El «rescat» a una ramaderia asfixiada: «Les ajudes són un pedaç, no la solució»

Jorge Hernández cria unes 90 vaques de llet a la seva granja de Monfarracinos (Zamora). És un dels beneficiaris de les ajudes directes aprovades pel Govern, que li reportaran entorn de 16.000 euros. Una quantitat gens menyspreable si no fos perquè el Jorge, com els 98 ramaders de boví de llet de Zamora, des del 2021 que perd diners. «Entorn de 3.000 euros al mes» valora el responsable regional de boví de COAG. L’escalada de les matèries primeres –pinso, electricitat, fertilitzants, carburants...– no ha tingut repercussió en el preu de la llet. I així els comptes no surten. A la sufocant situació que arrosseguen els ramaders de boví lacti des de fa més d’un any es va sumar fa un mes la guerra d’Ucraïna per acabar de posar potes enlaire un sector literalment asfixiat. En condicions semblants, amb els 16.000 euros el Jorge no en tindrà ni per pagar un mes de pinso. Acaba de rebre la notificació del seu proveïdor comunicant una nova pujada. «Ens enfrontem a un dels pitjors moments que es recorden del sector... Davant una situació tan excepcional, ens veiem obligats a prendre algunes decisions molt difícils però necessàries» li escriu el director general de l’empresa. «Amb la pujada que m’aplica pagaré 18.500 euros de pinso cada mes». Aquesta és la raó per la qual el Jorge, i com ell la resta de ramaders i les organitzacions agràries, qualifica les ajudes directes del govern com «un pedaç». Una «injecció ràpida i urgent» que dona un petit respir però, ni de bon tros, soluciona el greu problema de falta de rendibilitat. «Mentre la llei de la cadena alimentària no funcioni això no té arranjament» resumeix Jorge Hernández. El que es va rebre com una conquista històrica d’agricultors i ramaders, en la mesura que garantiria preus justos per als seus productes, en el dia d’avui no és més que paper mullat. «El futur del sector passa perquè cada baula de la cadena tingui reconegut el seu preu» argumenta el ramader. S’han de matar vaques, en aquestes condicions qui s’atreveix a engreixar Mentrestant el sector es troba en una situació tan límit que es veuen obligats a matar vaques, primer per disminuir la despesa de pinso –en aquestes condicions a veure qui s’atreveix a engreixar»–, i en segon lloc com un alleujament econòmic ara que la carn té un preu «mai vist» per l’augment de la demanda. La prioritat de les ajudes directes per als productors de llet (boví, oví i cabrú) és un reconeixement clar que és el sector més afectat per l’increment de costos. El paquet d’ajudes es xifra en 124 milions d’euros per als productors de llet de vaca (210 euros per vaca fins a un màxim de 40 animals per beneficiari, 145 euros per animal entre 41 i 180 caps, i 80 euros per més de 180 vaques); 32,3 milions d’euros per als productors de llet d’ovella (15 euros per animal), i 12,7 milions d’euros per als de llet de cabra (10 euros per cap). «Són pedaços» opina Antonio Medina, responsable d’Asaja Zamora. «Els ramaders el que volen són preus justos, però la indústria no està per firmar. Es neguen a complir la llei de la cadena alimentària i ara comencem a escoltar de responsables del Ministeri que és difícil d’aplicar perquè han d’implicar-s’hi les comunitats autònomes». Mesos després de l’aprovació de la nova llei de cadena, les organitzacions agràries no oculten la seva decepció amb els nuls resultats d’una eina, que posa als peus dels cavalls els ramaders de llet. «Les ajudes són positives per a un sector que està agonitzant, és un respir per al ramader però insuficient. La solució passa pel compliment de la llei de cadena alimentària» adverteix el responsable provincial i regional de COAG, Lorenzo Rivera. «El problema és que les indústries continuen sense complir, amenaçant d’abaixar els preus. Les despeses es carreguen a l’esquena dels de sempre». Des d’UPA, el seu responsable provincial i autonòmic Aurelio González, valora la partida d’ajudes directes com a «insuficient». «El sector lacti és el més compromès i cal prioritzar, però això no soluciona la crisi que estan arrossegant amb els preus de la llet per sota de cost». González incideix també en el necessari compliment de la llei de cadena. «La Junta de Castella i Lleó s’ha de mullar fent públics els costos oficials de cada baula de la cadena per tenir una referència fiable i que els contractes entre les indústries i els ramaders es firmin partint d’aquests costos. Mentre no es garanteixi un preu rendible no hi haurà una solució efectiva per als ramaders de llet». És necessari un recolzament específic als regants per sondeig, ara mateix és inviable Més enllà de les ajudes directes ja aprovades, el Ministeri vol consensuar amb les organitzacions agràries, cooperatives i comunitats autònomes el destí dels fons als sectors més vulnerables dins del pla de xoc per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Al marge de l’auxili al sector boví, oví i cabrú de llet, les organitzacions agràries adverteixen que no es pot obviar altres sectors també rematats per la insuportable escalada del preu de les matèries primeres. És el cas d’altres ramaderies com la cunicultura o les granges avícoles i porcines molt dependents de l’electricitat i els pinsos. Un altre dels cavalls de batalla serà el reg de cultius, clarament compromès pel desmesurat increment del cost de l’electricitat. «És necessari un recolzament específic perquè molta gent, en les condicions actuals, no regarà» adverteixen.

El «rescat» a una ramaderia asfixiada: «Les ajudes són un pedaç, no la solució»

Els productors de llet, obligats a matar animals per disminuir despesa de pinso i fer «caixa», asseguren que només recuperaran rendibilitat quan es compleixi la llei de cadena alimentària

El més llegit