Els treballadors arriben al gran pacte de rendes després d’una dècada de salaris congelats

Els treballadors a Espanya fa 10 anys que estan instal·lats en la «moderació salarial» que demanava la setmana passada el president del Govern, Pedro Sánchez, per al nou «gran pacte de rendes» que reclama la guerra d’Ucraïna. Les severes seqüeles de la Gran Recessió, unes altes taxes d’atur –actualment la segona més alta de la Unió Europea– i una part del teixit productiu que basa la seva competitivitat en els baixos sous expliquen, segons els experts consultats, que les nòmines a Espanya, de mitjana, donen per a menys lloguer, menys cistella de la compra o menys serveis del que permetien fa una dècada. Els sous han pujat de mitjana 0,3 punts menys que la inflació en el període 2010-2020, segons les últimes dades disponibles de l’EPA per decils de l’INE i l’IPC. «El creixement dels salaris s’ha vist afectat durant molt temps per l’enorme quantitat d’aturats que arrossegava l’anterior crisi», apunta el professor de la UAM i investigador de Fedea, Marcel Jansen. Espanya va superar després del crac de 2008 els cinc milions d’aturats i encara avui està per sobre de la cota dels tres milions, de manera que moltes empreses no apugen determinats sous perquè no els costa trobar personal a les cues del SEPE. Sectors com la construcció, en què abans de l’esclat de la bombolla els patrons es disputaven quadrilles d’obrers i després sobraven aturats, en donen compte. Els salaris d’aquest gremi han perdut 10,8 punts de poder adquisitiu en l’última dècada, segons l’Enquesta d’Estructura Salarial. En canvi, en gremis en què els últims anys escassegen determinats perfils, com en les empreses d’informació i telecomunicacions, els salaris han pujat 5,4 punts de poder de compra en el mateix període. Els convenis amb prou feines guanyen poder Part de la congelació del poder adquisitiu que arrossega el mercat laboral espanyol també s’explica perquè les empreses van prioritzar contractar més gent que no pas millorar les condicions dels que ja tenien contractats. I els sindicats hi van contribuir parcialment. Això es plasma en l’evolució dels salaris pactats per conveni col·lectiu, que «només» han guanyat dos punts de poder adquisitiu en l’últim decenni, segons recullen les dades del Ministeri de Treball. Entre el 2010 i el 2020, l’IPC va pujar un 12% i els sous per conveni, un 14,3%. «Els salaris van començar a pujar realment a partir del 2017, tot i que aquesta alça la va tallar la pandèmia», apunta el professor d’Economia del Treball de la UB Joan Antoni Alujas. El 2021, els salaris pactats per conveni van perdre 1,6 punts de poder adquisitiu. Més contractats i durant més hores, com reflecteix la distribució per decils dels sous. Els que guanyen actualment un salari de prop de 1.000 euros bruts al mes són el col·lectiu que més poder de compra han guanyat en l’última dècada: 8,1 punts. «Un dels grans problemes del mercat de treball espanyol és la baixa intensitat en l’ocupació», recorda el director de conjuntura de Funcas, Raymond Torres. És a dir, hi ha més gent que arriba a 1.000 euros perquè pot treballar més hores i durant més mesos a l’any. Això se suma als forts increments del salari mínim interprofessional (SMI) impulsats durant les dues últimes legislatures. Concretament, més del 30% des que Pedro Sánchez va arribar al poder (primer en solitari i després en coalició amb Unides Podem). Ocupació de baixa qualitat, sous baixos «Venim d’una productivitat baixa a conseqüència de la baixa qualitat de l’ocupació. Molts llocs de treball són poc estables –ja ho veurem ara amb la nova reforma [laboral]– i de baixa formació; això deixa poc marge per pujar salaris», apunta Torres. És a dir, part dels llocs de treball són poc productius i les empreses guanyen competitivitat devaluant salaris i no intentant ser més eficients. Aquestes pràctiques són les que pretén reduir la nova norma pactada entre patronals i sindicats perquè vol posar límit a les empreses multiservei i la seva possibilitat de crear convenis propis per cenyir-se a pagar el salari mínim. No obstant, els economistes consultats adverteixen que l’efecte de la reforma a l’alça de salaris quedarà molt acotat a col·lectius concrets, com les cambreres de pis o els vigilants de seguretat. Aquest dilluns el president del Govern vol reunir patronals i sindicats a la Moncloa perquè es posin d’acord i tanquin aquest pacte de rendes per als pròxims anys. «És una negociació sobre com repartir-se les pèrdues i aquí els acords estatals de negociació col·lectiva són el mecanisme més eficaç per aconseguir una evolució dels salaris justa, en el sentit d’aconseguir que el repartiment sigui equilibrat», conclou l’economista de Fedea Marcel Jansen. El resultat que surti del diàleg social –i la implicació del Govern per introduir elements que esmorteeixin aquest repartiment de pèrdues– marcarà si els salaris encadenaran un decenni sense guanyar poder adquisitiu.

Els treballadors arriben al gran pacte de rendes després d’una dècada de salaris congelats

Els sous no han guanyat poder adquisitiu en els 10 anys precedents a la crisi del coronavirus

El més llegit