«En aquest país entrar com a fixa en una empresa sembla que sigui un luxe»

En el moment en què Sílvia Martín va despenjar el telèfon per atendre EL PERIÓDICO no sabia què passaria amb la renovació del seu contracte. Fa sis mesos va entrar a treballar com a administrativa i comercial en un taller de reparacions de cotxes de Barcelona, amb un sou de 1.200 euros al mes. Li van fer un contracte temporal per provar i aquest mateix dilluns li han trucat perquè passés a firmar l’indefinit. «No vull anticipar res ni fer-me il·lusions, en la feina anterior on era em van fer promeses que després no van complir i vaig trigar un any i mig que em passessin a fixa», deia dos dies abans que li formalitzessin la bona nova. Aquesta veïna de 41 anys del barri de les Corts va perdre la seva anterior feina durant el primer any de pandèmia. L’empresa on treballava, dedicada al reciclatge de cartutxos de tinta, la va passar a l’erto tot just declarar-se l’estat d’alarma i després dels sis mesos estrictes que exigeix la normativa per no haver de tornar les ajudes públiques la van acomiadar. «No em va sorprendre, quan preguntava què passaria després de l’erto tot eren silencis i excuses que estàvem en una ‘nova realitat’», recorda. «Cosa que al final et diu que el fet de ser fixa tampoc és garantia de res, perquè d’un dia per a l’altre et poden posar al carrer», afegeix. No per previsible va ser menys dolorós el cop, tot i que la Sílvia es va moure ràpid, va reactualitzar el seu Linkedin, Infojobs i altres cartes de presentació i es va plantar a Barcelona Activa per reenganxar-se ràpidament al mercat laboral. Va fer un curs d’anglès, un altre d’informàtica i al cap de pocs mesos la van trucar per a una entrevista. La inèrcia de creixement que porta el mercat de treball en els últims mesos –s’han creat gairebé 830.000 llocs de treball des del març del 2020– va jugar al seu favor i la seva presència va fer la resta. La història d’una generació «Volem algú que es quedi», va ser el missatge que li van donar quan li van firmar el primer contracte temporal. Una aparent contradicció que fins ara ha sigut tònica habitual en el mercat de treball a Espanya. Les dades publicades pel Govern aquest mateix dilluns –el dia en què la Sílvia ha passat a fixa– deixen una xifra rècord: tres de cada 10 nous contractes al març van ser indefinits. Fins a l’aprovació de la reforma laboral l’habitual era 1 de cada 10. L’ocupació està guanyant en estabilitat, però set de cada 10 continuen sent temporals. «Als meus 41 anys no he entrat mai en cap empresa com a indefinida, això en aquest país sembla un article de luxe. I no hauria de ser així, però sempre primer et fan un temporal i et diuen una cosa així com ‘bé, és que l’empresa ha de mirar per la seva viabilitat’», explica. La trajectòria laboral de la Sílvia no és ni de bon tros única, sinó més aviat habitual entre la seva generació. Un informe de la UAB, elaborat per les investigadores Mariona Lozano i Elisenda Errenteria, constata que el temps que passen els adults joves –entre 30 i 39 anys– d’avui amb feines volàtils és el doble que el que passaven els de la generació anterior. Avui, amb el seu autògraf ja estampat al seu nou contracte indefinit, respira exultant, més tranquil·la.

«En aquest país entrar com a fixa en una empresa sembla que sigui un luxe»

Sílvia Martín acaba de firmar la renovació del seu contracte temporal. Passa a indefinida al taller de vehicles on treballa com a administrativa. Als seus 41 anys, explica que no ha entrat mai a cap feina directament com a fixa

El més llegit