Les 200 dones que manen a l’Ibex

¿Hereva i digna successora de Pablo Isla al capdavant de l’imperi Zara o simple filla de papà condemnada al fracàs abans de començar? Marta Ortega té tots els focus posats en el seu debut en la presidència d’Inditex, que es produirà aquest divendres. Ortega (Vigo, 1984) ocuparà el càrrec que deixa vacant Isla, però sense funcions executives, ja que aquestes es troben reservades el conseller delegat, Óscar García Maceiras. La filla del fundador del grup, Amancio Ortega, assumirà les competències d’auditoria interna, secretaria general i comunicació. Ho farà com a representant de la seva família, accionista majoritari d’Inditex. L’ascens d’Ortega, fortament qüestionada abans de començar tant pels analistes que segueixen l’empresa com per una banda del feminisme, ampliarà la presència de dones a les cúpules de les companyies de l’Ibex 35, l’índex borsari que agrupa les empreses més grans de la borsa espanyola. Ara seran més de 230 dones les que ocuparan llocs de consellera o d’alta directiva en aquestes grans cotitzades, segons els últims informes anuals de govern corporatiu de les empreses dipositats en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i de la informació als inversors que consta a les seves webs corporatives. Cecilia Castaño, catedràtica d’Economia i codirectora del Màster sobre Igualtat de Gènere en Ciències Socials de la Universitat Complutense de Madrid, destaca la solidesa de Marta Ortega. «És molt important que arribi a dalt de tot. Està clar que no seria allà si no fos filla de qui és, però està més formada i té una trajectòria dins del grup més gran que molts fills de presidents i accionistes d’empreses que accedeixen al càrrec només amb un màster». Castaño coincideix que Ortega «serà sotmesa a un escrutini extrem i tindrà molt a demostrar. Però compta amb molt bons elements i, com el seu pare, s’ha envoltat dels millors gestors», indica l’acadèmica. Aquests dos centenars de dones suposen el 39% del total de llocs –les 845 posicions entre consell i alta direcció– en les 35 empreses. És a dir, gairebé quatre de cada 10 cadires de conseller o membre de l’alta direcció són ocupades per dones. Però només cinc d’aquestes més de 230 porten les regnes de les seves empreses: Ana Botín (presidenta del Santander), Dolores Dancausa (consellera delegada de Bankinter), Beatriz Corredor (presidenta de Red Eléctrica), Marta Ortega (Inditex) i Cristina Ruiz (consellera delegada d’Indra). Únicament tres de les cinc tenen les màximes competències executives de la seva pròpia empresa: Botín, Dancausa i Ruiz, tot i que aquesta última ho fa de forma compartida amb un altre conseller delegat (Ignacio Mataix). En el cas de Red Eléctrica, el primer executiu és un home, el conseller delegat (Roberto García Merino), igual que passa amb l’esmentat García Maceiras a Inditex. Dues de les tres que sí que tenen aquestes competències, tot i així, no ocupen la presidència, que està en mans d’homes no executius: Pedro Guerrero és al capdavant de Bankinter i Marc Mutra, d’Indra. Només Botín compleix la doble condició: presidenta i executiva. Com demostra el cas d’Ortega, la presència femenina és molt més elevada en els consells d’administració, ja que 149 d’elles, el 62% del total de dones de l’Ibex, se sentin en aquest òrgan de representació, davant les 89 de l’alta direcció. Gran part de les conselleres són independents (designades pel seu perfil professional perquè exerceixin el càrrec sense veure’s condicionades per la seva relació amb l’empresa, els accionistes o els directius) i les empreses les han elevat als consells d’administració per complir la normativa de bon govern de les societats cotitzades. Aquesta obligarà que el 40% dels llocs del consell estiguin ocupats per dones el 2022. La presència de dones conselleres dominicals (representants dels accionistes) o executives és ínfima en comparació amb les independents. La diversitat de gènere és menor en l’alta direcció, que és el col·lectiu que porta el dia a dia de les empreses i és més executiu que el consell d’administració. Les dones que formen part de l’alta direcció, grans desconegudes per a l’opinió pública, ocupen posicions en àrees transversals, però no nuclears com recursos humans (Begoña López-Cano, d’Inditex; Sabine Hansen, d’Amadeus; Montserrat Gaja, de Grifols, i Alexandra Brandao, de Santander). També dominen les finances (María Luisa de França, PharmaMar, i Irache Pardo, de Cie), l’assessoria jurídica (Fabiola Gallego d’Indra; Nuria Oferil, de Colonial; María Jesús Arribas, de BBVA; Virginia Navarro, de Cellnex, i Mercedes Benítez, de Rovi) i l’auditoria interna (Eva Rodicio, de Red Eléctrica, i Luisa Retamosa, de CaixaBank). D’altres estan al capdavant d’alguna de les unitats de negoci de les seves empreses. Així passa a Air Lingus (Lynne Embleton, d’IAG), Zara Home (Lorena Mosquera), Aena Internacional (Ángeles Rubio) o banca d’inversió de BBVA (Luisa Gómez Bravo). També destaquen les executives relacionades amb l’àrea de sostenibilitat (María Malaxechevarría, d’Endesa, i Fátima Rojas, de Cie). Quatre empreses són les que tenen més dones al seu consell, amb sis totes elles: Santander, CaixaBank, Iberdrola i Red Eléctrica. En percentatge relatiu sobre el total del consell, el lideratge recau en Red Eléctrica, l’única empresa paritària de l’Ibex, amb el 50%. Sis dels seus dotze consellers són dones. En un esglaó inferior hi ha Bankinter, Cellnex i Inditex, que es queden en el 45%. Per contra, Solaria i Rovi són les empreses amb menys conselleres, una en els dos casos. Quant a l’alta direcció, Acciona, el grup d’infraestructures de la família Entrecanales, és la que més dones té dins d’aquest col·lectiu, un total d’11. Per pes relatiu sobre el total, el primer lloc és, en canvi, per al gestor d’infraestructures aeroportuàries Aena, amb el 55% dels seus llocs d’alta direcció ocupades per dones. No hi ha cap dona, en canvi, a l’alta direcció d’Acerinox, Naturgy i Solaria. L’esmentat 39% que sumen les més de 200 dones que manena a l’Ibex no és estrictament comparable amb el que existia fa un any, ja que la composició de l’índex no era la mateixa llavors que ara (Bankia ha sigut absorbida per CaixaBank, per exemple). Sense tenir en compte aquestes excepcions, la presència de la dona en les empreses de l’Ibex d’avui davant les que el componien el 2020 sí que ha elevat al voltant del 13,8%. La millora, fins i tot amb els matisos, és conseqüència de l’avenç de les dones en l’alta direcció de les empreses de l’Ibex. Actualment n’hi ha 16 més que fa un any. El nombre de conselleres també s’ha elevat amb 13 més.

El més llegit