L’alça de preus i les menors vendes amenacen el súper

La guerra a Ucraïna influirà en els preus al supermercat. Venen temps convulsos per al sector de la distribució a Espanya, segons anuncien els experts de la consultora Kantar a l’analitzar l’evolució del sector de la distribució l’any passat i en les últimes setmanes. L’alça de preus que es va anar controlant l’any passat sembla que ha desembocat ja en nous nivells davant la dificultat de les cadenes de consolidar els nivells de creixement de l’activitat assolits l’any passat. Segons les dades presentades aquest dimarts per Bernardo Rodilla, director de ‘retail’ a Kantar, «la situació inflacionista es mantindrà amb la situació oberta a Ucraïna» i tot indica que «la caiguda del mercat serà del 3% o 3,2%. L’expert reconeix que «hi va haver contenció de preus fins a les últimes setmanes», però la guerra a l’Est d’Europa sembla haver influït a l’hora de consolidar l’alça de preus. Tot i que adverteix que també la situació actual pot ser un «obstacle per a la recuperació de la restauració» el transvasament de despesa que es va produir amb la pandèmia es va anar recuperant l’any passat fins al punt que la despesa en alimentació fora de casa va augmentar el 23,4% i es va reduir a casa el 6,6%. El balanç és que les cadenes de gran consum (supermercats, hipermercats, etc.) van retallar els ingressos el 0,1%. La previsió de Kantar és que el valor de mercat es redueixi fins a nivells del 2018 a finals d’any. L’increment dels preus està influint ja en els hàbits de consum. Segons Kantar, més de la meitat dels consumidors preveuen estalviar en altres despeses, comprar el mateix però a millor preu mitjançant promocions i buscar marques més barates. Això fa pensar que les cadenes han d’incrementar les estratègies promocionals en les pròximes setmanes, però que aquestes rebaixes de preus s’aplicaran fonamentalment entre els clients fidels, amb targeta de l’establiment, i amb descomptes directes en preu, en segona unitat o en més volums unitaris. Les marques pròpies de l’establiment tendeixen a créixer més en aquest context inflacionista, després d’arribar a una quota de valor del 38,4% davant les marques del fabricant. El rànquing de la distribució a Espanya està marcat pel lideratge de Mercadona, amb una quota de mercat del 24,9%, seguit per Carrefour (9%), Lidl (5,4%), DIA (4,8%), Eroski (4,5%), Consum (3,2%), Alcampo (3,1%) i Aldi (1,3%). L’estadística mostral de Kantar evidencia el pes de les cadenes amb implantació nacional, però defuig el gran pes de les cadenes regionals a cada territori. Aquestes cadenes regionals que situen alguna ensenya sempre als primers llocs. És per això que la percepció del consumidor pot no coincidir amb la realitat del mercat estatal o dels comptes de les companyies. Així, el mateix estudi de Kantar constata que les cadenes nacionals van créixer el 2021 el 2,7% en termes de superfície, mentre que les regionals ho van fer en un 4,2%. La quota de mercat en termes de valor dels supermercats regionals la situa Kantar entorn del 16,5%, però hi ha zones on aquesta quota és superior, com el cas de Catalunya (23%) i el País Valencià (26,5%), per exemple. El desenvolupament de formats també obre la porta a nous competidors que consoliden posicions en mercats de proximitat i que encara són menyspreats per la macroestadística però no pels consumidors de proximitat. A més dels líders regionals, han aparegut també noves firmes com ara Cash Fresh, Family Cash, Economy, Primaprix, Dealz, Squrps, per exemple. Totes aquestes noves firmes van incrementar la seva superfície l’any passat el 20%. En qualsevol cas, Mercadona i Carrefour consoliden la seva posició i tornen a créixer en termes de quota de mercat, mentre que Lidl es consolida com la cadena que més ha crescut en els dos anys de pandèmia. El comerç electrònic es consolida i guanya quota de mercat transversal. Guanya quota en 7 de cada 10 categories de producte, amb més pes entre les famílies amb fills.

L’alça de preus i les menors vendes amenacen el súper

La guerra d’Ucraïna tendeix a elevar els preus i el transvasament de despesa a la restauració resta vendes a la distribució alimentària

El més llegit