Defensa: una indústria de gairebé 7.000 milions

El president del Govern central, Pedro Sánchez, es va comprometre recentment a augmentar fins al 2% del producte interior brut (PIB) la despesa en defensa arran de la guerra a Ucraïna i amb les demandes de l’OTAN, l’organització de la qual Espanya forma part. Polèmiques polítiques a part, aquest increment respecte a un nivell que actualment amb prou feines arriba a l’1% suposarà un percentatge d’inversió més elevat. En tot cas, Espanya no és la potència més gran de la indústria militar o de defensa, com per exemple els EUA, però és el setè exportador d’armament del món i els seus principals clients són països de l’OTAN. Hi ha companyies que es dediquen a aquest negoci només en una petita part i d’altres de forma completa. En total, el volum d’ingressos d’aquesta activitat s’acosta als 7.000 milions. En concret, 6.654 milions d’euros el 2019, les últimes dades disponibles del sector. Les activitats van des de la tecnologia i l’armament als hospitals i instal·lacions de campanya o uniformes, calçat especial, vehicles, barcos... En total, el Ministeri de Defensa té en el registre de la Direcció General d’Armament i Material 509 empreses inscrites, segons les dades a 31 de desembre del 2020, les últimes publicades. D’aquesta xifra, 354 van subministrar productes o serveis en l’àmbit de defensa al llarg del 2019, últim any del qual es disposen dades afegides al Catàleg d’Indústria Espanyola de Defensa, publicat per aquest organisme ministerial. Un tret distintiu de l’activitat és la discreció, ja que es mou en l’àmbit de la seguretat. El volum total de vendes civils i de defensa realitzat per les empreses registrades va ascendir aquell any a un total de 52.438 milions, cosa que significa que van dedicar al negoci de defensa i militar a penes el 15,4% del total. I les vendes internacionals, incloent-hi els programes cooperatius, ascendeixen a un 84% del negoci. Aquesta activitat internacional es consolida i augmenta: hem passat de 2.349 milions d’euros exportats el 2011 a 5.033 milions el 2018 i a 5.575 milions el 2019. L’auditora KPMG i l’Associació Espanyola d’Empreses Tecnològiques de Defensa, Seguretat, Aeronàutica i Espai (TEDAE) van presentar recentment un estudi en el qual reivindiquen el seu paper. Asseguren que la seva aportació al PIB va ser de 20.630 milions el 2019 i que generen més de 200.000 llocs de treball i una recaptació fiscal de 2.500 milions d’euros. A més de grans firmes com Indra, Navantia, Airbus (consorci del qual forma part Espanya) o Santa Bárbara (de General Dynamics), n’hi ha moltes altres menys conegudes però amb pes en el sector. És el cas de l’aragonesa Instalaza, fundada als anys 40 del segle passat. I compleix una de les característiques del sector: el gran pes del negoci exterior. El 75% de la seva producció es dedica a l’exportació. Va ser de les primeres a entregar un lot dels seus llançagranades C-90 per enviar a les tropes d’Ucraïna per defensar-se de la invasió russa. Entre el que més exporta Espanya en relació amb la defensa destaquen els avions militars, un 70% de les vendes totals a l’estranger, pel gran pes d’Airbus. El segon són els barcos militars (Navantia) i el tercer, els vehicles terrestres (Santa Bárbara o Iveco). La Comunitat de Madrid és la que més volum de construcció i exportació de material bèl·lic concentra, amb més del 60% de les vendes totals. La segueixen Andalusia, Castella-la Manxa, Galícia i el País Basc. Durant el període analitzat en la publicació del Ministeri de Defensa, el sector industrial relacionat amb l’activitat militar ha generat més de 23.500 llocs de treball directes i 57.000 llocs de treball indirectes i induïts. A més de proveïdor de sistemes i serveis per a les Forces Armades, contribueix al compliment dels compromisos d’Espanya en el marc de la Unió Europea i de l’OTAN. «En l’actualitat i a escala europea, ens trobem davant un moment crucial en què s’està definint el mapa europeu del sector a escala industrial», recorda el ministeri. Com altres sectors, aquesta indústria ha patit els efectes de la pandèmia, però al basar la seva liquiditat en projectes públics plurianuals (com grans programes d’armament), les conseqüències més dures de la crisi no es notaran fins a mitjà i llarg termini i de forma variable segons el subsector, la mida de les empreses, etc., segons indica Defensa. Hospitals per a les batalles Aliment per als exèrcits Fabricants de les altes distincions Autobusos cap a l’Antàrtida Calçat tecnològic militar

Defensa: una indústria de gairebé 7.000 milions

Més de 80 de cada 100 euros de producció del negoci relacionat amb l’activitat militar van destinats a l’exportació

El més llegit