La inflació a Espanya, per sobre dels països occidentals

Els EUA canvien de política monetària El president dels EUA, Joe Biden, ha decidit alliberar reserves estratègiques de petroli en una escala sense precedents per pal·liar els efectes de la inflació. L’escalada dels preus s’ha convertit en un autèntic maldecap. La inflació disparada als Estats Units a uns nivells que no es veien des de fa quatre dècades, amb una pujada interanual de l’IPC que va arribar al 7,9% al febrer, s’ha convertit en una càrrega per als ciutadans. És també el factor fonamental per al gir en la política monetària que ha fet la Reserva Federal, que en la seva última reunió va aprovar la primera pujada del preu del diner des del 2018. Així mateix, la inflació és un dels llasts més grans que arrosseguen el president Joe Biden i els demòcrates de cara a les eleccions legislatives del novembre, en què està en joc el control del Congrés. Aquest dijous, quan Biden ha anunciat l’alliberament de 180 milions de barrils de les reserves estratègiques de petroli per combatre el preu del combustible, un dels terrenys en què l’increment ha sigut més notable i palpable, el Departament de Comerç ha donat a conèixer la dada a què la Fed fa més atenció per prendre les seves decisions: l’índex de preus de despesa de consum personal. Aquest va pujar el 6.4% al febrer, tres dècimes més que el gener. I la taxa subjacent, que exclou els aliments i l’energia, també va pujar un 5,4% respecte al febrer de l’any passat. Al retrovisor queden els mesos en què l’Administració Biden i la Fed atribuïen la inflació a «factors transitoris». Ara ja s’identifica com una cosa més problemàtica i en la reunió del març el banc central nord-americà ja va situar els tipus d’interès entre el 0,25 i el 0,5%. Va calcular que encara farà sis pujades més abans d’acabar l’any per deixar-los en el 2%. Tot i que alguns van pensar que amb una transició de la compra de béns a l’adquisició de serveis es podria rebaixar la pressió inflacionària no està sent així. I amb la pujada dels salaris que està acompanyant l’esforç de les empreses per aconseguir o retenir treballadors s’estan apujant tant els preus dels serveis com altres elements que són clau, com el preu del lloguer. La inflació dels serveis va pujar al febrer un 4,6%, la més ràpida des de 1991. França, menys problemes amb la llum La inflació a França ja se situa per sobre del 4%, segons una primera estimació publicada el 31 de març per l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE). Després d’arribar al 3,6%, la pujada dels preus va ser del 4,5% al març, en comparació amb el mateix mes de l’any passat. És a dir, la invasió russa d’Ucraïna ja es fa notar en gairebé un punt més, afegit a la tendència inflacionista prèvia al conflicte. Com passa a la resta d’Europa, el fort increment dels preus es deu a l’augment del cost de l’energia, un 28,9% més respecte al març del 2021. Però també han pujat en el cas dels productes manufacturats, passant del +0,8% al febrer al +1,4% del març. En el cas del país veí, aquesta crisi energètica es va notar sobretot en el combustible, mentre que la pujada va resultar més moderada en el gas i l’electricitat. Gràcies al fet de disposar d’una empresa elèctrica estatal (EDF), l’administració gal·la va poder limitar al 4% la pujada de la factura de la llum per a tots els que es beneficien d’uns preus reglamentats, una part significativa dels usuaris (particulars i empreses), tot i que no representa la totalitat. Això ha afavorit que, de moment, la inflació resulti menys espectacular que a Espanya (9,8%) i Alemanya (7,3%). Tanmateix, a causa de l’augment dels preus, el salari mínim a França s’incrementarà de manera automàtica el maig entre el 2,4 i el 2,6%, segons les primeres estimacions del Ministeri de Treball. Una pujada inferior a la inflació en un país en què el poder adquisitiu resulta la principal preocupació de la població. El Regne Unit i la reducció dels envasos Als supermercats britànics, productes de consum habitual estan reduint la seva mida. La caixa de detergent té pólvores per a menys rentades, els multipaquets de patates fregides menys bosses, i la tauleta familiar de xocolata ha disminuït un 10%, dels 200 grams ha passat als 180. És la ‘shrinkflation’, l’«encongiment» del producte per mantenir el preu a causa de la inflació. El cost de la vida s’ha disparat al Regne Unit amb l’augment més ràpid de la inflació dels últims 30 anys. En els dotze mesos que es van acabar el febrer passat, l’increment dels preus va ser del 6,2%. Amb la guerra d’Ucraïna i l’augment dels costos de l’energia, a finals d’aquest any la inflació es pot acostar al 9%, i fins i tot superar el 10%, segons ha advertit el Banc d’Anglaterra (BoE). La resposta tradicional a l’augment de la inflació és la pujada dels tipus d’interès i el BoE ho va tornar a fer al març. Del 0,5% al 0,75%. Era la tercera pujada en quatre mesos. Els problemes de les famílies són també els de molts negocis. A l’abril s’acaben les ajudes que encara queden per sostenir les companyies durant la crisi del coronavirus. Al mateix temps entra en vigor l’increment del 6,6% del salari mínim, que passa a 9,50 lliures l’hora (11,2 euros). Continuen escassejant els treballadors a les botigues, bars i restaurants, cosa que ha obligat alguns patrons a apujar els salaris fins a un 20%. Alhora també augmenta per als empresaris la contribució a la Seguretat Social. La muntanya de factures suposarà, segons Martin McTague, president del Consell d’Estabilitat Financera, «el final per al quart de milió de firmes que diuen estar a punt del col·lapse». Portugal, per sota de la mitjana La taxa d’inflació a Portugal ha augmentat un 5,3% al març respecte al mateix període de fa un any. És la xifra més alta des del juny de 1994, segons les primeres estimacions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), tot i que tot apunta que es mantindrà per sota de la mitjana europea. Igual com en altres països, la pujada de l’Índex de Preus al Consumidor (IPC) es deu en bona mesura al cost més gran de l’energia i els aliments no processats. En el cas de l’energia, l’INE apunta a un augment del cost del 19,8% respecte al mateix mes de l’any anterior i a una pujada de gairebé cinc punts respecte al febrer, quan es va situar en el 15%. La dada del març és la més alta des del febrer de 1991. Quant al preu dels aliments no processats s’ha registrat un augment del 5,9%, mentre que un mes abans la pujada va ser del 3,7%. El primer ministre lusità, António Costa, ha insistit aquesta setmana en la necessitat d’aplicar noves mesures per aturar la pujada dels preus de l’energia, com ara la limitació del preu del gas presentada aquest dijous juntament amb Espanya davant la Comissió Europea. «Necessitem aplicar mesures de resposta, d’àmbit nacional i europeu, per assegurar que no es trenquen les cadenes de proveïment, per controlar el cost de l’energia i de les matèries primeres i per recolzar les empreses i les famílies més vulnerables», va assegurar Costa aquest dimecres en la presa de possessió del nou Govern. Les dades definitives sobre l’IPC seran publicades el 12 d’abril. Alemanya, com en els anys 80 A Alemanya, la inflació va avançar un 7,3% durant el març i respecte al febrer passat, segons dades preliminars donades a conèixer dimecres passat per l’Oficina Federal Estadística (Destatis). La principal raó és l’augment del preu de l’energia, que va créixer gairebé un 40% respecte al març de l’any passat. L’inici de l’atac a Ucraïna ha disparat el preu de les importacions fòssils (gas, petroli i carbó), que Alemanya importa fonamentalment de Rússia. Tot això, afegit a l’impacte que ja havia tingut la pandèmia en la cadena de subministrament d’alguns productes, genera la situació actual. La inflació a Alemanya no era tan alta des de la dècada dels 80 del segle passat. «Hi va haver una taxa d’inflació similar a la tardor de 1981 i com a conseqüència de la primera guerra del Golf, quan el preu del petroli també va augmentar amb força», apunta Destatis. L’Institut IMK, de la Fundació Hans-Böckler (pròxima als sindicats), creu que aquest augment dels preus energètics afectarà sobretot les llars. Tot això també està tenint un impacte en el preu dels aliments per al consumidor final. L’augment de la inflació també ha implicat una rebaixa de les perspectives de creixement per a l’economia alemanya. El «consell de savis» que assessora el Govern federal creu que Alemanya només creixerà un 1,8% aquest 2022, pel 4,6% que havia vaticinat el novembre passat quan la invasió russa d’Ucraïna ni tan sols era un escenari versemblant per a la majoria dels analistes. Itàlia, encadenada a l’energia La inflació d’Itàlia ha escalat fins a una taxa anual del 6,7% al març, pel 5,7% del febrer, en màxims des de 1991. El fort repunt dels preus del març respon a l’acceleració de la pujada de l’energia i els aliments frescos. Així, la taxa d’inflació subjacent d’Itàlia, que exclou la volatilitat del preu de l’energia i els aliments, s’ha situat al març en el 2,5%, quatre dècimes més que al febrer.

La inflació a Espanya, per sobre dels països occidentals

L’increment de l’energia, traslladat després a la resta de l’economia, s’ha convertit en una amenaça per a la majoria dels països

Els EUA canvien de política monetària

El més llegit