Pimes al límit per l’alça de preus: «He d’acomiadar un treballador per pagar el gas»

Manel Llaràs ha apagat un dels forns de la fleca perquè no li surten els números. La seva família fa tres generacions que es dedica al centre de Lleida a un dels oficis més antics de la humanitat i amb l’actual escalada de preus, entre el gas i els cereals, reconeix estar «acollonit». Fa uns mesos estava negociant amb una cadena de supermercats per proveir el pa als seus establiments i avui ha de mesurar molt bé les seves produccions perquè cada minut de forn encès val or i pot trastocar-li els comptes. «Quan acabi la temporada de les mones he d’acomiadar un dels meus treballadors, els diners de la seva nòmina els necessito per pagar l’augment de la factura del gas, si no, no arribo», afirma aquest petit propietari de dues fleques, amb nou treballadors en plantilla. Fa 20 anys Llaràs va passar d’alimentar els seus forns amb llenya, com s’havia fet tota la vida a la seva família, al gas. «Llavors era el més net», recorda. Avui Putin i els seus plans bel·licistes l’estan posant contra les cordes i li han inflat les factures a límits que fa un any ni imaginava. «Abans el gas representava al voltant del 25% de les meves despeses, avui supera el 50%», explica. Com Llaràs, milers de pimes a Catalunya estan al límit per l’escalada de preus de l’energia i, si continuar, el 16,4% es veurien obligats a tancar en els pròxims mesos, segons constata un recent informe de la patronal Pimec. El que es traduiria, seguint aquestes mateixes estimacions, en la pèrdua de 320.000 llocs de treball a Catalunya. «A mi em dol haver de fer fora una persona en unes setmanes perquè necessito la seva nòmina per pagar el preu de la llum. Jo el que voldria és contractar més gent i no estar pensant en com créixer menys per salvar el meu negoci», afirma. «Ja estic notant com alguns clients marxen i van a comprar el pa als supermercats, que és pitjor però més barat. I encara no he apujat preus, que he de fer-ho tard o d’hora perquè no tinc marge per continuar així. El cost dels cereals m’ha pujat el 40% en un any», explica preocupat. «Però això al seu torn és un peix que es mossega la cua, perquè si pujo preus corro el risc que se me’n vagin més clients... El Govern ha de fer alguna cosa i ha de fer alguna cosa ja amb aquest batibull de preus. No sé què, no em toca a mi dir-ho, però necessitem que actuï ja, no d’aquí a dos mesos», reclama aquest propietari de fleca. «Paguem el triple de factura de la llum» «Paguem el triple de la factura de la llum del que pagàvem fa un any i al nostre sector hi ha casos molt pitjors. Això explota ara amb la guerra, però fa mesos que ho patim i l’Administració no ha fet res», afirma la directora d’administració de Suinsa, Susanna Visauta. Aquesta pime industrial de 30 treballadors està ubicada en un polígon de La Llagosta i es dedica a la fabricació mecànica de peces d’alt valor afegit. Com, per exemple, les màquines que fabriquen els blísters per als medicaments que la gent consumeix a casa seva. «El preu de l’acer, Ucraïna n’és un dels principals productors europeus, se’ns ha disparat», afirma. «El 2022 havia de ser l’any de la recuperació i ara no sabem què passarà», explica Visauta. Aquests industrials catalans de segona generació han vist com a l’encariment de matèries primeres i als problemes logístics se li suma –cada dia amb més força– el llast de la factura energètica. «Al desembre vam començar a negociar amb els nostres clients un augment, però amb unes expectatives totalment diferents. No sabem quant temps podrem mantenir aquests mateixos preus», afegeix. Una incertesa que recorre tota la cadena de producció, ja que hi ha proveïdors que els fixen el preu lot a lot, per no agafar-se els marges amb el cost de producció del següent. Pugen els costos de producció i Suinsa repercuteix part d’aquests als seus preus, una cosa transversal en l’economia i que explica que un terç dels productes de la cistella de la compra a les llars hagin pujat més del 5% respecte a l’any anterior, segons les últimes dades del gabinet d’estudis econòmics de Caixabank. La tensió en els comptes de les empreses es trasllada als treballadors, que al conveni del metall de la província de Barcelona han vist com les patronals s’han negat a equiparar immediatament sous a l’IPC tal com tenien pactat per conveni. Cas judicialitzat i a l’espera del dictamen del TSJC, que ret compte de la pugna incipient entre treballadors i empreses sobre com es repartiran el cost de la guerra i qui la patirà més, si els marges empresarials o el poder de compra dels salaris. «Ens preocupen els increments i alhora els entenc [els treballadors], perquè a ells també els estan apujant els preus», afirma aquesta directora, que exigeix una resposta «immediata» per part de l’Administració. «No estem parlant de guanyar més o menys diners, estem parlant de sobreviure», insisteix.

Pimes al límit per l’alça de preus: «He d’acomiadar un treballador per pagar el gas»

Manel Llaràs, forner, enterra els seus plans expansius davant l’augment del preu del gas i dels cereals i es disposa a resistir

Susanna Visauta, industrial, explica com es veu obligada a negociar lot a lot amb els seus proveïdors davant l’enorme volatilitat dels preus

El més llegit