butxaques dels espanyols. Doncs si bé la renda bruta havia caigut a prop del 4% respecte al període prepandèmia, la inflació en contrast amb aquell mateix període supera el 5%, segons la mateixa anàlisi del gabinet d’estudis de Caixabank. «És possible que la desigualtat de salaris per gènere, ja existent al mercat de treball, s’aguditzi si els sectors més feminitzats tarden més a actualitzar els salaris d’acord amb l’evolució de preus», apunta la investigadora de la UdG; tot i que no podrà mesurar-se estadísticament fins a d’aquí uns mesos. Actualment, de mitjana, les dones cobren el 19% menys que els homes. El gabinet d’estudis del BBVA ja apunta en aquesta direcció. «Les restriccions de capital humà estan accelerant els salaris de la construcció i la indústria [sectors més masculinitzats]. Això és més difícil que es produeixi al sector serveis [sector més feminitzat], on la productivitat és més baixa i la sindicació probablement menor», adverteix en l’última anàlisi de situació. Un sector, el de serveis, que arriba a aquesta espiral inflacionista amb algunes de les activitats especialment castigades per la pandèmia –hotels, agències de viatges, restauració, oci, etc.– especialment castigades. Una càrrega mental Anar al supermercat i veure com apugen progressivament els preus o revisar les factures de la casa i veure com s’engreixen és una cosa que desgasta la butxaca i angoixa. I no és casualitat que siguin les dones qui assumeixin de manera majoritària aquestes tasques. Segons l’última enquesta de qualitat i condicions de feina de la Generalitat, el 54,7% de les dones assumeixen més de la meitat o totes les feines de casa. «Hi ha diversos estudis que demostren que les dones, com que tenen salaris més baixos de mitjana, i per això cobraran pensions més baixes, tenen una tendència més gran a l’estalvi. I com que la seva situació al mercat laboral és més vulnerable, també tendeixen a estalviar per si perden la feina», explica Vall. Segons l’informe d’aquest any d’European Financial Planning Association (EFPA), a Espanya el 43% dels assessors financers considera que les dones estan més conscienciades que els homes sobre la importància d’estalviar per a la jubilació, davant un 16% que considera el contrari. «Veure com la mateixa compra que feien abans els costa més diners pot suposar-los una preocupació més gran que als homes», prossegueix l’economista de la UB.

La inflació s’acarnissa econòmicament i mentalment amb les dones

L’escalada de preus afecta especialment les rendes més baixes, que dediquen una major part dels ingressos als béns de primera necessitat

El més llegit