Teresa Ribera: «El preu de la llum quedarà desacoblat del gas a l’abril»

El Govern estudia posar límits al preu majorista de l’electricitat com a via d’urgència per desacoblar-lo del gas, disparat per la guerra d’Ucraïna. Això s’hauria de traduir en una rebaixa de la llum a partir de l’abril per als consumidors del mercat regulat, l’impacte del qual hauran d’assumir les energètiques. Així ho assegura la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, que afirma que el pla de xoc que ultima el Govern també inclourà mesures fiscals, regulatòries i una ampliació i millora del bo social elèctric. ¿Quina és per al Govern la millor manera de desacoblar el preu del gas de l’electricitat? Estem analitzant diferents coses i sabem que hi ha altres Estats membres que n’estan proposant d’altres i que la Comissió està estudiant-les totes. Pot ser que posem un preu màxim al mercat elèctric. Potser posarem un preu màxim al gas natural quan faci ofertes al mercat elèctric. I pot ser que traguem definitivament el gas del mercat elèctric i es construeixi un sistema molt més complicat en el qual cada tecnologia es retribueix d’acord amb els seus costos i rendibilitat. S’estan avaluant les diferents alternatives, però la veritat és que com més senzilla sigui, millor. En la mesura que ha de ser una cosa urgent serà una cosa temporal. Una altra cosa és que quan l’Agència de Reguladors Energètics europeus (ACER) presenti les seves recomanacions a l’abril probablement doni lloc a l’obertura d’un debat sobre com fer evolucionar el mercat elèctric per als pròxims anys a Europa. Això serà un debat assossegat, sobre una evolució i una transformació regulatòria en profunditat. Però ara el que necessitem és actuar ja per poder corregir aquest senyal de preus tan tremend que estem veient aquestes últimes setmanes. No ens podem permetre el luxe que la indústria tanqui per una falta de reacció dels reguladors ¿Si no hi ha acord, el Govern intervindrà el mercat sense permís de Brussel·les? La nostra aposta responsable és aconseguir que hi hagi un acord unànime d’Europa en el que és competència d’Europa. També és veritat que som un Govern que sap quins són els límits de la seva societat i de la seva economia, i si no hi ha resposta a temps a Europa, hauríem de plantejar-nos actuar al marge d’Europa en aquesta qüestió. ¿Quan? No ens podem permetre el luxe que la indústria tanqui com a conseqüència d’una falta de reacció dels reguladors. Necessitem intervenir-hi molt ràpidament. I la indústria el que diu, i és cert, és que no hi ha manera d’aconseguir electricitat en el volum que necessita si no té com a referència fonamental el mercat majorista. Crec que en la mesura en la qual el Consell Europeu (24 i 25 de març) recolzi aquesta separació, el desacoblament entre el preu del gas i el funcionament del mercat elèctric es veurà a l’abril. La factura de la llum de cada un depèn dels nostres contractes, de les nostres tarifes. Hi ha molts dels nostres contractes que no depenen del mercat majorista. Però els que depenen del mercat majorista [PVPC i tarifes lliures indexades] seran més barats aquest abril. ¿Qui n’assumirà el cost? Seran les elèctriques les que ingressaran menys. Les energètiques. Perquè també ens podem trobar que en la generació amb gas s’estableixi un límit i, per tant, produirien menys ingressos per a les gasistes. ¿Hi haurà ajudes directes per als sectors més afectats per la pujada del preu de l’energia? Ja n’hi ha, d’ajudes directes. El president del Govern va anunciar una cobertura del 80% dels peatges de la factura per a la indústria electrointensiva, és a dir, que tècnicament només pagaran pel consum elèctric. S’ha de veure si hi ha altres coses que puguin ser compatibles i que puguin tenir sentit, de la mateixa manera que en ocasió de la pandèmia es van plantejar línies de liquiditat o de finançament directe. Però això s’ha de veure en detall perquè hi pot haver diferències d’un sector a l’altre. «Ampliarem la cobertura del bo social elèctric. El continuaran finançant les companyies» ¿Hi haurà altres mesures per abaratir els rebuts abans de desacoblar el mercat? Els consumidors domèstics i la indústria ja compten amb una reducció fiscal molt important. A més, el preu del gas en la tarifa d’últim recurs, que és la que més freqüentment trobem en llars i pimes, no pot créixer més enllà d’un 5% per trimestre. I la indústria compta amb una reducció d’allò que haurien de pagar per mantenir el sistema elèctric i la flexibilització en l’accés als contractes de gas. A més, facilitarem al màxim altres eines que ens permetin reduir els nostres consums amb sostres solars, estalvi i eficiència energètica. I juntament amb això, donades les circumstàncies que jo qualificaria d’emergència energètica, necessitem reforçar la nostra resposta amb un paquet regulatori i fiscal molt més ampli, que és el que estem preparant i que en principi volem que surti de forma congruent amb el Consell Europeu. És a dir, a finals de març. ¿Entre les mesures hi haurà avançar un any l’ajust de la retribució de les renovables més antigues [recore]? Estem treballant en aquesta hipòtesi i en quanta quantitat es redueix. Aquestes centrals tenen garantida una rendibilitat raonable que s’ajusta cada tres anys. Estem parlant de rendibilitats raonables entorn de 60 i 70 euros per megawatt-hora, i l’altre dia van cobrar, per exemple, 540 euros per megawatt-hora. Això no significa que s’ho quedin, però sí que hi ha un avançament immens que té un cost per al sistema. Per tant, el tallarem. Parlem de més de 1.000 milions llargs d’euros que es reduiran dels càrrecs del rebut i que beneficiaran tots els consumidors. ¿Els beneficiaris del bo social sortiran del mercat elèctric per tenir una tarifa a preu fix? Comptem amb un sistema que permet que siguin les mateixes companyies del sector elèctric, les comercialitzadores, les que financin el bo social, i això explica per què està vinculat al contracte. És una diferència respecte al bo tèrmic que es finança amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. El bo elèctric es finança essencialment per les companyies, i la nostra intenció és ampliar la cobertura del bo social, simplificar-la i introduir-hi millores. I creiem que és bo que la part elèctrica sigui part de les obligacions de servei públic de les companyies. La primera premissa és aquesta, però hi ha altres dimensions, de polítiques socials directes o d’estalvi, en les quals s’ha de fer un esforç màxim en complicitat amb totes les administracions, com la rehabilitació de vivenda i la cobertura a través dels serveis socials. «Hisenda està valorant un paquet d’alleujament fiscal per als consumidors domèstics» ¿Es planteja el Govern reduir l’IVA del gas? No és el mateix la qüestió de l’IVA en el gas que consumeix la indústria, perquè el paga però el repercuteix, que el de les llars. En el gas que consumim a casa es pot plantejar el debat sobre si s’hi introdueix algun alleujament fiscal, tot i que sigui de caràcter temporal. La ministra d’Hisenda està valorant com construir un paquet d’alleujament fiscal per als consumidors domèstics, si cal dedicar-lo a gasolines, a gas, a electricitat, o a tot una mica. ¿Hi ha alguna xifra que ens pugui servir de referència de l’objectiu d’alleujament que persegueix el Govern? L’eventual pròrroga durant tot l’any 2022 del paquet actual, sense mesures addicionals, és més o menys 10.000 milions d’euros de pressupost públic. Hem de veure de quants més recursos podem disposar i com s’organitzen. Junt amb aquestes mesures immediates d’alleujament fiscal, hi ha moltes coses que tenen efecte –no d’un dia per a l’altre, però sí d’un mes per a l’altre– en què hem de fer particular èmfasi, com la rehabilitació dels edificis, la instal·lació de sostres solars, facilitar el desplegament de renovables a gran escala o de proximitat, facilitar l’ús del biometà i biogàs... Tot això forma part d’aquest paquet. M’agraden els eslògans del tipus ‘Sigues solidari amb Ucraïna, consumeix menys gas’ ¿Està d’acord amb la proposta de Borrell d’abaixar un grau la calefacció? Crec que substituir un proveïdor tan important és molt complicat i pensar que deixar Rússia al seu racó no tingui conseqüències no és real. La nostra responsabilitat ara és mitigar al màxim aquestes conseqüències i, sobretot, ser amb els consumidors més vulnerables. A mi m’agrada com en alguns països del nostre entorn s’estan generant eslògans del tipus: «Sigues solidari amb la societat ucraïnesa, consumeix menys gas». I la responsabilitat principal no crec que hagi de ser dels ciutadans, però sí és obvi que els ciutadans poden aportar un gra de sorra quan tenen un comportament de consum energètic com més ajustat millor. ¿També haurien de fer un esforç les empreses espanyoles que continuen comprant gas i petroli a Rússia? Completament. És veritat que el 8% del gas que consumim procedeix de Rússia i entorn del 7% del petroli que consumim procedeix de Rússia. Som molt per sota de la UE, però és obvi que abans o després, ja sigui per decisió de la mateixa companyia o perquè s’adoptin mesures específiques de limitació a la importació de gas i petroli de Rússia, hem d’estar preparats per a aquest escenari, i crec que això les companyies ho saben. ¿Hi ha una data perquè Espanya deixi d’importar gas i petroli rus? Insisteixo que el fet d’anar units a Europa en això és molt important. És a dir, probablement a Espanya li costa menys que a Alemanya introduir una limitació d’aquestes característiques i a Espanya li costa molt més que a Alemanya el no introduir mesures temporals de desacoblament de mercat elèctric del gas i crec que hem de trobar la fórmula amb la qual Europa en el seu conjunt es mantingui unida davant la situació que ens està ocasionant la invasió d’Ucraïna. Substituir un proveïdor tan important és molt complicat i pensar que deixar Rússia al seu racó no tindrà conseqüències no és real ¿Hi haurà finançament europeu per al MidCat per poder enviar gas a Europa? La comissió està analitzant i veient la proposta. El consumidor de gas espanyol paga per càrrecs i peatges una quantia que inclou la infraestructura de sis plantes de regasificació, la seva seguretat de subministrament. És la resta d’Europa la que demana una via alternativa per garantir el seu subministrament i és la resta d’Europa la que ha d’aportar a la construcció d’aquesta infraestructura. Hi ha un altre aspecte i és que té poc sentit que nosaltres ara desviem recursos a construir una infraestructura de transport que no connecta més enllà del Pirineu amb tot l’engranatge de gasoductes del centre d’Europa. Per tant ha de ser una decisió concertada amb França.

Teresa Ribera: «El preu de la llum quedarà desacoblat del gas a l’abril»

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic assegura que el pla de xoc del Govern inclourà mesures fiscals i una millora del bo social

El més llegit