La brssa guanya força com a font de finançament per a les pimes

«Fins ara ens hem finançat fonamentalment a partir d’ampliacions de capital privades, però l’empresa està en un moment molt madur i necessita realitzar inversions més rellevants». Després de 15 anys de perfil baix i de treball silenciós en diversos projectes internacionals, Enerside Energy, una empresa amb un volum de negoci d’uns 10 milions d’euros, fa uns dies va sortir a cotitzar a borsa. Aquesta companyia que construeix instal·lacions solars fotovoltaiques per a altres empreses volia passar a explotar els seus propis parcs, per això, com va resumir el seu fundador, Joatham Grange, a l’anunciar les seves intencions la borsa de les pimes es postulava com l’opció més factible. Fos quina fos la seva meta, la decisió evidencia que lluny queden aquells temps en què la borsa era una opció només contemplable per a la gran empresa. A tancament de 2021, el BME Growth (antic Mercat Alternatiu Borsari –MAB–) tenia 127 companyies que cotitzaven, gairebé el doble que fa cinc anys. De fet, només l’any passat s’hi van incorporar una desena de pimes, la millor marca dels últims anys, i aquest 2022 ja hi ha hagut dos anuncis (a part d’Enerside, també Vytrus Biotech) i una de les veteranes, Atrys Health, ha passat al mercat continu. «Fa un parell d’anys que hi ha hagut un canvi d’actitud important del mercat i això es veu en els números», afirma el director gerent de BME Growth, Jesús González Nieto. «Hi ha trajectòries que són exemplars: companyies que en cinc anys aconsegueixen ampliar el seu capital fins a 14 vegades, que compren altres companyies, que creixen molt més ràpidament...», exemplifica. «Això és com un Wall Street en miniatura», sintetitza. El seu balanç anual mostra efectivament que creix la valoració conjunta de totes les «empreses en expansió» –sense comptar sicavs i socimis– que cotitzen en aquest mercat (5.000 milions d’euros a desembre de l’any passat, un 61,8% més que el 2020) i que es disparen els diners que capten fins als 440 milions d’euros, un 230% més que l’any anterior i la xifra anual més gran fins ara. A més, mai abans l’Entorn Pre Mercat havia estat tan freqüentat. Fins a finals de l’any passat hi havia 18 empreses en aquesta espècie de programa de preparació per sortir a borsa, de les quals la meitat eren incorporacions de 2021. Conseqüència de la crisi financera González Nieto atribueix aquest interès creixent a diversos factors. El primer, la crisi financera del 2008, que va posar de manifest la importància de diversificar fonts de finançament i anar més enllà dels préstecs bancaris. El segon, que el món de la inversió empresarial ha madurat en general. «El món del capital risc ha canviat molt i hi ha hagut un impuls espectacular: tot hi té a veure», reflexiona aquest directiu, que explica que la diferència entre tancar una ronda de finançament o sortir a borsa rau tant en la mida com en la diversificació. «En lloc de tenir un accionista que tingui el 30, 40 o 60% del teu capital, tindràs centenars d’accionistes i el més gran tindrà un 4%», defensa el director gerent del BME Growth. «Aquesta diversificació permet crear un pla a llarg termini per a la companyia, que seguirà vinculada al grup de fundadors», afirma. Segons el mànager de ‘start-ups’ d’Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Oriol Sans, el fet que una empresa petita surti a borsa és important i positiu per diverses raons. La principal és que dona liquiditat als inversors. «Això fa funcionar el motor de l’ecosistema: tot fons el que vol és fer líquida la seva inversió per tornar els diners als inversors o per tornar a fer operacions», planteja aquest expert. A això suma que per sortir a borsa cal complir una sèrie de requeriments que asseguren el compliment d’una sèrie de formalismes. «Entenem que la sortida a borsa és un segell de qualitat», resumeix Sans. En contra, segons ell, és que el valor de la companyia deixa d’estar vinculat al que estableixin les rondes d’inversió i passa a dependre de la cotització diària, que puja tan ràpid com baixa. Últim recurs De fet, l’economista també membre d’Acció Albert Torruella, adverteix que als Estats Units hi ha un fenomen similar en auge que són les sortides a borsa de les SPAC (empreses que es creen només per captar diners per comprar altres empreses), que es van multiplicar per 5 aproximadament entre 2019 i 2020 a l’altre costat de l’Atlàntic. No obstant, aquest expert recorre a un article de Bloomberg per avisar que, de moment, aquesta estratègia no els està funcionant del tot bé: dos terços de les companyies que van ser adquirides per SPAC i que van sortir a borsa un any abans de la pandèmia, estan perdent valor. La majoria, més d’un 15%. «Compte, perquè la borsa també és un recurs de finançament quan s’han exhaurit altres vies», contraposa Torruella, que pensa sobretot en companyies a les quals els bancs els neguen préstecs. «Per això algunes empreses, poc després de sortir, cauen estrepitosament», remata.

La brssa guanya força com a font de finançament per a les pimes

El BME Growth té el doble d’empreses cotitzant que fa cinc anys i mai havien coincidit tantes companyies preparant-se per fer el salt

El més llegit