La UE es vol desendollar de Rússia

La guerra d’Ucraïna ha disparat els preus de l’energia per la dependència del continent del combustible rus en un moment en què el mercat ja estava molt tensionat pels desequilibris entre l’oferta i la demanda per la pandèmia. La crisi ha impactat directament en les empreses (amb aturades de producció) i les famílies (que han vist com s’ha multiplicat la factura del gas, la llum i la gasolina). Europa no té alternatives al gas i al petroli rus a curt termini, però sí que té opcions a mitjà termini que impliquen –segons els experts– incrementar l’emmagatzematge per garantir-ne el subministrament l’hivern vinent; augmentar les importacions de gas natural liquat (GNL) dels Estats Units, Austràlia i Qatar; acabar el gasoducte Midcat que ha de connectar Catalunya amb França per transportar GNL regasificat a Espanya; reduir-ne el consum i buscar subministradors alternatius de petroli, com l’Aràbia Saudita. A llarg termini, la solució passa pel desplegament del parc renovable espanyol, que la burocràcia manté encallat. El 10% del gas i el 4% del petroli que es consumeixen a Espanya procedeixen de Rússia. La dependència europea és més alta, ja que el 40% del gas i el 25% del petroli provenen de jaciments russos. Aquesta situació ha provocat que grans indústries consumidores d’energia com Acerinox, ArcelorMittal, Celsa, Megasa, Ferroglobe i Siderúrgica Balboa hagin hagut d’aturar l’activitat en algunes de les seves instal·lacions i que d’altres hagin començat a reduir les produccions, com és el cas d’Asturiana del Zinc, segons va denunciar aquesta setmana l’Associació d’Empreses amb Gran Consum d’Energia (AEGE). Per a aquestes empreses, la factura energètica suposa al voltant del 40% dels costos, per tant, «si la situació no es redreça, moltes es veuran obligades a posar en marxa expedients de regulació temporal d’ocupació (erto)», anuncien. Pimes i domèstics La situació serà similar en el cas de pimes i consumidors domèstics acollits al preu regulat (PVPC) o amb un contracte en el mercat lliure però indexat al ‘pool’, ja que veuran disparada la pròxima factura de la llum, però també el rebut del gas i els carburants si el Govern no hi posa abans remei. En el cas de la llum, la solució sembla més fàcil perquè el seu preu està contagiat «artificialment» pel preu de cotització del gas natural. Després del Consell Europeu de divendres passat, la vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assegurar a aquest diari que la Unió Europea es proposa, d’una manera o una altra, desvincular la tarifa elèctrica del cost del gas, tot i que va precisar que es tracta d’una mesura transitòria a l’espera que al maig s’aprovi la reforma estructural del mercat energètic. Brussel·les va plantejar aquesta setmana el seu full de ruta per fer front a la crisi, que inclou la diversificació del subministrament, la coordinació entre estats perquè les reserves de gas estiguin al 90% per l’1 d’octubre, l’adopció de renovables per substituir el gas i l’intent de rebaixar l’impacte dels preus de l’energia en els consumidors, en el marc del pla batejat com a REPowerEU. L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) calcula que en un any Europa podria rebaixar la seva dependència en més d’una tercera part amb mesures com no signar més contractes de subministrament amb Rússia, impulsar les renovables i fins i tot demanar als ciutadans que abaixin la calefacció (com ha aconsellat aquesta setmana l’alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell). «Reduir el termòstat un grau redueix el consum de gas en 10.000 milions de metres cúbics a l’any», va assegurar el president de l’AIE, Fatith Birol. A contrapeu L’europarlamentari socialista Nicolás González Casares (membre de la comissió d’Indústria, Investigació i Energia) explica que la invasió ucraïnesa ha agafat Europa a contrapeu perquè l’emmagatzematge de gas estava sota mínims i els països no han pogut utilitzar les reserves. «L’emmagatzematge és molt baix perquè sortíem d’una pandèmia on el consum va caure i es va produir una reducció de l’oferta. El preu va baixar molt (el megawatt hora del gas estava fa dos anys a 20 euros, en comparació amb els 200 euros d’ara) i als productors no els compensava extreure combustible. Al sortir de la pandèmia es va descompensar el mercat. Una segona raó va ser el comportament de Rússia des de finals d’estiu. Va exportar a Europa molt menys gas que els hiverns anteriors. A això es va afegir una reducció del gas noruec per qüestions operatives. A més, la Xina va competir pel gas natural liquat. Va pagar sobrepreus i va provocar la desviació de metaners a Àsia», assenyala Nicolás González. Per evitar reproduir aquesta situació, «la Comissió Europea s’ha proposat que l’1 d’octubre els dipòsits d’emmagatzematge de gas estiguin al 90%», afegeix. Cristian Castillo, professor d’Estudi i Economia d’Empresa de la UOC, adverteix que aconseguir que l’hivern vinent els dipòsits europeus de gas estiguin plens dependrà de Rússia. «Donem per fet que Rússia no tallarà el subministrament de gas. Si no en talla el subministrament, sí que es pot aconseguir. Rússia amenaça de fer-ho, però està a punt de la fallida pel bloqueig i depèn dels ingressos del gas, tot i que és impredictible», remarca. França vol rellançar la seva producció nuclear, però és una opció que la patronal espanyola assegura que no contempla, ja que està centrada a complir el tancament programat de les plantes que arrenca el 2027 i acaba el 2035. Ignacio Araluce, president de Foro Nuclear, destaca que en l’última dècada l’energia nuclear ha sigut l’única tecnologia que ha produït més del 20% de l’electricitat. «És una tecnologia que no emet CO2 i, per tant, resulta fonamental per a la consecució dels objectius climàtics als quals Espanya s’ha compromès ratificant els acords internacionals. De fet, l’any passat els set reactors nuclears van evitar l’emissió de més de 20 milions de tones de CO2 a l’atmosfera –l’equivalent a les emissions del 75% del parc automobilístic espanyol– i van produir més del 30% de l’electricitat lliure d’emissions», apunta el president de la patronal. La nuclear no és una alternativa a llarg termini perquè no té rendibilitat. «Les nuclears són econòmicament inviables. Són inversions a 20 anys i després depens de l’urani. ¿Compraràs aquest urani a Rússia? Jo no crec que França acabi desplegant més nuclears, com ha anunciat. Al Regne Unit s’havia de fer una planta en deu anys, en porten quinze i el cost s’ha multiplicat per tres», assegura Juan Antonio Martínez, consultor energètic del Grup ASE. Els experts coincideixen que un increment de les importacions de gas dels EUA, Austràlia i Qatar no és una alternativa a curt termini, perquè països com Alemanya no tenen capacitat de regasificació. «Ara mateix estem atrapats. La producció de gas és molt limitada. No hi ha una alternativa a curt termini al gas rus. No es pot solucionar a curt termini perquè requereix grans inversions de capital en cicles que necessiten entre quatre i cinc anys. No es pot enganyar la gent dient que hi ha alternativa. És fals», alerta el consultor. Espanya podria ser el puntal energètic d’Europa, però fallen les connexions amb la resta del continent. «Podríem convertir-nos en un subministrador de gas a Europa perquè tenim set regasificadores, però no tenim bones connexions. Espanya és el país europeu amb més capacitat d’emmagatzematge de gas. Podem emmagatzemar 3.000 milions de metres cúbics, mentre que el Regne Unit només en pot guardar 2.000 milions. Seria tècnicament viable enviar gas a Europa a través d’una connexió prevista entre Catalunya i França (gasoducte de Midcat) que està a mitges. Espanya podria subministrar a Europa el 40% del gas que necessita. Seria l’opció més ràpida per suplir el subministrament de gas de Rússia», assegura Manuel Alcázar, investigador de l’Institut d’Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València i professor d’Enginyeria Elèctrica. Difícil solució del cru En el cas del petroli, la solució a curt termini tampoc és senzilla en un moment en què el litre de gasolina ha trencat la barrera dels dos euros a Espanya. Una de les situacions sorprenents, segons els experts, ha sigut el viatge d’una delegació d’alt nivell de funcionaris nord-americans a Caracas per reunir-se amb membres del Govern de Nicolás Maduro amb l’objectiu de comprar petroli veneçolà. «El propòsit del viatge (a Veneçuela) era debatre diferents temes, entre els quals, evidentment, hi ha la seguretat energètica», va confessar la portaveu del Govern nord-americà Jen Psaki. Una altra solució és alliberar part de les reserves estratègiques. L’Agència Internacional de l’Energia va acordar a principis de març que alliberaria 60 milions de barrils de petroli de les reserves de tots els seus membres per garantir que no hi haurà problemes de subministrament. A la UE, la situació és complexa. «Europa és conscient que ha de trobar una alternativa a Rússia. Els EUA i el Regne Unit poden prescindir del combustible rus, però Europa ho té més complicat. Els EUA només tenen una dependència del 3% del petroli rus i del 7% del gas», assenyala Cristian Castillo. L’investigador Manuel Alcázar reconeix: «El preu baixaria si l’OPEP acorda un increment de la producció». Una situació que no es contempla de moment i que fa que Europa contingui l’alè. El camp trontolla: falten cereals i sobra fruita

La UE es vol desendollar de Rússia

Institucions i experts dibuixen solucions a mitjà termini per evitar la dependència energètica de Putin i frenar l’escalada del petroli, el gas i els combustibles en l’actual context bèl·lic.

El més llegit